FI DE RUTA: BAHIA DE HALONG I HONG KONG

29 D'AGOST 2010

Amics
el viatge ha continuat, no deixant de sorprendren's entre tantes aventures.....

després de 2 dies més de ruta arribem a Mai Chau, per a bona sort nostre, el poblat ha fet una adaptació dels habitatges tradicionals per als turistes, així que dormim entre camps d'arrossos en una cabana tota per nosaltres. L,entorn al mati és iMmillorable, camps d'arrossos i moltes escenes quotidianes al seu entorn, des de gent treballant, nens corrent, bous pasturant......

d,allà marxem cap a a la que representa ha de ser l,etapa final de la bici, molts kilòmetres, un munt de puja i baixes, i encara que sembli mentida força pendents de grans desnivells,.....aconseguir arribar a port entre cames cansades, i pluja, molta pluja, no resulta pas fàcil, però per sort finalment bruts i plens de fang arribem a l,etapa final on ja de nit un autobus ens porta a Hanoi

l,arribada a Hanoi, és 'más aventura todavia', enmig d,un kaos increible pedala que pedala, endinsar-se entre cotxes, bicis, busos, i mil·lions de motos, no és tasca gens fàcil ....de fet en més d,una ocasió he de fer el cor fort per no aturar-me allà mateix i fotre un crit D'INCIVICS!!!...tampoc estic segura que donés cap mena de resultat.......

no sé com, potser gràcies a l'orientació del mòbil del Pep arribem a port!!! un bon hotel, i uns noodles d,ultima hora al carrer!!!! si senyor!

l,endemà marxem cap a la Bahia de Halong, ens recullen a l'Hotel i marxem cap al que ens han dit és la turistada de l'any però va la pena.....la veritat és que l'autobus on anem és d'allò més inversemblant, una familia de japos, una colla de francesos, un americà amb un vietnamita adoptat, dos belgues repintades i amb minifalda, la familia trap ( 3 nens, dos bessons) i uns pares de Londres i d'Australia.....i una colla de jubilats francesos.......entre ells en Pep i jo, amb cara de siusplau volem pau i tranquilitat!!!

enmig d,aquesta fauna, el guia, en Tom, ens ensenya el camarot i si senyor!! el vaixell és com d'una peli de pirates i el camarot és la repera! a mi se,m dibuixa un somriure de galta a galta, ja ni m,enrecordo de les pujades i baixades, jo vull les meves vacaciones en el mar!!!!!!!

després de fer una mica de kayak, sopem i amb en Pep decidim que és hora de relaxar-nos i ens demanem un gintoniquet i pugem a coberta ....el vent, la lluna plena i la tranquilitat del mar ens donen un respir....però no per massa temps......en Tom el nostre capità, ens diu que vol parlar amb nosaltres (som els seus clients preferits ja que anem recomenats per un amic d,en Pepe)....i de sobte, notición....aim so solly, so solly (diu casi plorant)....jo que miro al pep i penso que el capitan va borracho, i va i em diu.....a taifon is coming, i,m so solly you a mai best claients, an mai flends, i,m so solly tomollow we have to come back................en Pep que ha agafat el rol de ante todo tranquilidad, es mira al tio i li diu: contra el tiempo no hay nada que hacer! casum l,'olllaaaaaaa....jo em començo a imaginar unes onades gengants i no em surt res més que un somriure ....en Tom, que em veu, m'abraça i em fa dos petons!.....com compendreu entre tantes atencions retornem a la taula i em foto el gintonic de cop i em demano directamnet l,ampolla......un tifó?????? Pepe que és un tifó? una tempesta tropical????i això què vol dir? i si arriba abans? tu creus que aquest vent és normal????

total retorn a Hanoi, i decidim agafar un avió abans per tal d'arribar a Hong Kong.......en arribar a HK i per rematar l,aventura que ens persegueix, hem reservat un hotelasso per internet, i en arribar em diu que hi ha una reserva de 6 habitacions al meu nom, i que no es pot cancelar sense penalització (600 euros!!!).....cagu'm l'ou......sort que després de moltes gestions aconseguim que no hi hagi penalització, però entre el tifó i la tifa de l'hotel, jo ja m,he aprimat 3 kilets!

HK però resulta ser un encert de ciutat, tot i la passió consumista i preus ben cars, aconseguim veure un munt de coses interessants, un mercat d,antiguitats, un wet market de peix al carrer, un temple increíble, unes vistes acollonants, un ladies markets sense massa interès, un museu d'història on cantem opera cantonesa, ....i rematem abans de marxar cap a l'aeorport amb un sopar als territoris exteriors, a una illa on una madamme japonesa ens serveix un tè entre sayonaras, y somriures......però no som a la Xina????

finalment retorn cap a casa, això ha set una cursa a fons, molt divertida i plena de moments surrealistes, també d'esforç i de carrera de fons....jo m'he sentit com els participants d'un Pekin express.....però qui diu que els viatges són bufar i fer ampolles? qui diu que Xina o Vietnam és fàcil? hem trobat de tot:
gent maca
gent amable
molts nens i nenes i un munt de hellous
gossos a punt de ser cuinats
vellets traballant al camp
edificis elegants
cases cochambrosas
arròs, dolços, rollitos de primavera, i un munt de menjar per deleitar el paladar
hem fet dos cursos de cuina i ens hem aventurat en un vaixell de pirates
hem aconseguit no pagar un duro per l,embarque de les bicis
i sobretot ens hem adonat que tornar a casa i explicar tantes anècdotes, i que patir una mica també val la pena

avui cansats però contents som a Barna esperant doncs fer un cafetó i acabar de compartir amb vosaltres les vostres aventures rebeu molt petons!
marta

DE RUTA PER VIETNAM

dijous 19 d'agost 2010


amics, l,aventura continua, després de dies de pluja i de mal temps, a Sapa vam aparcar les bicis i una motoreta ens va portar per petits poblets de camps d,arrossos......
va ser macu descobrir la vida dels autoctons, entre dones vestides de diferents tribus i amb el sentiment que una part és veritat i l,altra és pura turistada

d,allà carretera i manta, passem per la part més interior de Vietnam, la que tots els turistes eviten, recorrem mig país entre autobusos locals i alguna furgo.....veus un país entre la pobresai l,evolució....contrastos entre camps preciosos d,arrós,búfals, nenes corrent descalços, i mil·lions d,escenes qüotidianes......a l,altra banda però un país en evolució, internet, mòbils, música tecno, i pantalons i camises de marca.......

és difícil moure's amb una coja i dos bicis i un munt de trastos, el pobre Pep fa de patje, majordom, infermer, i negociador....està amb les piles a tope, i jo vaig fent el que puc entre crostes que comencen a curar-se....però no defallim arribem a poblets que ni ens entenen ni els entenem....entre moments d,estress es barregen escenes boniques amb els autòctons que no paren de dir-te coses en Vietnamita......

i avui,per fi.....després d,un munt de dies sortim de Son La, i tornem a fer ruta amb bicis cap a Yen Chau.......la ruta meravellosa, amb energia i ganes arribem al poblat, els hotels són justets per no dir molt justets, però amb en Pep ens apanyem, trobem algun lloc per menjar i a dormir que demà seguim amb la ruta.....ara sentim per primer cop que si,que això de venir amb bici val la pena, després d'esperar, ens trobem amb mil moments que d,altra banda serien impossible viure....avui mateix un munt de nens vietnamites amb les seves bicis i les seves motxiles ens han rodejat i entre hellou hellou ens han acompanyat un bon tros....preciós sentir-te rodejat per tantes cares somrients i tantes ganes de coneixet!

Vietnam és un país de gent bona, de gent que tot i el patiment de guerres i colonitazions encara tenen ganes de dir-te un helou i convidar-te a entrar a a casa seva si cal......són bonissimes les converses que pots arribar a tenir sense entendre un pijo de les llengües ....però this is real vietnam amics, i descobrir-ho tot i que és dur per la precarietat de tot plegat, és una aventura que promet deixar una forta petjada al cor.

des d,aquest poblet remot us envio molts petons i l,aventura continua!
Marta

GOOD BYE XINA GOOD MOORNING VIETNAM

16 d'AGOST 2010

bon dia amics bon dia
quantes coses han passat.....recorrer món és aventurar-se a que et passi de TOT

a Yangsuo després de fer un esplèndid curs de cuina, i menjar-nos tot allò cuinat davant d'un paissatge i muntanyes increíbles......vam marxar de ruta cap a Xinping.....una ruta fantàstica que va acabar amb una turistada al vespre on fotuts en una barca vam anar a conèixer com treballen els cormorans.....uns ocellots lletjos que es dediquen a caçar peixos i els pescadors els hi escanyen el coll [per treure els peixos més grans....mal explicat el Pepe ja us ho explicarà millor,....a mi la veritat és que els animalots aquestst no van ser santo de mi devoción....

l,endemà de bon matí vam remprendre la ruta, sota uns generosos 40 graus, no us podeu imaginar què vol dir anar amb bici a 40 graus, i fer veure que estàs ben conveçuda de la decisió que has pres......en aquell moment penses en tos els turistes de pulserita que recorren el món, i pagaries per un gintonic amb una piscina y 4 animadors ballant un ball hortera....però sembla que alguns hem nascut per patir......i emmig d,un poble perdut en una baixada de sorra, on semblava que per fi corria l,aire.....kataplamplimplum.... aterriza omo puedas.....vaig fotre'm una llet, que els xinos que ho van veure per primer cop vam posar uns ulls com taronges....xanga xanga.......i jo plorant deia xungo xungo amigo......el pepe va córrer a comprar aigues, deme todas las que tenga!!! li deia a la xina amb els ulls com taronges......i jo plena de pols, sang, i plors feia l,espectacle de la meva vida a xina.......però no patiu les ferides van ser superficials (ejem ejem), i amb 3 dies de cura i força blaus a les cames torno a ser jo......(buenu jo magullada!)

d,allà vam sortir com vam poder cap a Guilin on vam arribar a l,aeroport corrent per anar cap a Kunming.....els xinos ni t,entenen ni ho intenten i et desesperes.sort que a l'aeroport vam trobar una noia que ens va ajudar a empaquetar les bicis i ens va acompanyar fins a l,avió on tothom ens esperava.a...ens despediem d,ella jo plorant (tenia dia fleuma) i n Pepe flipant......em vaig emocionar!!! que voleu que hi faci...a més havia caigut, tot em feia mal, i la xina em va caure bé....

d,allà arribada a Kunming ciutat enorme, i l,endemà agafant un bus fins a la frontera amb vietnam....al vespre arribàvem a la frontera cansats però contents i no us ho creureu però novament una TV china i un fotògraf van demanar-me que posés per a ells, em van dir you look so beautifull....culleres, primer piropo xino!!!! (oeeeeeoeeeeeee) ....jo evidentment vaig com riure i vaig tornar a dir, oh yes i,m an actress......total que torno a ser actriu fora de casa però......

finalment hem deixat xina, i us diré que és un país molt potent on la gent no t,entén i t'hi has de posar tranquil, descobreixes que són molt mot timids i que per això et fan aquest posat......

ara som a Vietnam al nord, plou però s,està fresquet i hem arribat a SAPA un lloc de muntanyes i etnies que enamora, i que fa que per fi després de 3 dies, ens relaxem.

petons i fins aviat!
Marta

HONG KONG, GUILIN I YANGSUO

12 AGOST 2010
amics ja hi tornem a ser!
un nou vitage, una nova experiència, un nou món
vam aterrar a Hong Kong el dia 8, després d,un viatge esgotador, ....la primera etapa cap a Moscú, al costat d,un moscovita que va entrar a l,avió amb una galleda, com si vingués de pescar i d,alà en va sortir: gots, gel, i molt de whiskie.......l,home em questió ens va oferir whiskie i conversa, en rus, per una bona estona.....en Pep, que no vol ser maleducat li va mantenir la conversa surrealista una bona estona, fins que de tanta pudor i borrachera, va claudicar i va fer veure que dormia (ara t'escolto!!! jajajajaja).....en aquell estat era el millor que podiem fer.

l,avió rus va arribar a un aeroport de Moscú ple de cendres pels incendis, semblava ben bé la 3era guerra mundial,....per rematar-ho l,aeroport bullint sense aire acondicionat només va fer que encara suessim més, .....llargues hores d,espera, entre moscovites i un cel gris, .....decadent

moltes hores més tard arribavem a HK....una ciutat plena de llum, oberta al món amb tot el seu esplendor......vam anar a parar, com no, a una chunking mansion, que pel nom us semblara un hotel de luxe, però en realtat es com unes galeries de xinos decadent, que en els seus 18 pisos amaga mil pensions amb noms inversemblants: carlton guest house, luxury hotel, o new brilliant room......

l,habittació amb llençols verds d,hospital ens va acollir per aquella primera nit, que estavem realment rebentats.....

encabat, iniciem el viatge, amb energia i amb ganes de descobrir, ens endinsem pels carrers de HK, amb la il·lusió de ser uns grans aventurers.....la ciutat és una barreja entre orient i occident, calor sofocant, i molts espais per consumir....la seva gent, cosmopolites a l,asiàtica

en acabar el dia comença una odissea per arribar a l,aeroport de Shenzen, un aeroport a la frontera.....incapassos d,entendren's amb ningú ens veiem obligats a pujar en un bus ple d,homes, metre comença a caure la nit, i no sabem cap a on ens porten.......per fi en arribats a la forntera, després de passar mil controls els xinos ens deixen entrar....a en Pep li revisen el pasaport com si d,un traficant es tractés, amb lupa i tot,.....sortint d,allà la mala sort ens acompanya no hi ha autobusos cap a l,aeroport i agafem un taxi on ens hi deixem literalment el sou....però és l,aventura......correm amunt i avall, amb les alforges enganxades a l,esquena...les bicis encara no han arribat......i per fi quan arribem a l,aeroport......el nostre vol porta un retard de m'es de 2 hores.......grrrrrrrrr

Vooem cap a Guilin, la primera ciutat xina, dormim com podem en un alberg que es diu Happy Hotel, pero que de happy en té ben poca cosa. ....jo porto un jet lag, que quan probo de dormir se,m posen els ulls com taronges i allà no hi ha qui dormi....finalment pero aconsegueixo adormirme sense saber ben bé ni on sóc ni quin idioma se suposa que he de parlar

després de poques hores de son i de molts anades i vingudes trucades per recuperar les bicis finalment arribem a Yangsuo, aquesta ciutat china, que en d,altres anys segur que tenia el seu encant resulta ser un Lloret mde Mar a la china....és divertit veure com els xinos, es banyen al riu, com surten de festa o quins records s,enduen a casa......sort que en Pepe que té bones idees em porta a menjar crancs a un mercat lluny del centre, on ens posem literalment les botes de crancs, peix i el que calgui....

l,endemà per tal d,aprofitar el dia, lloguem unes bicis i vinga carretera amunt a veure tot aquest munt de muntanyes que enmurallen la ciutat ...ja cap a la tarda, curs de cuina china...entre occidentals de tota mena recorrem el mercat i descobrim tot cuinant uns plats exquisits que caldrà recordar en arribar a casa........

Yangsuos ha set una experiència correcte, però avui comensa la ruta...ja amb les bicis, i amb l,ànim de fer camí, enfilem la carretera i deixem que la calor, els pedals i les ganes ens portin cap algun racó més autèntic....el trobem....Xinping...un bell racó de món, on per camins de sorra anem descobrint com viuen els chinos d,aquesta zona....estem rebentats després del primer dia de ruta que hem acabat pujant a una barca de bamboo i deixantnos portar per la corrent.......

per avui aquest és un petit resum d,aquest racó de món
petons
marta

L'ALT EMPORDÀ

aquestst dies marxo de tant en tant cap a Roses els caps de setmana....els voltants de Roses són espectaculars i els desconeixia totalment....i ara amb la primavera el paissatge és un esclat de color i olors que contrastat amb el blau del mar et deixa realment bocabadat.....Cap Norfeu, Cap de Creus, Cadaqués,......

fa un parell de caps de setmana que el P. em va portar de ruta en bici per allí, el que havia de ser una passejada es va convertir en 60 kilòmetres en un dia.....vam sortir de Roses, vam marxar cap a Cadaqués i dallà vam enfilar cap a Cap de Creus ....a Cap de Creus la nostre merescuda cerveseta i cocacola, i una roda punxada van fer que ens aturéssim a reposar.....encara quedava camí...d'allí vam marxar per un camí preciós cap a Port de la Selva, on arribàvem exhausts però contents just amb la posta de sol.......després de buscar un lloc per dormir i sopar com dos senyors a l'únic xino del poble, una bona dormida i l'endemà cap a Llançà a esmorzar.....i tot el dia per retornar cap a Roses.....amb la seguretat de que cada pedalada era una mica menys per arribar a casa....en arribar em vaig haver de ficar al llit...de cansament....i en P. va córrer a buscar-me unes gambetes i fer-me un caldo calent! No hi ha res com un bon jalar després d'una ruta tant intensa que es va convertir en 90 km en mountan bike......

DESCOBRINT PAISSATGES INÈDITS

amics, he estat a Chamonix, la natura de les muntanyes, amb el Montblanc al darrera no et deixen mai indiferent, l'impacte d'una immersió a la muntanya ha set tan gran que m'ha deixat extasiada.....és com si hagués descobert alguna cosa que desconeixia, com si de sobte hagués fet l'amor amb la natura,.....la Vallé Blanche ha resultat ser una excursió maquissima entre glaciars, muntanyes i seracs.....la neu, arribava fins a la cintura, i el dia era tant assoleiat que el contrast de colors tant purs i diferents extasiava només de mirar....

ara el record queda encara retingut a la retina i en algun indret de la panxa......touché....si, si ,m'ha tocat, alguna cosa m'ha enganxat, quan hi era la barreja de por i felicitat era gran, el silenci quasi ensordidor, i la resta tot immensitat.....

MENJAR DÀTILS UN PLAER DESTINAT A PERSONES QUE SABEN NO TENIR PRESSA

Menjar dàtils es un plaer destinat a persones que saben no tenir pressa.
El dàtil es el fruit dolç i empalagós del desert, l'energia concentrada, la píndola natural dels berebers.
El dàtil s'ha de menjar amb calma i assegut sota l'ombra d'una palmera, per després aixecar-se
i aprofitar l'energia que ens aporta.
El dàtil es la injecció que de vegades ens fa falta.
Deu ser per això que els dos camells tòtils sovint s'asseien a la fresca i assaborien els seus fruits edulcorats.
En silènci, recolzats l'un sobre l'altre mastegaven amb els ulls tancats i es comunicaven telpàticamnet, o el que es el mateix, s'etenien sense parlar.
De tant en quant, obrien els ulls, es miràven i esclatàven a riure.
Eren temps de glòria i alegria que calia aprofitar.
Era habitual que un d'ells, com il·luminat per un raig de llum celestial, comencés a explicar
la darrera idea que pel cap li habia passat.
I es així com planejàven i preparàven els nous projectes. Un darrera l'altre, sense fre ni control. Donant absoluta llibertat a la seva imaginació.
Passa que tan iperactives ments aportaven a aquella petita societat de tòtils una quantitat tant gran de propostes , que sovint es trovàven no tenien temps de dur a terme
El dia es tant curt, pensaven...
En una d'aquestes aturades, sota la palmera, mentre feien honor al seu sobrenom oferint a tots als que passàven aquella cara de rumiador embadalit, van veure que un home gran s'apropava.
-Puc seure?, va preguntar.
-Si , es clar, vingui i faci-ho sobre aquesta pedra. Es el lloc mes còmode.
I tant còmode que va resultar...
El vellet va romandre quiet assegut, com qui recupera l'alè, durant ben be 20 minuts.
Passat aquest temps treié de la butxaca un paquet que poc a poc es dedicà a desembolicar.
En treié tabac i seguidament, amb habilitat però sense preses tornà a desar l'emboltori.
D'una altre buxaca, com qui treu un conill d'un barret, va pendre delicadament un petit i arrugat paper de fumar.
Va aixecar el cap i somrigué als dos camells tòtils.
Relament eren com espectadors d'un truc de magia.
Les seves mans tremoloses enrotllaren amb lentitud i serenor la materia i el paper.
L'home demanà foc.
- No , no en tenim.
-Vaja...
Es va apoltronar i va deixar passarel temps com qui espera que es posi a ploure.
En la llunania del camí es va veure aparèixer un altre personatge caminant.
El vell somrrigué.
Uns minuts mes tard ja havia arribat ben aprop d'ells , però evidentment seguia el seu camí.
Obrint els ulls en una acció prou indicativa el vellet va fer entendre a un dels dos camells
el que volia.
Un dels tòtils es va posar ràpidament en peu i s'atença d'una corredissa al personatge aparegut.
-Te foc?
-Si , esperi.
En questió de segons el vellet assegut tornava a somriure, aquest cop en senyal d'agraiement, doncs ja
tenia el que buscava.
L'extrany va desaparèixer i tots plegats romagueren en silenci mentre el cigarret es consumia mes pel pas del temps que no per les calades que el seu propietari li donava.
Encabat, l'apagà, respirà fons i es gratà la barba blanca i ben retallada.
Passaren vint minuts mes i finalment l'home s'aixecà, es va col·locar be la xilaba i després de somriure
reprengué de nou el camí.
A poc metres de distància, es girà per última vegada i els digué als dos tòtils.
- No es important la quantitat de vegades que pareu a descansar. Es important que cada vegada que ho feu
aconseguiu recupereu l'ale que us faltava.
I marxà caminat a un pas que només els homes de la seva edat i sabiesa saben portar amb dignitat.

Els dos tòtils agafàren els darrer dàtil de la bossa, el dividíren i en possar-lo dins la boca , tancaren els ulls
i assaboriren el moment com qui arriba al cel i domina la terra.

PEP

EL POBRE CAMELL TÒTIL

aquesta és la història d'un camell tòtil ....els camells per si no ho sabeu han nascut amb aquella cara de tòtils que fa que ningú sel's escolti, ténen aquell posat entre trist i despitat, que sembla que perdin l'energia pels costats.

El nostre camell tòtil va neixer amb voluntad de fer grans coses, ja de petit provava de ser el més ràpid, cosa dífícil en les terres del desert.....després d'adolescent provava de lligar força amb les camelles, ser el que les fes riure més, el que les entretingués i vaja l'ànima de la festa dels camells tòtils....'ardua tarea' gens menyspreable si considerem que aquest tipus d'actituds entre el món dels camell no estan gens ben vistes.....ei tu camell tòtil, si vols ser cavall veste'n al prat....li dèien alguns d'envejosos......però en Tòtil no en fèia cas, sabia que la persistència era la seva arma més forta!

Un dia en Tòtil, va trobar una Tòtila, una camella dooooolça com la mel, la Tòtila, l'acollia entre les seves potes, i l'acompanyava sempre contenta a tot arreu.....la Tòtila s'adaptava a totes les activitats que li proposva en Tòtil, i així va ser com es van enamorar.....mai ningú havia sentit parlar d'un amor tan autèntic entre dos camells, però ells estaven tant enamorats que fins i tot les serps del deserts els aplaudien quan passaven ben aprop!

Un dia, emocionats de tanta dolçor van decidir organitzar un gran banquet de camells, serviria per animar als altres camells a estar més orgullosos de la seva espècia.....els ensenyarien a ballar, a cantar, a correr i caminar de puntetes.....

Van passar dies i nits preparant el gran aconteixament, van haver de discutir com i quan, destriar què si i què no, i van haver de tenir molta paciència per no enfadar-se i saber-se escoltar.....i així va ser com van arribar a la data esperada, i la nit abans van seure a mirar els estels del desert....

a l'endemà arribaren camells de tot el món, alguns venien de molt lluny, tots intrigats per aquella parella de camells tòtils que semblava volguessin travessar i moure el sol brillant del desert........a mesura que arribaven els camells s'anaven relaxant, uns camells músics tocaven amb instruments de metall i percussió i donaven un aire d'alibaba i los 40 ladrones.....les camelles rebien un collaret de flors salvatges i els camells un barret de colors.......repartiren cervesa fresca (que els camells adoren) i començaren un ball....a l'inici el ball semblava que no anés a avançar però de sobte....la cosa es va animar....els camells reien, chisclaven, s'expressaven i inclús corrien!!!

La festa va durar fins a l'albada, i poc a poc els camells exausts van anar caient un per un de son i embriaguesa....tots sense excepció s'adormiren amb un somriure ben gran a la boca tòtila.....

Mentrestant en Tòtil i la Tòtila, s'afastaren una mica del grup i s'assegueren a observar la sortida del sol....la Tòtila li digué....estimat, escolta el silenci del desert....en Tòtil somrigué i li digué Gràcies per ser al meu costat, som un gran equip, tu confies en mi i jo en tu, i entre tots dos som capaços de moure el sol i les estrelles i d'aconseguir cada petit somni que tinguem......

Des d'aquell dia en Tòtil i la Tòtila han seguit fent festes, festivals, concursos i un munt d'activitats, al seu poble no hi falta mai l'alegria i sobretot han après que és en la il·lusió d'un que tot s els altres es redescobreixen......

PERQUÈ ELS DILLUNS ESTIC MÉS MACA?

els dilluns, quan em llevo, em costa arrencar els llençols un munt, i quan entro a la dutxa no sé ni on sóc, ni si porto esquiis o ja sóc nua.....després de la dutxa i de 10 minuts parada davant de l'armari pensant quin coi de roba m'he de posar....quan de sobte em miro al mirall, em veig més maca que mai! serà que estic ovulant? serà que avui és el meu anniversari? serà que he dormit més hores del compte?.....i de sobte em desfaig amb un somriure d'orella a orella....ja sé el què és.....és que sóc feliç!!!!! és que algú em fa MOLT feliç!!!!!!

Si, cada dilluns, estic més maca perquè cada divendres, dissabte i diumenge m'omplo d'alegria, de carinyu, de complicitat, de somriures, de romanticismes, de dolços posats al forn, de sopars magnífics, de converses, de neu, de sofà i cançons, de sofà i amics, de sofà i siestes......cada dilluns m'aixeco plena d'enregia i renovada d'esperit!

3+5 I TORNEM A CELEBRAR!

M'encanten els aniversaris, m'agrada llevar-me al matí i saber que fa tants anys naixia, juntament amb la meva germana, en una clínica anomenada Sagrada Familia.....seria el destí?

Però el que més m'agrada és pensar en totes les celebracions que m'he permés fer! A casa, desde petita he sentit dir als meus pares, que s'ha de celebrar tot.....un annviersari, un sant, un examen aprovat,.....i m'agrada pensar que sí, que on hi hagi una excusa per celebrar, brindem ben fort!!

Si provo de recordar celebracions, recordo un anniversari, els 29, que el vaig celebrar al bar LOLA, i aprofitant que aquell any es donaven els premis Goya vaig muntar un joc: tots els qui venien s'havien de disfressar amb una maleta repleta de disfresses, i havíen d'agafar una figureta comprada per l'ocasió dels Charles Chaplin , i seure en un sofà glamurosament vermell, i somriure, que el meu amic fotògraf feia una instantànea amb una Polaroid!!!! Qué divertit! prometo penjar les fotos d'aquest memorable anniversari!......els meus 26 i 27 els vaig celebrar al teatre malic, envolatada de personatges, bambalines, amics que improvitzaven una escena de shakespeare, o un batucada brasilera.......els 23 els vaig celebrar a Italia, enmig d'una escena improviytzada entrre mammes italianes i actors famosos vinguts d'arreu del món.....els 30 els vaig celebrar a Brasil, entre el mar i el riu, entre caipirinhes i samba i molta batucalada i capoeira....amb una calor espetarrant, fora de lo normal en els meus altres anniversaris en gener.....els 34 els vaig celebrar a Roma, entre capoeira, bicicletes i un sopar amb una cuinera napoletana que de les abraçades i petons que em feia quasi que em sentia en una peli del Bertolucci.......i els meus 35 els he celebrat fent una gimcama per Canillo, i enfundada amb uns esquiis rodejada de molts amics!.......m'encanta haver-ne fet 35, m'encanta la setmana abans dir moltes vegades 34 per despedir-te del númeor, m'encanten les sorpreses, els somriures i detalls, i sbretot m'encanta celebrar que un any més n'he fet un de més!

FINAL INESPERAT: BOLLIVOOD

sábado, 22 agosto, 2009 8:08

amics, el viatge s,acava, però com totes les coses a la vida, sempre hi ha sorpreses fins a l'últim moment, avui ens ha passat el que faltava per passar en aquest viatge.......us fare una pregunta: si penseu que em faria molta il·lusió que em passes, quina flipada surrealista us ve al cap?

la veritat és que ni us ho creure-ho però si amics i amigues avui només em faltava aquest repunt per tornar a Barcelona amb la rialla a la cara i la sensació que aquest viatge ha tingut de tot i MÉS!!!!!
avui mentre ens despediem de Varanassi passejant pels ghats sota uns generosos 50 graus, gens de glamour, camisa suada i pantalons enganxats a la pell....però com que ja em coneixeu.... jo antes muerta que sencilla, sort que m,havia pintat una fina ratlla negra als ulls i m,havia fet un monyo ben macu,...perque si amics, quan érem allà perdnet-nos entre les mil fotos que vols acabar de fer d,aquells banys matinals....se m,apropen dos homes amb barrigona i cara de satisfets, exquiusmi lady......em giro i els hi endinyo un generós:

Oh no, no, no.....3 weeks travelling in india and all the people asking for money, no, no no I,m not going to give any more money....

la calor apretava i les 3 setmanes d,epxeriència també.....els homes em somriuen i jo càmera en mà decideixo allunyar-me quan em diuen que estan grabant una peli que són directors i que necessiten una guiri per fer una escena ....siiiiiiiiiiiii.siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii......per dissimular he fet un ok, i,ll do an effort for you....jejejej per dins tremolava!!!!!

siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

fins i tot a l,india em reclamen els bons directors.......ja ho diuen que a casa no saben valorar els talents i has de fotre al camp......en aquell moment m,he sentit la dona més glamurosa i professional del món.....i perdent el món de vista els he acompanyat a 200 metres on he vist tot el muntagte....hes escoltat tot el que em demanaven i m,he concentrat i llavors ha començat el rodatge.......la j. i l,a. feien de figurants i jo tenia lletra i tot......havia de fer de guiri que els hi diu a una parella d,indis que són molt tradicionals i que si els hi podia fer una foto....després imprimia la foto i els hi regalava i ells em regalaven un ram de flors.......total hem fet unes 7 o 8 tomes de les 3 escenes i no us ho perdeu en acabat els indis es volien fer fotos amb nosaltres, érem famoses actrius de bolliwood!!!!!!!
en acabar un tipous m,ha demanat el meu nom per sortir als credits i el telèfon per si un altre dia em volen trucar (bé això són somnis meus) i per rematar ha vingut un dels managers i m,ha dit que era super professional.....siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, m,encantaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

sortint d,alla i sota els 50 graus que ja no notava i tremolant de l,emoció hem anat a comprar totes les pulseres habides i por haber ....deu haver set l,estress, ......

ara som a Delhi, per rematar la jugada hem anat a sopar aun restaurant que dona mil voltes als restaurants fashions de Bracelona.......i tanquem aixi el que ha set un viatge emocionant, molt divertit, molt ple d,emocions i sensacions i de descubriment d,una cultura que és alucinant.......

per tancar aquest seguit de mails us diré d,una banda que m,ha encantat compartir-ho amb vosaltres, que encara que estigueu lluny us he portat amb mi en un raco de la maleta....i que si ara em pregunteu que m,ha semblat l,india us diré de la petita zona que conec que india es un lloc on tot és possible, un espai de contradiccions, un indret a la fi del món, i a l,inici del mateix món....allà on tot comença i tot acaba, un racó ple de colors, d,olors i de molts ulls....que miren, que somriuen, que pregunten que busquen........seria molt superficial pensar que India és només merda o només alegria....jo he descobert que aqui no hi ha limits els animals es comporten com persones i les persones com animals, però és en aquesta simplicitat on de sobte descobreixes l,esencia de tot plegat......lo més esencial de l,esser huma queda concentrat en una cantonada a qualsevol carrer de les moltes ciutats visitades, ....un somriure inesperat, una foto sorpresa, una ma que et saluda, una vaca que et toreja, un esquirol que t,afronta, un plat a taula que pica, un cotxe que esquiva els obstacles, un soroll ensordidor, una lluna que brilla, una fortor, un sol que brilla, uns rata que fuig, un tren que arriba, un cec que camina, un coix que s,arrossega, un cabra que escolta, un nen que juga, una noia que somia, un home que et toca el cul, un carrer fosc un ple de llum, una casa petita, un llit ben prim, una flor que despunta, una papallona que vola, un vell que recull merda de vaca, un dona que treballa, un recepcionista que no s,entera de res, un cuiner que dorm, .......i al final del cami, us dic, que si, que fins i tot aqui hi podria viure....i que si un dia teniu la oportunitat vingueu a obrir els ulls i el cor i a coneixer el que sense jutjar és de segur un pais que impressiona, canvia, remou, i una experiència plena de vida

res més doncs, namaste i fins aviat,

merci per llegir-me
petons ben grans

VARANSSI, LA CIUTAT DELS MORTS

amics, hem estat 4 dies a Varanassi....
Varanassi ha resultat ser la ciutat que sens dubte mes m,ha impactat.....Varanassi es la ciutat espiritual per excelencia, dedicada al deu Shiva, i Ganga, es una ciutat que a la vora del riu Ganges exten mes de 80 ghats (escales que porten a l,aigua) cada Ghat serveix cada dia a milers d,indis per banyar.se al riu, purificarse i resar,....tot i ser el riu mes contaminat del mon (1,5 bacteris per una porcio d,aigua ben petita que ara no recordo i no vull que em digueu mentidera).....tot i les bacteries, ells es banyen, veuen i viuen el riu.....ara fa molts anys aquesta aigua curava enfermetats i purificava esperita, i ells creun que el seu deu viu alla i per tant allo els protegeix......

viure aquestes contradiccions, passejar a qrats de cinc pel mati per davant dels ghats i veure com avis, nens mares i adults es banyen alla es una meravella.........

al vespre fan la ceremonia al deu ganga, 7 homes vestits amb atuendos ben llampants i amb uns estris de plata emmarcats per una musica ben vibrant de cants hinduistes, opfereixen al riu ofrenes....millons d,espelmes i flors omplen el riu....i tot aix[o amb el poble emocionat seguint cada pas d,un moment per a ells tant especial

el mes impressionant de tot han set els crematoris, dos ghats dedicats a incinerar els morts, la casta doms, la mes baixa de Varanassi, trasllada al mort ciutat avall en una mena de camilles improvitzades amb canyes, i cubert el mort per mil teles de colors daurats i vermemells.......els porten al crematori i anmig d,un ritual on calculen la quantitat de fusta necessaria per crmear al mort, encenen el foc....impresisonant, una mica atemoridor, ....es una experiencia molt forta, es una sensacio de respecte i morbo barrejada amb por i alegria de ser tan sola pols.......no us puc descriure gaire mes que se,t fa un nus a l,estomac i de sobte penses que al final ells i nosaltres som iguals.......alguna cosa et remou pero tambe t,atreveixes a pensar en la mort d,una manera ben diferent a la nostra habitual\\i Varanassi es aix[o una ciutat que bull entre crematois, ghats, richsaws, gent meravellos,a simpatica, vaques i gossos, mercats i botigues de pulseres de mil colors, ....

amics, dem[a marxo cap a delhi des d,on us escriure l,ultim correu, de moment pero desitjarvos que us arribi una mica d,olor a incens, de colors brillants, de sentiments tocats en la naturailtat de tot plegat i de moltes ganes d,explicar.vos en directe i amb els ulls ben oberts tot el que India ha set per mi........

una abrasada i fins aviat!!

Namaste!

SURREALISME A L'ESTACIÓ

amics, marxem d,agra cap a l,estacio de tren de rodalies, una mena de sant adria a la india.....marxem quasi com si ens portessin a l,escorxador, el tren ens l,hem imaginat de mil maneres i totes elles en plan peli de terror......la cosa no es per a mnenys....en arribar a l,estacio el nostre driver sense gaires emocions pero amb un bon somriure (i una bona propina) ens despedeix i ens deixa a mans de un jove anomenat Babalu....amb aquest nom ja pressagiem que la nit sera llarga......el tren surt a les 11>30 de la nit, i son nomes les 6 quarts de set.....

el que ara us explicare es la historia mes surrealista viscuda en els meus 34 anys, un cop a l,estacio i amb el babalu parlant amb una mena d,angles indu que no donava per mes que per acabar parlant amb signes, ens condueix a la ladies room..en teoria un lloc on les dones podem estar segures........en algun lloc ens haviem d,esperar.......en arribar som 5 catalanes, nosaltres tres i dos noies que trobem perdudes pel cami i a les que amb to de seguretat els diem que ens acompanyin que nosaltres ho tenim tot controlat....ejem ejeme.....un cop a dins a l,estacio hi ha dos tipus danimals.....molts ocells que fan un soroll ensordidor, i quasi de peli de Hitsckok (no se com s,escriu sorry)......i rates, un munt de rates per tot arreu......corren amunt i avall, veus millons d,ulls de rata per sota les portes se,t creuen per davant......surten de qualsevol forat, pugen de les vies, baixen pels racons de es parets, i les escales.....ple ple ple

un cop a la ladies room en Babalu marxa i diu que ens vindra a recollir a les 11......falten 3 hores i ens hem d,estar en una sala on cada 5 minuts entra una rata!!!!!......hem trobat una solucio crits i apaludiments les espanta i aixi marxen per la porta on han entrat....les escenes de panic son comuns, entre riures d,histeria i ulls mes oberts que mai.........els natius, ni s,inmuten....una rata del tamany d,un conill surt del WC en el moment en que decidiem anar a fer un pipi.......apalaudiments, i crits, la rata torna al forat d,on ha sortit.....en Babalu que ens ve a veure de tant en tant, se li queda cara de comic japones espantat davant els nostres crits, i no para de dir what what? no enten que ens passa, ....les rates ni impressionen als natius indis,

per fer pipi fem tornas al bany mentre dues aplaudeixen ben fort, sembla que siguem los tipicos espanyoles que en cualquier lado improvisan un tablao flamenco......la dona que vigila la ladies room, ens mira incrèdula......riures d,histeria, i la rata ens observa des d,algun lloc amagat


......finalment entre esgotament i histeria pugem al tren.......no dormim massa, pero val a dir que el tren es una altra cosda......mes normal, i sense animals..........i es aixi com arribem a Varanassi, l.ultima etapa del viatge, i la que mes de gust ens venia, sabem que aquesta es una ciutat on els indis venen a morir, i aqui ens aturem els nostres 4 dies ben merescuts despres dels ultims dies de ruta on el cansament es evidnet....per sort la india continua empapantons de sensacions, i provocantos un munt de situacions que van des del surrealisme mes gran al naturalisme mes quotidio...tot talment com si formessim part, nomes per uns dies, d,aquest quadre pintat entre experiencies i sensacions ben diferents a les habituals.

Petons ben grans, i fins ben aviat!