EL VIATGE.1001 DIES

FI DE RUTA: BAHIA DE HALONG I HONG KONG

2010-12-26T01:17:00.000-08:00

29 D'AGOST 2010

Amics
el viatge ha continuat, no deixant de sorprendren's entre tantes aventures.....

després de 2 dies més de ruta arribem a Mai Chau, per a bona sort nostre, el poblat ha fet una adaptació dels habitatges tradicionals per als turistes, així que dormim entre camps d'arrossos en una cabana tota per nosaltres. L,entorn al mati és iMmillorable, camps d'arrossos i moltes escenes quotidianes al seu entorn, des de gent treballant, nens corrent, bous pasturant......

d,allà marxem cap a a la que representa ha de ser l,etapa final de la bici, molts kilòmetres, un munt de puja i baixes, i encara que sembli mentida força pendents de grans desnivells,.....aconseguir arribar a port entre cames cansades, i pluja, molta pluja, no resulta pas fàcil, però per sort finalment bruts i plens de fang arribem a l,etapa final on ja de nit un autobus ens porta a Hanoi

l,arribada a Hanoi, és 'más aventura todavia', enmig d,un kaos increible pedala que pedala, endinsar-se entre cotxes, bicis, busos, i mil·lions de motos, no és tasca gens fàcil ....de fet en més d,una ocasió he de fer el cor fort per no aturar-me allà mateix i fotre un crit D'INCIVICS!!!...tampoc estic segura que donés cap mena de resultat.......

no sé com, potser gràcies a l'orientació del mòbil del Pep arribem a port!!! un bon hotel, i uns noodles d,ultima hora al carrer!!!! si senyor!

l,endemà marxem cap a la Bahia de Halong, ens recullen a l'Hotel i marxem cap al que ens han dit és la turistada de l'any però va la pena.....la veritat és que l'autobus on anem és d'allò més inversemblant, una familia de japos, una colla de francesos, un americà amb un vietnamita adoptat, dos belgues repintades i amb minifalda, la familia trap ( 3 nens, dos bessons) i uns pares de Londres i d'Australia.....i una colla de jubilats francesos.......entre ells en Pep i jo, amb cara de siusplau volem pau i tranquilitat!!!

enmig d,aquesta fauna, el guia, en Tom, ens ensenya el camarot i si senyor!! el vaixell és com d'una peli de pirates i el camarot és la repera! a mi se,m dibuixa un somriure de galta a galta, ja ni m,enrecordo de les pujades i baixades, jo vull les meves vacaciones en el mar!!!!!!!

després de fer una mica de kayak, sopem i amb en Pep decidim que és hora de relaxar-nos i ens demanem un gintoniquet i pugem a coberta ....el vent, la lluna plena i la tranquilitat del mar ens donen un respir....però no per massa temps......en Tom el nostre capità, ens diu que vol parlar amb nosaltres (som els seus clients preferits ja que anem recomenats per un amic d,en Pepe)....i de sobte, notición....aim so solly, so solly (diu casi plorant)....jo que miro al pep i penso que el capitan va borracho, i va i em diu.....a taifon is coming, i,m so solly you a mai best claients, an mai flends, i,m so solly tomollow we have to come back................en Pep que ha agafat el rol de ante todo tranquilidad, es mira al tio i li diu: contra el tiempo no hay nada que hacer! casum l,'olllaaaaaaa....jo em començo a imaginar unes onades gengants i no em surt res més que un somriure ....en Tom, que em veu, m'abraça i em fa dos petons!.....com compendreu entre tantes atencions retornem a la taula i em foto el gintonic de cop i em demano directamnet l,ampolla......un tifó?????? Pepe que és un tifó? una tempesta tropical????i això què vol dir? i si arriba abans? tu creus que aquest vent és normal????

total retorn a Hanoi, i decidim agafar un avió abans per tal d'arribar a Hong Kong.......en arribar a HK i per rematar l,aventura que ens persegueix, hem reservat un hotelasso per internet, i en arribar em diu que hi ha una reserva de 6 habitacions al meu nom, i que no es pot cancelar sense penalització (600 euros!!!).....cagu'm l'ou......sort que després de moltes gestions aconseguim que no hi hagi penalització, però entre el tifó i la tifa de l'hotel, jo ja m,he aprimat 3 kilets!

HK però resulta ser un encert de ciutat, tot i la passió consumista i preus ben cars, aconseguim veure un munt de coses interessants, un mercat d,antiguitats, un wet market de peix al carrer, un temple increíble, unes vistes acollonants, un ladies markets sense massa interès, un museu d'història on cantem opera cantonesa, ....i rematem abans de marxar cap a l'aeorport amb un sopar als territoris exteriors, a una illa on una madamme japonesa ens serveix un tè entre sayonaras, y somriures......però no som a la Xina????

finalment retorn cap a casa, això ha set una cursa a fons, molt divertida i plena de moments surrealistes, també d'esforç i de carrera de fons....jo m'he sentit com els participants d'un Pekin express.....però qui diu que els viatges són bufar i fer ampolles? qui diu que Xina o Vietnam és fàcil? hem trobat de tot:
gent maca
gent amable
molts nens i nenes i un munt de hellous
gossos a punt de ser cuinats
vellets traballant al camp
edificis elegants
cases cochambrosas
arròs, dolços, rollitos de primavera, i un munt de menjar per deleitar el paladar
hem fet dos cursos de cuina i ens hem aventurat en un vaixell de pirates
hem aconseguit no pagar un duro per l,embarque de les bicis
i sobretot ens hem adonat que tornar a casa i explicar tantes anècdotes, i que patir una mica també val la pena

avui cansats però contents som a Barna esperant doncs fer un cafetó i acabar de compartir amb vosaltres les vostres aventures rebeu molt petons!
marta

DE RUTA PER VIETNAM

2010-12-06T14:35:00.000-08:00

dijous 19 d'agost 2010

amics, l,aventura continua, després de dies de pluja i de mal temps, a Sapa vam aparcar les bicis i una motoreta ens va portar per petits poblets de camps d,arrossos......
va ser macu descobrir la vida dels autoctons, entre dones vestides de diferents tribus i amb el sentiment que una part és veritat i l,altra és pura turistada

d,allà carretera i manta, passem per la part més interior de Vietnam, la que tots els turistes eviten, recorrem mig país entre autobusos locals i alguna furgo.....veus un país entre la pobresai l,evolució....contrastos entre camps preciosos d,arrós,búfals, nenes corrent descalços, i mil·lions d,escenes qüotidianes......a l,altra banda però un país en evolució, internet, mòbils, música tecno, i pantalons i camises de marca.......

és difícil moure's amb una coja i dos bicis i un munt de trastos, el pobre Pep fa de patje, majordom, infermer, i negociador....està amb les piles a tope, i jo vaig fent el que puc entre crostes que comencen a curar-se....però no defallim arribem a poblets que ni ens entenen ni els entenem....entre moments d,estress es barregen escenes boniques amb els autòctons que no paren de dir-te coses en Vietnamita......

i avui,per fi.....després d,un munt de dies sortim de Son La, i tornem a fer ruta amb bicis cap a Yen Chau.......la ruta meravellosa, amb energia i ganes arribem al poblat, els hotels són justets per no dir molt justets, però amb en Pep ens apanyem, trobem algun lloc per menjar i a dormir que demà seguim amb la ruta.....ara sentim per primer cop que si,que això de venir amb bici val la pena, després d'esperar, ens trobem amb mil moments que d,altra banda serien impossible viure....avui mateix un munt de nens vietnamites amb les seves bicis i les seves motxiles ens han rodejat i entre hellou hellou ens han acompanyat un bon tros....preciós sentir-te rodejat per tantes cares somrients i tantes ganes de coneixet!

Vietnam és un país de gent bona, de gent que tot i el patiment de guerres i colonitazions encara tenen ganes de dir-te un helou i convidar-te a entrar a a casa seva si cal......són bonissimes les converses que pots arribar a tenir sense entendre un pijo de les llengües ....però this is real vietnam amics, i descobrir-ho tot i que és dur per la precarietat de tot plegat, és una aventura que promet deixar una forta petjada al cor.

des d,aquest poblet remot us envio molts petons i l,aventura continua!
Marta

GOOD BYE XINA GOOD MOORNING VIETNAM

2010-12-04T03:41:00.000-08:00

16 d'AGOST 2010

bon dia amics bon dia
quantes coses han passat.....recorrer món és aventurar-se a que et passi de TOT

a Yangsuo després de fer un esplèndid curs de cuina, i menjar-nos tot allò cuinat davant d'un paissatge i muntanyes increíbles......vam marxar de ruta cap a Xinping.....una ruta fantàstica que va acabar amb una turistada al vespre on fotuts en una barca vam anar a conèixer com treballen els cormorans.....uns ocellots lletjos que es dediquen a caçar peixos i els pescadors els hi escanyen el coll [per treure els peixos més grans....mal explicat el Pepe ja us ho explicarà millor,....a mi la veritat és que els animalots aquestst no van ser santo de mi devoción....

l,endemà de bon matí vam remprendre la ruta, sota uns generosos 40 graus, no us podeu imaginar què vol dir anar amb bici a 40 graus, i fer veure que estàs ben conveçuda de la decisió que has pres......en aquell moment penses en tos els turistes de pulserita que recorren el món, i pagaries per un gintonic amb una piscina y 4 animadors ballant un ball hortera....però sembla que alguns hem nascut per patir......i emmig d,un poble perdut en una baixada de sorra, on semblava que per fi corria l,aire.....kataplamplimplum.... aterriza omo puedas.....vaig fotre'm una llet, que els xinos que ho van veure per primer cop vam posar uns ulls com taronges....xanga xanga.......i jo plorant deia xungo xungo amigo......el pepe va córrer a comprar aigues, deme todas las que tenga!!! li deia a la xina amb els ulls com taronges......i jo plena de pols, sang, i plors feia l,espectacle de la meva vida a xina.......però no patiu les ferides van ser superficials (ejem ejem), i amb 3 dies de cura i força blaus a les cames torno a ser jo......(buenu jo magullada!)

d,allà vam sortir com vam poder cap a Guilin on vam arribar a l,aeroport corrent per anar cap a Kunming.....els xinos ni t,entenen ni ho intenten i et desesperes.sort que a l'aeroport vam trobar una noia que ens va ajudar a empaquetar les bicis i ens va acompanyar fins a l,avió on tothom ens esperava.a...ens despediem d,ella jo plorant (tenia dia fleuma) i n Pepe flipant......em vaig emocionar!!! que voleu que hi faci...a més havia caigut, tot em feia mal, i la xina em va caure bé....

d,allà arribada a Kunming ciutat enorme, i l,endemà agafant un bus fins a la frontera amb vietnam....al vespre arribàvem a la frontera cansats però contents i no us ho creureu però novament una TV china i un fotògraf van demanar-me que posés per a ells, em van dir you look so beautifull....culleres, primer piropo xino!!!! (oeeeeeoeeeeeee) ....jo evidentment vaig com riure i vaig tornar a dir, oh yes i,m an actress......total que torno a ser actriu fora de casa però......

finalment hem deixat xina, i us diré que és un país molt potent on la gent no t,entén i t'hi has de posar tranquil, descobreixes que són molt mot timids i que per això et fan aquest posat......

ara som a Vietnam al nord, plou però s,està fresquet i hem arribat a SAPA un lloc de muntanyes i etnies que enamora, i que fa que per fi després de 3 dies, ens relaxem.

petons i fins aviat!
Marta

HONG KONG, GUILIN I YANGSUO

2010-12-04T02:36:00.000-08:00

12 AGOST 2010
amics ja hi tornem a ser!
un nou vitage, una nova experiència, un nou món
vam aterrar a Hong Kong el dia 8, després d,un viatge esgotador, ....la primera etapa cap a Moscú, al costat d,un moscovita que va entrar a l,avió amb una galleda, com si vingués de pescar i d,alà en va sortir: gots, gel, i molt de whiskie.......l,home em questió ens va oferir whiskie i conversa, en rus, per una bona estona.....en Pep, que no vol ser maleducat li va mantenir la conversa surrealista una bona estona, fins que de tanta pudor i borrachera, va claudicar i va fer veure que dormia (ara t'escolto!!! jajajajaja).....en aquell estat era el millor que podiem fer.

l,avió rus va arribar a un aeroport de Moscú ple de cendres pels incendis, semblava ben bé la 3era guerra mundial,....per rematar-ho l,aeroport bullint sense aire acondicionat només va fer que encara suessim més, .....llargues hores d,espera, entre moscovites i un cel gris, .....decadent

moltes hores més tard arribavem a HK....una ciutat plena de llum, oberta al món amb tot el seu esplendor......vam anar a parar, com no, a una chunking mansion, que pel nom us semblara un hotel de luxe, però en realtat es com unes galeries de xinos decadent, que en els seus 18 pisos amaga mil pensions amb noms inversemblants: carlton guest house, luxury hotel, o new brilliant room......

l,habittació amb llençols verds d,hospital ens va acollir per aquella primera nit, que estavem realment rebentats.....

encabat, iniciem el viatge, amb energia i amb ganes de descobrir, ens endinsem pels carrers de HK, amb la il·lusió de ser uns grans aventurers.....la ciutat és una barreja entre orient i occident, calor sofocant, i molts espais per consumir....la seva gent, cosmopolites a l,asiàtica

en acabar el dia comença una odissea per arribar a l,aeroport de Shenzen, un aeroport a la frontera.....incapassos d,entendren's amb ningú ens veiem obligats a pujar en un bus ple d,homes, metre comença a caure la nit, i no sabem cap a on ens porten.......per fi en arribats a la forntera, després de passar mil controls els xinos ens deixen entrar....a en Pep li revisen el pasaport com si d,un traficant es tractés, amb lupa i tot,.....sortint d,allà la mala sort ens acompanya no hi ha autobusos cap a l,aeroport i agafem un taxi on ens hi deixem literalment el sou....però és l,aventura......correm amunt i avall, amb les alforges enganxades a l,esquena...les bicis encara no han arribat......i per fi quan arribem a l,aeroport......el nostre vol porta un retard de m'es de 2 hores.......grrrrrrrrr

Vooem cap a Guilin, la primera ciutat xina, dormim com podem en un alberg que es diu Happy Hotel, pero que de happy en té ben poca cosa. ....jo porto un jet lag, que quan probo de dormir se,m posen els ulls com taronges i allà no hi ha qui dormi....finalment pero aconsegueixo adormirme sense saber ben bé ni on sóc ni quin idioma se suposa que he de parlar

després de poques hores de son i de molts anades i vingudes trucades per recuperar les bicis finalment arribem a Yangsuo, aquesta ciutat china, que en d,altres anys segur que tenia el seu encant resulta ser un Lloret mde Mar a la china....és divertit veure com els xinos, es banyen al riu, com surten de festa o quins records s,enduen a casa......sort que en Pepe que té bones idees em porta a menjar crancs a un mercat lluny del centre, on ens posem literalment les botes de crancs, peix i el que calgui....

l,endemà per tal d,aprofitar el dia, lloguem unes bicis i vinga carretera amunt a veure tot aquest munt de muntanyes que enmurallen la ciutat ...ja cap a la tarda, curs de cuina china...entre occidentals de tota mena recorrem el mercat i descobrim tot cuinant uns plats exquisits que caldrà recordar en arribar a casa........

Yangsuos ha set una experiència correcte, però avui comensa la ruta...ja amb les bicis, i amb l,ànim de fer camí, enfilem la carretera i deixem que la calor, els pedals i les ganes ens portin cap algun racó més autèntic....el trobem....Xinping...un bell racó de món, on per camins de sorra anem descobrint com viuen els chinos d,aquesta zona....estem rebentats després del primer dia de ruta que hem acabat pujant a una barca de bamboo i deixantnos portar per la corrent.......

per avui aquest és un petit resum d,aquest racó de món
petons
marta

L'ALT EMPORDÀ

2010-06-02T00:40:00.000-07:00

aquestst dies marxo de tant en tant cap a Roses els caps de setmana....els voltants de Roses són espectaculars i els desconeixia totalment....i ara amb la primavera el paissatge és un esclat de color i olors que contrastat amb el blau del mar et deixa realment bocabadat.....Cap Norfeu, Cap de Creus, Cadaqués,......

fa un parell de caps de setmana que el P. em va portar de ruta en bici per allí, el que havia de ser una passejada es va convertir en 60 kilòmetres en un dia.....vam sortir de Roses, vam marxar cap a Cadaqués i dallà vam enfilar cap a Cap de Creus ....a Cap de Creus la nostre merescuda cerveseta i cocacola, i una roda punxada van fer que ens aturéssim a reposar.....encara quedava camí...d'allí vam marxar per un camí preciós cap a Port de la Selva, on arribàvem exhausts però contents just amb la posta de sol.......després de buscar un lloc per dormir i sopar com dos senyors a l'únic xino del poble, una bona dormida i l'endemà cap a Llançà a esmorzar.....i tot el dia per retornar cap a Roses.....amb la seguretat de que cada pedalada era una mica menys per arribar a casa....en arribar em vaig haver de ficar al llit...de cansament....i en P. va córrer a buscar-me unes gambetes i fer-me un caldo calent! No hi ha res com un bon jalar després d'una ruta tant intensa que es va convertir en 90 km en mountan bike......

DESCOBRINT PAISSATGES INÈDITS

2010-04-06T04:43:00.000-07:00

amics, he estat a Chamonix, la natura de les muntanyes, amb el Montblanc al darrera no et deixen mai indiferent, l'impacte d'una immersió a la muntanya ha set tan gran que m'ha deixat extasiada.....és com si hagués descobert alguna cosa que desconeixia, com si de sobte hagués fet l'amor amb la natura,.....la Vallé Blanche ha resultat ser una excursió maquissima entre glaciars, muntanyes i seracs.....la neu, arribava fins a la cintura, i el dia era tant assoleiat que el contrast de colors tant purs i diferents extasiava només de mirar....

ara el record queda encara retingut a la retina i en algun indret de la panxa......touché....si, si ,m'ha tocat, alguna cosa m'ha enganxat, quan hi era la barreja de por i felicitat era gran, el silenci quasi ensordidor, i la resta tot immensitat.....

MENJAR DÀTILS UN PLAER DESTINAT A PERSONES QUE SABEN NO TENIR PRESSA

2010-02-24T05:02:00.000-08:00

Menjar dàtils es un plaer destinat a persones que saben no tenir pressa.
El dàtil es el fruit dolç i empalagós del desert, l'energia concentrada, la píndola natural dels berebers.
El dàtil s'ha de menjar amb calma i assegut sota l'ombra d'una palmera, per després aixecar-se
i aprofitar l'energia que ens aporta.
El dàtil es la injecció que de vegades ens fa falta.
Deu ser per això que els dos camells tòtils sovint s'asseien a la fresca i assaborien els seus fruits edulcorats.
En silènci, recolzats l'un sobre l'altre mastegaven amb els ulls tancats i es comunicaven telpàticamnet, o el que es el mateix, s'etenien sense parlar.
De tant en quant, obrien els ulls, es miràven i esclatàven a riure.
Eren temps de glòria i alegria que calia aprofitar.
Era habitual que un d'ells, com il·luminat per un raig de llum celestial, comencés a explicar
la darrera idea que pel cap li habia passat.
I es així com planejàven i preparàven els nous projectes. Un darrera l'altre, sense fre ni control. Donant absoluta llibertat a la seva imaginació.
Passa que tan iperactives ments aportaven a aquella petita societat de tòtils una quantitat tant gran de propostes , que sovint es trovàven no tenien temps de dur a terme
El dia es tant curt, pensaven...
En una d'aquestes aturades, sota la palmera, mentre feien honor al seu sobrenom oferint a tots als que passàven aquella cara de rumiador embadalit, van veure que un home gran s'apropava.
-Puc seure?, va preguntar.
-Si , es clar, vingui i faci-ho sobre aquesta pedra. Es el lloc mes còmode.
I tant còmode que va resultar...
El vellet va romandre quiet assegut, com qui recupera l'alè, durant ben be 20 minuts.
Passat aquest temps treié de la butxaca un paquet que poc a poc es dedicà a desembolicar.
En treié tabac i seguidament, amb habilitat però sense preses tornà a desar l'emboltori.
D'una altre buxaca, com qui treu un conill d'un barret, va pendre delicadament un petit i arrugat paper de fumar.
Va aixecar el cap i somrigué als dos camells tòtils.
Relament eren com espectadors d'un truc de magia.
Les seves mans tremoloses enrotllaren amb lentitud i serenor la materia i el paper.
L'home demanà foc.
- No , no en tenim.
-Vaja...
Es va apoltronar i va deixar passarel temps com qui espera que es posi a ploure.
En la llunania del camí es va veure aparèixer un altre personatge caminant.
El vell somrrigué.
Uns minuts mes tard ja havia arribat ben aprop d'ells , però evidentment seguia el seu camí.
Obrint els ulls en una acció prou indicativa el vellet va fer entendre a un dels dos camells
el que volia.
Un dels tòtils es va posar ràpidament en peu i s'atença d'una corredissa al personatge aparegut.
-Te foc?
-Si , esperi.
En questió de segons el vellet assegut tornava a somriure, aquest cop en senyal d'agraiement, doncs ja
tenia el que buscava.
L'extrany va desaparèixer i tots plegats romagueren en silenci mentre el cigarret es consumia mes pel pas del temps que no per les calades que el seu propietari li donava.
Encabat, l'apagà, respirà fons i es gratà la barba blanca i ben retallada.
Passaren vint minuts mes i finalment l'home s'aixecà, es va col·locar be la xilaba i després de somriure
reprengué de nou el camí.
A poc metres de distància, es girà per última vegada i els digué als dos tòtils.
- No es important la quantitat de vegades que pareu a descansar. Es important que cada vegada que ho feu
aconseguiu recupereu l'ale que us faltava.
I marxà caminat a un pas que només els homes de la seva edat i sabiesa saben portar amb dignitat.

Els dos tòtils agafàren els darrer dàtil de la bossa, el dividíren i en possar-lo dins la boca , tancaren els ulls
i assaboriren el moment com qui arriba al cel i domina la terra.

PEP

EL POBRE CAMELL TÒTIL

2010-02-24T00:44:00.001-08:00

aquesta és la història d'un camell tòtil ....els camells per si no ho sabeu han nascut amb aquella cara de tòtils que fa que ningú sel's escolti, ténen aquell posat entre trist i despitat, que sembla que perdin l'energia pels costats.

El nostre camell tòtil va neixer amb voluntad de fer grans coses, ja de petit provava de ser el més ràpid, cosa dífícil en les terres del desert.....després d'adolescent provava de lligar força amb les camelles, ser el que les fes riure més, el que les entretingués i vaja l'ànima de la festa dels camells tòtils....'ardua tarea' gens menyspreable si considerem que aquest tipus d'actituds entre el món dels camell no estan gens ben vistes.....ei tu camell tòtil, si vols ser cavall veste'n al prat....li dèien alguns d'envejosos......però en Tòtil no en fèia cas, sabia que la persistència era la seva arma més forta!

Un dia en Tòtil, va trobar una Tòtila, una camella dooooolça com la mel, la Tòtila, l'acollia entre les seves potes, i l'acompanyava sempre contenta a tot arreu.....la Tòtila s'adaptava a totes les activitats que li proposva en Tòtil, i així va ser com es van enamorar.....mai ningú havia sentit parlar d'un amor tan autèntic entre dos camells, però ells estaven tant enamorats que fins i tot les serps del deserts els aplaudien quan passaven ben aprop!

Un dia, emocionats de tanta dolçor van decidir organitzar un gran banquet de camells, serviria per animar als altres camells a estar més orgullosos de la seva espècia.....els ensenyarien a ballar, a cantar, a correr i caminar de puntetes.....

Van passar dies i nits preparant el gran aconteixament, van haver de discutir com i quan, destriar què si i què no, i van haver de tenir molta paciència per no enfadar-se i saber-se escoltar.....i així va ser com van arribar a la data esperada, i la nit abans van seure a mirar els estels del desert....

a l'endemà arribaren camells de tot el món, alguns venien de molt lluny, tots intrigats per aquella parella de camells tòtils que semblava volguessin travessar i moure el sol brillant del desert........a mesura que arribaven els camells s'anaven relaxant, uns camells músics tocaven amb instruments de metall i percussió i donaven un aire d'alibaba i los 40 ladrones.....les camelles rebien un collaret de flors salvatges i els camells un barret de colors.......repartiren cervesa fresca (que els camells adoren) i començaren un ball....a l'inici el ball semblava que no anés a avançar però de sobte....la cosa es va animar....els camells reien, chisclaven, s'expressaven i inclús corrien!!!

La festa va durar fins a l'albada, i poc a poc els camells exausts van anar caient un per un de son i embriaguesa....tots sense excepció s'adormiren amb un somriure ben gran a la boca tòtila.....

Mentrestant en Tòtil i la Tòtila, s'afastaren una mica del grup i s'assegueren a observar la sortida del sol....la Tòtila li digué....estimat, escolta el silenci del desert....en Tòtil somrigué i li digué Gràcies per ser al meu costat, som un gran equip, tu confies en mi i jo en tu, i entre tots dos som capaços de moure el sol i les estrelles i d'aconseguir cada petit somni que tinguem......

Des d'aquell dia en Tòtil i la Tòtila han seguit fent festes, festivals, concursos i un munt d'activitats, al seu poble no hi falta mai l'alegria i sobretot han après que és en la il·lusió d'un que tot s els altres es redescobreixen......

PERQUÈ ELS DILLUNS ESTIC MÉS MACA?

2010-02-16T23:50:00.000-08:00

els dilluns, quan em llevo, em costa arrencar els llençols un munt, i quan entro a la dutxa no sé ni on sóc, ni si porto esquiis o ja sóc nua.....després de la dutxa i de 10 minuts parada davant de l'armari pensant quin coi de roba m'he de posar....quan de sobte em miro al mirall, em veig més maca que mai! serà que estic ovulant? serà que avui és el meu anniversari? serà que he dormit més hores del compte?.....i de sobte em desfaig amb un somriure d'orella a orella....ja sé el què és.....és que sóc feliç!!!!! és que algú em fa MOLT feliç!!!!!!

Si, cada dilluns, estic més maca perquè cada divendres, dissabte i diumenge m'omplo d'alegria, de carinyu, de complicitat, de somriures, de romanticismes, de dolços posats al forn, de sopars magnífics, de converses, de neu, de sofà i cançons, de sofà i amics, de sofà i siestes......cada dilluns m'aixeco plena d'enregia i renovada d'esperit!

3+5 I TORNEM A CELEBRAR!

2010-02-11T07:53:00.000-08:00

M'encanten els aniversaris, m'agrada llevar-me al matí i saber que fa tants anys naixia, juntament amb la meva germana, en una clínica anomenada Sagrada Familia.....seria el destí?

Però el que més m'agrada és pensar en totes les celebracions que m'he permés fer! A casa, desde petita he sentit dir als meus pares, que s'ha de celebrar tot.....un annviersari, un sant, un examen aprovat,.....i m'agrada pensar que sí, que on hi hagi una excusa per celebrar, brindem ben fort!!

Si provo de recordar celebracions, recordo un anniversari, els 29, que el vaig celebrar al bar LOLA, i aprofitant que aquell any es donaven els premis Goya vaig muntar un joc: tots els qui venien s'havien de disfressar amb una maleta repleta de disfresses, i havíen d'agafar una figureta comprada per l'ocasió dels Charles Chaplin , i seure en un sofà glamurosament vermell, i somriure, que el meu amic fotògraf feia una instantànea amb una Polaroid!!!! Qué divertit! prometo penjar les fotos d'aquest memorable anniversari!......els meus 26 i 27 els vaig celebrar al teatre malic, envolatada de personatges, bambalines, amics que improvitzaven una escena de shakespeare, o un batucada brasilera.......els 23 els vaig celebrar a Italia, enmig d'una escena improviytzada entrre mammes italianes i actors famosos vinguts d'arreu del món.....els 30 els vaig celebrar a Brasil, entre el mar i el riu, entre caipirinhes i samba i molta batucalada i capoeira....amb una calor espetarrant, fora de lo normal en els meus altres anniversaris en gener.....els 34 els vaig celebrar a Roma, entre capoeira, bicicletes i un sopar amb una cuinera napoletana que de les abraçades i petons que em feia quasi que em sentia en una peli del Bertolucci.......i els meus 35 els he celebrat fent una gimcama per Canillo, i enfundada amb uns esquiis rodejada de molts amics!.......m'encanta haver-ne fet 35, m'encanta la setmana abans dir moltes vegades 34 per despedir-te del númeor, m'encanten les sorpreses, els somriures i detalls, i sbretot m'encanta celebrar que un any més n'he fet un de més!

FINAL INESPERAT: BOLLIVOOD

2010-01-12T06:37:00.000-08:00

sábado, 22 agosto, 2009 8:08

amics, el viatge s,acava, però com totes les coses a la vida, sempre hi ha sorpreses fins a l'últim moment, avui ens ha passat el que faltava per passar en aquest viatge.......us fare una pregunta: si penseu que em faria molta il·lusió que em passes, quina flipada surrealista us ve al cap?

la veritat és que ni us ho creure-ho però si amics i amigues avui només em faltava aquest repunt per tornar a Barcelona amb la rialla a la cara i la sensació que aquest viatge ha tingut de tot i MÉS!!!!!
avui mentre ens despediem de Varanassi passejant pels ghats sota uns generosos 50 graus, gens de glamour, camisa suada i pantalons enganxats a la pell....però com que ja em coneixeu.... jo antes muerta que sencilla, sort que m,havia pintat una fina ratlla negra als ulls i m,havia fet un monyo ben macu,...perque si amics, quan érem allà perdnet-nos entre les mil fotos que vols acabar de fer d,aquells banys matinals....se m,apropen dos homes amb barrigona i cara de satisfets, exquiusmi lady......em giro i els hi endinyo un generós:

Oh no, no, no.....3 weeks travelling in india and all the people asking for money, no, no no I,m not going to give any more money....

la calor apretava i les 3 setmanes d,epxeriència també.....els homes em somriuen i jo càmera en mà decideixo allunyar-me quan em diuen que estan grabant una peli que són directors i que necessiten una guiri per fer una escena ....siiiiiiiiiiiii.siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii......per dissimular he fet un ok, i,ll do an effort for you....jejejej per dins tremolava!!!!!

siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

fins i tot a l,india em reclamen els bons directors.......ja ho diuen que a casa no saben valorar els talents i has de fotre al camp......en aquell moment m,he sentit la dona més glamurosa i professional del món.....i perdent el món de vista els he acompanyat a 200 metres on he vist tot el muntagte....hes escoltat tot el que em demanaven i m,he concentrat i llavors ha començat el rodatge.......la j. i l,a. feien de figurants i jo tenia lletra i tot......havia de fer de guiri que els hi diu a una parella d,indis que són molt tradicionals i que si els hi podia fer una foto....després imprimia la foto i els hi regalava i ells em regalaven un ram de flors.......total hem fet unes 7 o 8 tomes de les 3 escenes i no us ho perdeu en acabat els indis es volien fer fotos amb nosaltres, érem famoses actrius de bolliwood!!!!!!!
en acabar un tipous m,ha demanat el meu nom per sortir als credits i el telèfon per si un altre dia em volen trucar (bé això són somnis meus) i per rematar ha vingut un dels managers i m,ha dit que era super professional.....siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, m,encantaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

sortint d,alla i sota els 50 graus que ja no notava i tremolant de l,emoció hem anat a comprar totes les pulseres habides i por haber ....deu haver set l,estress, ......

ara som a Delhi, per rematar la jugada hem anat a sopar aun restaurant que dona mil voltes als restaurants fashions de Bracelona.......i tanquem aixi el que ha set un viatge emocionant, molt divertit, molt ple d,emocions i sensacions i de descubriment d,una cultura que és alucinant.......

per tancar aquest seguit de mails us diré d,una banda que m,ha encantat compartir-ho amb vosaltres, que encara que estigueu lluny us he portat amb mi en un raco de la maleta....i que si ara em pregunteu que m,ha semblat l,india us diré de la petita zona que conec que india es un lloc on tot és possible, un espai de contradiccions, un indret a la fi del món, i a l,inici del mateix món....allà on tot comença i tot acaba, un racó ple de colors, d,olors i de molts ulls....que miren, que somriuen, que pregunten que busquen........seria molt superficial pensar que India és només merda o només alegria....jo he descobert que aqui no hi ha limits els animals es comporten com persones i les persones com animals, però és en aquesta simplicitat on de sobte descobreixes l,esencia de tot plegat......lo més esencial de l,esser huma queda concentrat en una cantonada a qualsevol carrer de les moltes ciutats visitades, ....un somriure inesperat, una foto sorpresa, una ma que et saluda, una vaca que et toreja, un esquirol que t,afronta, un plat a taula que pica, un cotxe que esquiva els obstacles, un soroll ensordidor, una lluna que brilla, una fortor, un sol que brilla, uns rata que fuig, un tren que arriba, un cec que camina, un coix que s,arrossega, un cabra que escolta, un nen que juga, una noia que somia, un home que et toca el cul, un carrer fosc un ple de llum, una casa petita, un llit ben prim, una flor que despunta, una papallona que vola, un vell que recull merda de vaca, un dona que treballa, un recepcionista que no s,entera de res, un cuiner que dorm, .......i al final del cami, us dic, que si, que fins i tot aqui hi podria viure....i que si un dia teniu la oportunitat vingueu a obrir els ulls i el cor i a coneixer el que sense jutjar és de segur un pais que impressiona, canvia, remou, i una experiència plena de vida

res més doncs, namaste i fins aviat,

merci per llegir-me
petons ben grans

VARANSSI, LA CIUTAT DELS MORTS

2010-01-11T01:50:00.000-08:00

amics, hem estat 4 dies a Varanassi....
Varanassi ha resultat ser la ciutat que sens dubte mes m,ha impactat.....Varanassi es la ciutat espiritual per excelencia, dedicada al deu Shiva, i Ganga, es una ciutat que a la vora del riu Ganges exten mes de 80 ghats (escales que porten a l,aigua) cada Ghat serveix cada dia a milers d,indis per banyar.se al riu, purificarse i resar,....tot i ser el riu mes contaminat del mon (1,5 bacteris per una porcio d,aigua ben petita que ara no recordo i no vull que em digueu mentidera).....tot i les bacteries, ells es banyen, veuen i viuen el riu.....ara fa molts anys aquesta aigua curava enfermetats i purificava esperita, i ells creun que el seu deu viu alla i per tant allo els protegeix......

viure aquestes contradiccions, passejar a qrats de cinc pel mati per davant dels ghats i veure com avis, nens mares i adults es banyen alla es una meravella.........

al vespre fan la ceremonia al deu ganga, 7 homes vestits amb atuendos ben llampants i amb uns estris de plata emmarcats per una musica ben vibrant de cants hinduistes, opfereixen al riu ofrenes....millons d,espelmes i flors omplen el riu....i tot aix[o amb el poble emocionat seguint cada pas d,un moment per a ells tant especial

el mes impressionant de tot han set els crematoris, dos ghats dedicats a incinerar els morts, la casta doms, la mes baixa de Varanassi, trasllada al mort ciutat avall en una mena de camilles improvitzades amb canyes, i cubert el mort per mil teles de colors daurats i vermemells.......els porten al crematori i anmig d,un ritual on calculen la quantitat de fusta necessaria per crmear al mort, encenen el foc....impresisonant, una mica atemoridor, ....es una experiencia molt forta, es una sensacio de respecte i morbo barrejada amb por i alegria de ser tan sola pols.......no us puc descriure gaire mes que se,t fa un nus a l,estomac i de sobte penses que al final ells i nosaltres som iguals.......alguna cosa et remou pero tambe t,atreveixes a pensar en la mort d,una manera ben diferent a la nostra habitual\\i Varanassi es aix[o una ciutat que bull entre crematois, ghats, richsaws, gent meravellos,a simpatica, vaques i gossos, mercats i botigues de pulseres de mil colors, ....

amics, dem[a marxo cap a delhi des d,on us escriure l,ultim correu, de moment pero desitjarvos que us arribi una mica d,olor a incens, de colors brillants, de sentiments tocats en la naturailtat de tot plegat i de moltes ganes d,explicar.vos en directe i amb els ulls ben oberts tot el que India ha set per mi........

una abrasada i fins aviat!!

Namaste!

SURREALISME A L'ESTACIÓ

2010-01-07T01:13:00.000-08:00

amics, marxem d,agra cap a l,estacio de tren de rodalies, una mena de sant adria a la india.....marxem quasi com si ens portessin a l,escorxador, el tren ens l,hem imaginat de mil maneres i totes elles en plan peli de terror......la cosa no es per a mnenys....en arribar a l,estacio el nostre driver sense gaires emocions pero amb un bon somriure (i una bona propina) ens despedeix i ens deixa a mans de un jove anomenat Babalu....amb aquest nom ja pressagiem que la nit sera llarga......el tren surt a les 11>30 de la nit, i son nomes les 6 quarts de set.....

el que ara us explicare es la historia mes surrealista viscuda en els meus 34 anys, un cop a l,estacio i amb el babalu parlant amb una mena d,angles indu que no donava per mes que per acabar parlant amb signes, ens condueix a la ladies room..en teoria un lloc on les dones podem estar segures........en algun lloc ens haviem d,esperar.......en arribar som 5 catalanes, nosaltres tres i dos noies que trobem perdudes pel cami i a les que amb to de seguretat els diem que ens acompanyin que nosaltres ho tenim tot controlat....ejem ejeme.....un cop a dins a l,estacio hi ha dos tipus danimals.....molts ocells que fan un soroll ensordidor, i quasi de peli de Hitsckok (no se com s,escriu sorry)......i rates, un munt de rates per tot arreu......corren amunt i avall, veus millons d,ulls de rata per sota les portes se,t creuen per davant......surten de qualsevol forat, pugen de les vies, baixen pels racons de es parets, i les escales.....ple ple ple

un cop a la ladies room en Babalu marxa i diu que ens vindra a recollir a les 11......falten 3 hores i ens hem d,estar en una sala on cada 5 minuts entra una rata!!!!!......hem trobat una solucio crits i apaludiments les espanta i aixi marxen per la porta on han entrat....les escenes de panic son comuns, entre riures d,histeria i ulls mes oberts que mai.........els natius, ni s,inmuten....una rata del tamany d,un conill surt del WC en el moment en que decidiem anar a fer un pipi.......apalaudiments, i crits, la rata torna al forat d,on ha sortit.....en Babalu que ens ve a veure de tant en tant, se li queda cara de comic japones espantat davant els nostres crits, i no para de dir what what? no enten que ens passa, ....les rates ni impressionen als natius indis,

per fer pipi fem tornas al bany mentre dues aplaudeixen ben fort, sembla que siguem los tipicos espanyoles que en cualquier lado improvisan un tablao flamenco......la dona que vigila la ladies room, ens mira incrèdula......riures d,histeria, i la rata ens observa des d,algun lloc amagat

......finalment entre esgotament i histeria pugem al tren.......no dormim massa, pero val a dir que el tren es una altra cosda......mes normal, i sense animals..........i es aixi com arribem a Varanassi, l.ultima etapa del viatge, i la que mes de gust ens venia, sabem que aquesta es una ciutat on els indis venen a morir, i aqui ens aturem els nostres 4 dies ben merescuts despres dels ultims dies de ruta on el cansament es evidnet....per sort la india continua empapantons de sensacions, i provocantos un munt de situacions que van des del surrealisme mes gran al naturalisme mes quotidio...tot talment com si formessim part, nomes per uns dies, d,aquest quadre pintat entre experiencies i sensacions ben diferents a les habituals.

Petons ben grans, i fins ben aviat!

EN RUTA : PUSKAR LA CIUTAT SANTA , JAIPUR LA CIUTAT ROSA, I AGRA EL TAJ MAHAL

2009-12-23T07:07:00.000-08:00

amics deixem Udaipur, amb el seu llac i els seus ghats (escales que serveixen als Indis per a purificarse....i deixem enrera el seu llac, l,hotel de luxe al mig del llac, i la seva gent senzilla i riallera, marxem cap a Pushkar la ciutat santa amb l,únic temple dedicat a Brahma al qual tots els hindus han de venir-hi un cop a la vida.

el camí i la carretera com ja és normal, és ple d,entrebancs de tota mena, però es converteix en normal la presència de vaques, i camells, i algun burro despistat

la Ciutat santa resulta ser un bazar preparat per a que el turista buidi la butxaca, de fet, resulta quasi insuportable no posar mala cara davant la insistent demanda de que t,aturis a les seves botigues.....sembla impossible però ni ens agrada la ciutat ni el temple ni les botiguetes.......lo més interessant tornen a ser els seus personatges que com sortit d,una peli hippy dels anys seixanta, veus homes grans amb rastes i múltiples turbants de colors, els ulls d,aquestst individus expressen les més varietats emocions, a cada rostre hi perceps una història, una vida que tot i que no pots definir amb paraules t,impressiona...potser per una incertesa de com, quan i que han viscuts tots ells......els homes increpen més que altres vegades i esgotades de tanta insistència marxem a l,hotel.......el món dels bacteris ens fa anar amb més compte que de costum, alguna descomposició i la mandra d,haver de fer constants escapades als lavabo ens fan prevenir amb massa paranoia.....no us explico la de vegades que ens netegem les mans...però això és india...

marxem esgotades cap a Jaipur, una ciutat que només té d,interessant un gelosia feta pq les dones del palau veiessin que passava al carrer, i una ciutat decadent tota de color rosa....la varen pintar quan un rei anglès va visitar la ciutat i la van deixar així......el més maco de la zona són les seves botigues de teles, teles meravelloses, amb brodats de tota mena i molts colors....la seva gent amable i més moderna que a d,altres ciutats es nota que es una gran ciutat de mes de 2000000 d,habitants

però decidim anar al cine!!!!!!!!!! si bolliwood, el cine és còmic, cua de dones i homes separades per entrar, i quan entrem és com un himmens pastís de color rosa, si si les parets i els sostre són en format pastís de nata!!!!,,,,i la peli cap desperdici chunari chunari, balla per aquí balla per allà, ells aplaudeixein criden i riuen i tu entre que la peli és en indi i que més ensucrada no pot ser, no saps ni com ni perquè ni d,on ve et cau fins i tot la llagrimeta.....com ens hem de veure!!!!

i marxem cap a Agra.....una ciutat plena de miseria, de slums i de nens amb cara trista i molt bruts, aqui és també la ciutat de les mil i una excuses per timar-te 4 rupies, se les saben totes i busquen de manera abusiva al turista....primer cop que ha de fer algun stop please, son massa insistents....però enmig d,aixo i del cansament del viatge veiem el taj mahal!!!!!!!!!!!!!!!

és meravellos, l,hem vist en mil postals i mil fotos d,amics que hi han estat, pero és igual, imressiona igual, és gran majestuós, net, i ple de magia......s,hi respira la tranquilitat d,un llloc quasi sagrat tot i la marabunta de turistes, però la seva simetria i la seva grandesa fan que no puguis evitar mirar-te i remirar-te'l.......llàstima el temps, que no ens acompanya.....pluges però aigua en aquest país és riquesa per tant no ens quexiem gore en mà i a caminar...

i avui cap a Varanassi, nit al tren, ni us explico la paranoia que duem a sobre....que si roben, que si rates, que si.....pero tothom diu que el tren és lo més autèntic,......us ho explicare aviat....de moment etapa final del viatge......entre búfals, micos i vauqes deixem rajastan i marxem cap a una nova provincia uttar pradesh......

del rajastan ens enduem un munt d'imatges qüotidianes espiades des de la carretera: els nens que jugen a caniques, uns furguen un niu de formigues, la mare que renta al nen pel matí, els homes que juguen a criquet, les dones carregant l,aigua amb els seus saris de colors i els animals que convieun amb tot això de manera natural......bona gent, i moltes tradicions.....encara amb força arrelades

fins ben aviat
petons

UDAIPUR I EL SEU LLAC DECONTE

2009-12-22T07:51:00.000-08:00

vie, 14/8/09

Amics
Udaipur és una ciutat que sembla de contes infantils, de maharajas i princeses llunyanes....per sort el llac que la fa tant especial era ple d,aigua, doncs en els ultims anys estant patint molta sequera en aquesta zona, i és que aquesta ciutat sense el llac perd tota la seva bellesa.
Udaipur és na ciutat relativament tranquila i petita, preparada per vendre al turista les mil coses imaginables, entre elles plata, roba, i capricis varis.....la veritat és que al final te n,afartes una mica pq et sents amb cara de dolar...pero india és també això...comprar i regatejar.....regatejar és tot un art, has de mirar als ulls del teu contrincant i saber que serà en aquell moment de repte i comensa el partit.....2000 rupies,....noooooooo 200.........are you crazy men?....no, no , no ok then 500 rupies,.....noooooooooo....ok i mi budgte is this, goodbye........no no no wait!......1500 rupies i did a big discount for you, my friend.......la cosa es posa més facil, has de saber què estas disposat a pagar. el moment més divertit be quan et tornes a aixecar i amb cara de pocs amics li dius, no no my last chance 1000......i siiii, en aquell moment li aguantes la mirada allò és teu, no pots vacil·lar...total, marxes d,allà amb un 0% d,energia, amb la sensació de ser una ratera....però amics aqui les coses funcionen aixi

a udaipur vam agafar un guia per visitar el palau, meravellós, soretot quan el guia ens informava que el princep és solter, exclamacions de SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII, i ell amb cara d,al·lucinat pensant d,on sortien aquelles spanish girls que s,atrevien a pensar en casarse amb el futur maharaja

per la resta udaipur ha set una ciutat de molts riures, i de molts mochileros amb qui et fas un fart de riure explicant les sensacions de cadascú

sortinst d,alla ens dirigim a Pushkar, la ciutat sagrada

petons molt molt molt grans

PERSONATGES I RANAKPUR

2009-12-22T07:10:00.000-08:00

Fecha: martes, 11 agosto, 2009 5:12
Amics,
han passat uns quants dies, i jo he anat fent ruta, omplint la motxila de noves experiències en algun raco de l,india.
Un elephant hem vist un elephant!!!!! se que pot resultar infantil però no sabeu la il·lusio que fa apuntar a la llista d,animals la del temut i venerat elephant!!! Per tant us recordo la fauna i flora del pais i de les ciutats.....gossos, vaques, camells, elephants......

Jodphur va resultar ser una ciutat que tot i el kaos tenia un punt de magia....un fort enorme emmarca la ciutat, de fet és el fort més ben conservat de la India pq el maharaja de la ciutat va decidir fer una fundació i conservar el patrimoni i la cultura de la ciutat......els indis n,estan molt orgullosos i la veritat és que la visita va valdre molt la pena, i es que quan volen aquests indis ens donen mil voltes!!!!

Un cop finalitzat el dia, i després de coïncidir amb forces espanyols que viatgen per aqui i de fer 4 riures.....vam seguir en ruta, aquest cop direcció Ranakpur......on hi ha uns temples meravellosos jainisnistes...en plan Ankor a Camboya......el paissatge va començar a canviar muntanyes i verd i és que només a 300 km de distancia del desert India t,ofereix una zona verda quasi tropical i muntanyosa.....ah i MONOS!!!! pero no petits no! de 60 cm per lo menus!!!.....sumem-hi els malcarats monos!!!

el més peculiar de la zona ha set la seva gent.....personatges, cadascú amb la seva individualitat.....el pastor, que pastura les cabres amb el seu fill de 7 anys, un nen espabilat i rialler que et demana que li facis una foto amb la cabra preferida.......l,home de les especies!!! no us ho perdeu , ens va fer una demostració en plan bolliwood en directe: pantalons veix, camisa texana oberta i ens va fer olorar totes les especies de la botiga mentre feia una dissertació de més d,hora i mitja!!!!...mamma mia......quants estornuts....

la dona gran amb la cara tota arrugada i els ulls de color gris per les catarates, que no t,entén però tagafa la mà i no te la deixa, et demana que li facis la foto amb la vaca.......la noia de 20 anys, casada i amnb unes pulseres als brassos des del dia que es va casar........la seva germana, timida, però riallera i amb ganes d,estar a propet.,.....els nens, que entusiasmnats amb els globus de colors que hem portat i les bombolles de sabó....et criden pq vagis a saludar a la seva mare, que té un bibi, un bebe de 5 mesos amb els ulls pintats de negre........i és que India són sensacions, moltes vegades de bruticia, calor, soroll....però la meitat del temps i un cop t,acostumes a això India són PERSONATGES....individus que et somriune, avis, mares, joves, i nens molts nens....que corren a donar-te la ma, o et diuen hallou hallou where are you from.......
de tot plegat només veig ulls, molts ulls que expressen molts i diferents sentiments, però en el fons són felissos amb el que tenen i agraeixen cada vespre el que els hi ha passat aquell dia.....

res més ara ja de cami a la venecia d,orient......Udaipur
petons i mes petons namaste

LA CIUTAT BLAVA: JODHPUR

2009-12-22T06:39:00.000-08:00

Fecha: sábado, 8 agosto, 2009 5:19

amics, ja torno a ser aqui, estic enganxada als cybers, però al vespre és tot el que es pot fer, i això és india, el paradís de conectar-te a internet
aprofito doncs per informar-vos de la nostra ubicació actual:
hem arribat a la ciutat blava, Jodhpur, totes les cases estan pintades de blau, això es va fer faanys per tal de diferenciar una de les castes, las dels Brahmes, la més alta, de la resta de la ciutat....per tant hi ha una zona que és tota amb cases pintades de blau
el centre torna a ser un kaos, potser quasi al nivell de Delhi, la veritat és que sortir del desert per anar a petar altra cop al soroll i a la multitud, i als perills de a veure qui t,atropella, és com una galleda d,aigua freda....però com tot a la vida, l,altra cara de la moneda que hem viscut avui ha set fantàstica
ens hem perdut per carrerons i carrers poc transitats, i una mica com a sorpresa han anat sortint nens de tot arreu, tots volien una foto, una altra foto, i que els hi ensenyessim a les mares....des dels terrats ens cridaven els nens, et somriuen, et demanen fotos ....si passes aprop d,ells venen corrents i et toquen......el més fantàstic de tot, ha set quan en arribar a la part més alta de la ciutat la imatge que hem vist a set meravellosa......mil cometes de colors, fetes de paper,...... de papers recollits de terra i de fils blanvs a punt de trencar-se.....els terrats estaven plens de nenes i nens fent volar les seves cometes!!!!!!

una meravella!!!!
tant bonic!!!! enmig de la inmundicia, de la pudor, dels nens bruts i descalsos allò era una imatge molt bella.

això és india amics, contrastos i bellesa i sensacions que et toquen la pell i el cor

ahir a Jaisalmer, al vespre vam estar parlant amb el Papu, el noi que porta la guest house....ens va explicar com viuen, les obligacions que tenen, els casaments pactats de les families.....de sobte ens va mirar i ens va dir: teniu tanta sort, vosaltres si que podeu escollir, sou lliures i podeu decidir els vostres destins.....

i es que al final tot es redueix a això, un tema d,oportunitats...

bona nit, i si tanqueu els ulls imagineu això: kaos, soroll, pitidos, una olor intensa a especies, calor, xafogor, i de sobte casetes de color blau i els terrats plens de cometes de colors, amb nens d,ulls grossos somrients i cridant......

aixi haurem compartit una imatge mes d,aquest viatge en el que d,alguna manera també hi sou
apa petons!

JAISALMER O LES MIL I UNA NITS

2009-10-19T00:55:00.000-07:00

Fecha: viernes, 7 agosto, 2009 2:12
amics hem arribat al desert, jaisalmer es la ciutat daurada, una ciutat amb un fort, l'únic del món habitat, plena de comerciants i de guies turistics espontanis.

Aqui sembla que siguis quasi a una altra época i a la fi del món, és com ser dins un conte de les mil i una nits......les cases són fetes de pedra arenisca, i el més impressionant és la llum....imagineu una llum daurada pel sol que taca la ciutat tot el dia, i que a part d'escalfar l'ambient li dona un matís de magia perenne....a la nit, una lluna plena amb un cel estrella i el fort il·luminat converteixen aquest lloc en un miratge de contes infantils.....de fet sembla que alibaba viqui magat per algun d'aquestst racons....

Per arribar aquí ha set comlicat, carretera, vaques i camells, com ja sabeu i pitidos per un tubo, és la seva manera de posar l'intermitent.....jejejeje.......abans d'arribar a Jaisalmer, i recomenades pels mil blogs que hem mirat a internet, vam decidir aturarnos a Khuri, el que havia de ser un contacte vital amb natius del desert es va convertir en una ardua tarea de negociacion amb un tio que semblava més un moro que un indio.....per rematar la jugada i una mica sense saber ben bé perque vam acabar sobre un carro tirades per un camell i amb un atac de riure de cal deu....més que res perquè la situació era del més turística de poca monta que ens podiem imaginar.......a mig camí un nen, com aquell que ho fa espontaniament, es va posar un turbant ondeando al viento, cosa que va disparar les nostres càmeres fotogràfiques i seguidament la nostra butxaca....aqui totes les negociacions o les improvitzacions acaben amb un feix de diners...que hi farem

en acabat vam arribar mortes i amb care de timades a Jaisalmer, sort que una bona cerveseta i una guest house amb vistes al fort, ens van reanimar

la ciutat sen's descubreix, amb cada moment del dia, un munt de gent que passejant pels carrers ens demanen fotos, i d'on som...la frase estrella es me llamo antonio banderas, bueno bonito y barato, mejor que en el mercadona o be hola anna rosa quintana....per flipar, no? el turisme, internet o la globalitzacio

india segueix sent sens cap dubte el viatge de les sensacions, a poc a poc, i com qui no se n'adona ens anem intergrant en la seva manera de fer......a poc a poc, passen els dies i les hores i ja ens hem acostumat a la calor, al soroll, a les vaques i a l'entorn.....

res més doncs desde la ciutat d'or us envio una petó ben fort

HAVELIS I TEMPLES AMB RATES

2009-10-14T07:19:00.000-07:00

Asunto: India 2
Amics!!!
sortim de Delhi direccio Mandawa una petita ciutat de comerciants i un munt de havelis, antigues cases de maharajas, enmig del no res...la ciutat es quasi com si fossis a un pais arab, el cami per arribar-hi és una carretera plena de cotxes i camions, i vaques i tot el que us pugueu imaginar.....de fet més que una passejada sembla quasi l'intent de suïcidi pq ni us explico la de vegades que tanco els ulls i rebufo davant de cada cotxe que ens passa pel costat.....ara canvia el paissatge s'apunten al carro camells amb collars de colors.....us he de dir que fora del zoo no n'havia vist mai cap i son d'una elegancia i orgull suprem...fan riure...pero compte que mosseguen i no us explico les fugides a corre cuita quan sens creuen per davant.....aqui salvese quien puedaaaaaaaaaaa....camell, vaca moto, rickshaz...tot pot ser un perill....això si divertit
A Mandawa s'apropen un munt de nens demanant fern-os de guia, són pesadets però en el fons me'ls miro i penso...i ells? podràn algu dia viatjar? aqui arriben italians, francesos, espanyols, ells s,espavilen per parlar amb tu amb la teva llengua (fins i tot et diuen Hola maca com estàs!!!!)

res...tot plegat un cumul de sensacions que entre la calor els riures i l'ambient em traslladen quasi a un altre món.
Avui cap a Bikaner, primera parada el temple de les rates....no us puc exlicar gaire més que la quantitat de crits salts i cares de fàstic que he hagut de fer quan finalment m'he aterevit a entrar-hi.....si és fastigós però ho havia de fer quasi com a repte personal....i ho he aconseguit!!!! jajajajaja...us asseguro que val la pena només per poder-ho explicar.....ells creuen que si una rata et passa per sobre el peu segur que tens molta sort... no he tingut tanta sort...bufffffff

Bikaner es una ciutat kaotica una ciutat plena de nens que et somriuen i es volen fotografiar amb tu, de dones amb saris que t,intenten posar mil pulseres posant a prova la laxitud dels teus ossos i de gurus que t'aturen per pintar-te la front de color taronja.....tot plegat una experiència pels sentits de nou!

res més amics, que espero si més no que us pugui traslladar part d'aquesta experiència, si més no per compartir-la tot i la distancia que ens separa!

quina sort, quina sort, quina sort, no em paro de repetir a mi mateixa quina sort que tinc
apa reis, passeu-ho bé i disfruteu del que estigueu fent, el món és meravellos!!!!
muak

DELHI I EL DESPERTAR DELS SENTITS

2009-10-13T06:29:00.000-07:00

Fecha: martes, 4 agosto, 2009 3:16
amics això és la bomba
Delhi es una ciutat on regna el caos i la diversitat...cada racó és una petita experiècia pels sentits...ara entenc perque ningú ha sabut explicar-me què hi havia a l'India....l'india és una acumulació de gent oberta a despertar els sentits....india és de moment una bomba de rellotgeria...saris, vaques, cotxes, richsaws, i gent molta gent....la calor envaexi els sentits i els somriures et cubreixen l,esperit

tot i el kaos estar enmig d'aquesta ciutat et fa de sobte sentir-te viu en una altra part del planeta, adonar-te que en el fons cada dia és un nou pas per cada persona que s'atreveix a viure l'aventura....no és el mateix viure aqui que a Barcelona, però ells van fent, caminen, tiren endavant cubreixen les seves espectatives amb la necessitat de passar avui i dema ja es veura

avui tot i el cansament la vida aqui tot just comensa a explotar
i jo em sento immersa en un munt de colors i olors i penso india en el fons és una experiencia pels sentits, una oportunitat per veure i viure quelcom d'irrealitat

petons i fins aviat

PASSEN ELS DIES.....

2009-09-16T01:02:00.000-07:00

amics, torna el fred, encara no s'atreveix però comença timidament a entrar per tot arreu....avui i ahir ja he dormit amb les portes tancades! i amb manta i tot! s'acava l'estiu, un any més!!!

Demà marxo cap a Italia, la Ylenia, que és com una cinquena germana, es casa........ahir revisant fotos d'aquests més de 10 anys que fa que ens coneixem mirava les fotos i ens veia a les dues arrisades i pelrojes......recordava les mil una trastades planejades, tots els homes que passaven per les nostres vides, les mil i una converses, els mil·lions de 'carcajades' compartides, també plors i decepcions, y preguntes sobre el futur....trucades a totes hores per saber com et va la vida, reconeixer amb el to de veu que alguna cosa no marxa, alegrar-nos de saber que siiiiiiiiiiiiiii que finalment l'altre ha trobat feina o algú a qui estimar..............moments de felicitat compartida en la distancia, moments d'angoixa silenciada, .......han set molts anys, i molta vida compartida, molts avions amunt i avall, i ara vist tot en la distanci,a penso que de vegades hi ha gent que te la trobes una mica per casualitat i esdevenen un puntal de la teva vida.......

una mica com el que m'ha passat també amb els homes, trobats una mica per casualitat i de sobte són més aprop del que mai haguéssis esperat.......

m'encanta caminar descalça, punxar-me, i esgarrinxar-me si cal, m'agrada compartir al 100% el moment que visc, i ara m'agrada recorrer amb en p. el cami que ens anem atrevint a definir....m'agrada sentir que un per l'altre més boig i atrevit....i és així, la vida són dos dies, els anys passen, els dies també, els estius i les tardors quasi s'ajunten i al final......el que et queda és la capacitat de dir SI jo vull, jo tinc ganes de tirar-me al mar i nedar fins a la costa, tinc ganes d'agafar avions, de fer volar coloms, d'aprofitar cada segon, de respirar tot l'aire possible, de gastar tots els somriures, d'agafar-te de la mà i fotre el camp!...cap a on? no ho sé,...... cap a la fi del món!

apa amics, després de la filosofada......la calma..........

avui ha caigut aquest text a les meves mans....

2009-07-30T07:15:00.000-07:00

Existe un lugar intermedio entre esperar a que llegue el momento adecuado
y hacer que llegue: atrapar el momento
Has de estar atento a lo que te sucede en el presente,
pues tus sueños no siempre se manifiestan como los has imaginado.
Muchas veces la realidad supera la ficción,
porque lo que se manifiesta es la esencia de lo que has pensado y creado.

Así que no te ciñas a tu guión de cómo crees que han de ser las cosas
y aprovecha las oportunidades que te brinda tu presente.
Quizás llegues a donde querías por el camino menos pensado.
Vive el presente, vive consciente,
y no dejes que se te escape la Vida.

2 dies i cap allà

2009-07-30T06:55:00.001-07:00

Queden dos dies, el d'avui no el contem....demà divendres i dissabte i marxem cap a la india!

Sensacions?

Ganes, moltes ganes d'aterrar, i començar a deixar que aflori el festival pels sentits, ...provo d'imaginar-m'ho, tothom et parla de la calor, de les olors, de la bruticia,...i no sé si és perquè som tots plegats una colla de negatius, o perquè en el fons la intensitat d'aquestes emocions et marca profundament.

El que si he vist es que tohtom, més o menys, quan parla de la india et diu t'agradarà molt, però és molt dur!

Doncs cap allà hi anem. a veureu-ho i viure-ho per nosaltres mateixes.....aquest any alguna cosa m'hi ha portat...jo sempre he pensat que els viatges et criden, no és per casualitat que l'any passat anés a laos, sincerament necessitava un viatge com el de laos, on l'armonia, la tranquilitat, el silenci i la soledat...em va acompanyar.....aquest any? es veurà! espero explicar-vos d'aquí a molt poc les primeres impressions.

Res més, doncs, Bon estiu! i bon viatge a qui marxi!

I una foto més del que se suposa m'espera.....allà....una foto feta per la meva estimada amiga marie pierre durand...artsita, fotografa, viatgera i nòmada de la vida, sàbia i forta, i plena de vida i experiències.

PREPARATIUS PER LA INDIA

2009-07-14T06:33:00.000-07:00

(c)marie pierre durand

queden tan sols 19 dies i marxem cap a la India, la veritat és que tothom et diu coses ben diferents... però hi ha un parell de coses en què tothom coïncideix:

1. que hi has d'anar un cop a la vida
2. que és enorme i no t'estressis tot no es pot veure
3. que les olors i els colors impressionen
4. que et preparis per més d'una descomposició
5. que hi ha escenes que et trenquen el cor
6. que els homes són uns pesats!

però més enllà del que diu tothom, més enllà del que imaginem, hi ha alguna cosa que em diu que és un país meravellós, per la seva gent, per la seva varietat, i probablement perquè hi ha barrejat el més c bó , el més dolent i el més essencial de cada ésser humà.

Ho veurem.
de moment preparem el viatge.....l'itinerari previst és el següent:
Delhi
Bikaner
Jaislamer
Jodhpur
Ranakpur
Udaipur
Pushkar
Jaipur
Agra
Varanasi
Vrindavan
Delhi
els primers preparatius ens fan moure tema visats (és un tema lent que cal preveure amb força temps, has d'omplir una fitxa que tens per Internet (oju pq corre per internet una versió antiga), enviar-la per postal express a Madrid a l'Ambaixada India i previament haver fet el pagament de 50€.)
Ambaixada India a Madrid
Telf. 913098870
Av. Pío XII 30-32. 28016
Horari: 9-13:30h
Dill-Div
Cal fer el tema de vacunes (només ens han posat la Poleo, i la renovació del Tifus). La Malaria en principi et diuen que previnguis posan-te molt relect al matí que és quan pica.
Vacunes: Costa 35 € has de demanar hora amb 2 mesos d'antel·lació i pots anar al clínic o a drassanes.
A part d'això els bitllets els hem tret un per Finnair (Bcn-Delhi) i el bitllet intern Varanassi-Delhi el més econòmic l'hem trobat per spicijet (33e!!! )

Per la resta hem pensat fer mitja ruta amb xofer (estem encara gestionant-ho) i mitja amb tren . Seguim en la búsqueda de Guest House per dormir i acabant de concretar kilometratge perquè les distàncies s'apropin el màxim a la realitat!

Res més doncs, això ja quasi ho tenim!

VINICIO CAPOSSELA i els mitjons perduts

2009-07-08T03:55:00.000-07:00

Ole Vinicio Ole!

ahir vaig descubrir un cantant fenomenal, jove rebel, creatiu, una mica punki, i molt molt molt prodigi! m'agraden els artistes que s'atreveixen, que barregen els estils, que creuen i traspassen les fronteres, que no es defineixen només com a músics, que fan intervencions rebels i pugnen contra els polítics, m'agraden els qui són irònics, que no són perfectes, que jugeun com nens i que al final ens donen una visió més del món!

Dues cançons que penso són bonissimes i que si sou capaços d'entendre la lletra són encara més genials:

UNA GIORNATA PERFETTA

http://www.youtube.com/watch?v=cmmu2yHumHg

IL PARADISO DEI CALZINI

http://www.youtube.com/watch?v=gTBisUYfF-E&feature=related

perquè

ON VAN A PARAR ELS MITJONS PERDUTS?

avui...si em punxes....no em surt sang

2009-06-16T02:26:00.000-07:00

m'he passat 4 anys lluitant, esperant una reacció, somiant el que semblava impossible, confiant, accionant i visquen senzillament per tirar endavant una rel·lació.....avui, tot i el final d'aquesta, sóc feliç perquè veig que finalment ell se'n surt sol.....està feliç, està madur, està lluitant, ....si el miro m'emociono, és la sensació d'haver confiat a cegues que al més intern d'aquella persona hi havia tanta bellesa en potencia.......avui me l'estimo molt més que mai, molt més que ahir .......de sobte veus la flor que ha florit....avui si em punxen no em surt sang, avui tot i la tristesa que em remou l'estómag.....el passat ha quedat enrera, amb totes les coses belles i dures que ens han acompanyat....el present, apunta amb força i em distreu de l'enyorança, tot i la incertesa tot i les ganes de saber fins a on m'acompanya.....avui si em punxes no em surt sang

la vida és meravellosa, com diu una cançó dels Macaco...somos una marea de gente todos diferentes......de vegades te n'adones de quant has estimat i de com t'han estimat només amb el pas del temps.....de vegades enyores el que tenies i suspires pel que no tens......però segueixo pensant que en aquestst moments en que seus davant del teu ex, prens un cafè, plores i somrius, i de sobte te n'adones que tots aquells petits moments quotidians han fet un lligam tan profund, que sempre més quedarà allà establert....llavors es quan et dius que si, que ha valgut la pena, ...que si, que tenies raó en estar-ne ben enamorada perquè és algú meravellós, i que sí, que tu també t'has equivocat, però que de les coses dolentes ja ni t'enrecordes....em deia ell.....aquell dia que em vaig enfadar....li deia jo....no ho recordo, ...i entre llàgrimes reiem adontant-nos que una de les coses més meravelloses que ens ha acompanyat és que darrera cada enfado, hi havia només 10 minuts i un esclat de riure, que darrera cada desavinença, hi havia una abraçada i un sac ple de complicitat......avui, tinc un nus a la gola, tot i sentir-me feliç....i avui si em punxes....no em surt sang....

DANCING LIFE

2009-05-08T01:24:00.000-07:00

Amics, aquesta setmana ha set directament com pujar al DRAGON CAN i estar sempre a punt de la pitjor baixada (de fet en ma vida he pujat al Dragon Can).......si, si, setmana d'emocions fortes, de decepcions, d'un munt de feina, de mil amics, de xerrades fins a es tantes de la matinada, de trobades inesperades pel carrer, .....mamma mia.....

i que en trec d'aquesta setmana?
doncs que ahir, després de tenir una tarda taquicàrdica, vaig decidir que no penso deixar que les coses m'afectin més. No fotem, la vida són dos dies i hem vingut a celebrar-ho!!! jejejeje....si, si, dos dies, i em nego a passar-me ni mig dia pre-ocupada per res.

A la feina....calma, deus dirá....respirar, observar, pensar i accionar....i el que no es pugui fer avui vol dir que es fará demà i sinó ja improvitzarem
Amb els amics, seleccionar....no s'arriba a tot....d'amics en fem tants pel camí, que es clar arriba un moment que no pots estar per a tothom....per tant visualitzar qui et necessita més i a qui et ve més de gust veure......disposar un ordre i piano piano si va lontano....i si aquesta setmana no t'he vist la propera ja arribarà!

Amb els homes......tranquilitat....els homes són un especimen ben extrany, de fet pobrets els tenim ben atemorits.....no deu ser fàcil ser home, no....jejejej.....però la meva decisió d'ahir amb els homes és que s'han de disfrutar, i diferenciar....n'hi per fer una bona amistad, n'hi ha per compartir alguna activitat, n'hi ha per tan sols mossegar.....però el més imp que he après en els últims anys.....és deixa rolar.......deixa que el vent bufi, la mar et porti, i el cami s'aniràn obrint.....ni és tan macu com penses ni és tant tonto com creus......així que el més important és saber què vols, a on l'ubiques i la resta deixar-te balancejar......per aquest dancing life......

MESTRE D'AMOR

2009-05-04T04:42:00.000-07:00

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa't besar -sacrifici fervent-com més roent,

més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Déixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada...

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

A MI M'AGRADA SER COM SÓC

2009-04-22T04:59:00.000-07:00

amics, entre ahir i avui és com si m'haguéssin tirat un cubell dels grans ple d'aigua gelada del pol nord.......i és que aquest estat té un punt de còmic i tot....et sents com un pollet remollat.....el cor se't gela, però et surt un riure absurd del fons de la panxa, ple de complicitat amb tu mateixa.....i això em fa pensar que JO SÍ, jo si que estic oberta a la vida, a les emocions, als riscos, a pujar una muntanya i baixar-la de cul si cal........m'arrisco, i m'encanta arriscar-me, trepitjo amb tot el peu i miro endavant, buscant de trobar-hi gent que tingui les mateixes ganes de ser sincer amb la vida i amb els altres......m'encanta ser així i no ho penso canviar......

Mai res és tan complicat com complicar-se la vida, mai res és tan sincer com dir el que sents i el que penses......jo ja no tinc por a fer-ho, sóc tal qual m'agrada emocionar-me quan viatjo i plorar quan veig un nen que no té les mateixes oportunitats, m'agrada dir-li a un tio que me'l menjaria a mossegades i a petons, m'agrada dir-li al meu jefe que no estic d'acord amb ell i que com tot a la vida, les feines també són transitories, m'agrada dir-li al meu ex que me l'estimo més avui, que no pas ahir quan encara estavem junts, m'agrada dir-li a la de telefonica que no s'oblidi que la clienta sóc jo, m'agrada dir-li al meu pare que sóc diferent a ell, però que inclús així me l'estimo amb bogeria, m'agrada comprar-li flors a la veïna de 90 anys que no pot ja pujar i baixar l'escala i em parla de la seva juventud, m'agrada ser tal qual sóc........i això sí que no ho penso canviar..........

AVUI.....LA PRIMAVERA JA ÉS AQUÍ!

2009-03-25T07:59:00.000-07:00

en tenia tantes ganes.....de solet, de taronja, de rosa fucsia, de verd....d'una mica d'alèrgia, de sentir-me més a prop de mi mateixa, i de l'estiu!!!!!.....em llevo amb més força, em somric al migdia quan passenajnt vaig cap a casa a dinar...i escolto músiques que em fan sentir feliç!

Avui he descobert aquest xic, i m'ENKANTA en tots els sentits...un tros d'home...a mi m'agraden els homes amb guitarra...no ho puc evitar! La guitarra em fa admirar-los!

http://www.youtube.com/watch?v=irSklXqsXBo&feature=related

Amics del blog, avui només us vull desitjar una bona primavera, plena de colors, i de flors, i de somriures i de bona sort....i perquè no, de molts amors!

LA VIDA ES DE LOS QUE ARRIESGAN

2009-02-09T07:21:00.000-08:00

De los que entran en la selva sin un guía
los que arrojan su tristeza a las palomas
los que bajan asombrados la pendiente
y los que bailan bajo el sol y sin camisa.

De los que suben sin descanso la escalera
los que prueban los licores más espesos
de los que saltan las fronteras sin licencias
y los que se aman en las noches de tormenta.

La vida es de los que arriesgan
de los que muerden sin prejuicios la manzana
la vida es de los que arriesgan
de los que apuestan todo a doble o nada.

De los que abren el sendero con machete
los que miran sin miedos al horizonte
de los que ya han despistado hasta su sombra
y los que olvidan las heridas que conocen.

De los que escapan sin mapas en la maleta
los que encienden hogueras bajo la lluvia
de los que huyen de cualquier sala de espera
de los que no se castigan con preguntas.

Autores: Gabriel Sopeña, Juan Mari Montes
Intérprete: José Mª Sanz "Loquillo"
Disco: Balmoral 2008

TORNANT.....JA EN TINC 3+4

2009-02-02T02:21:00.001-08:00

fa 4 anys que en fèia 30, els celebrava tot i ser l'hivern, a Brasil, entre caipirinhes, samberos i capoeira......aquell any sabia que iniciava una nova era!......i passen els anys....ara en tinc 34.....han passat 4 anys des d'aquell dia, i els 31 van ser per començar una nova vida a Barcelona, hi va haver molta alegria, i moltes aventrues per la vida!......els 32....van ser de molt lluita interna, de moltes ganes de canviar....els 33 han set un any d'introspecció, de silenci, d'observar què si i què no,.....i acabar-los em fa fer un bon respir....bufffff......he acabat els 33 amb molta alegría rodejada de tot el que de moment és important per a mi......l'he acabat enmig d'una ciutat meravellosa, ROMA, passejant amb bicicleta, rient molt, i sobretot envoltada d'amics......ben diversos, per cada una de les facetes que em caracteritzen......els 34 es presenten forts, contundents, lliures de complexes, amb plenitud per trobar en algun indret del món els somnis que em queden per construïr.
Aquest any serà un any de vida, molta vida, i molta joia de viure-la.

Ja estàn fets, ara només cal CAMINAR.......

ABANS DEL CAP DE SETMANA....

2009-02-02T02:19:00.000-08:00

ME’N VAIG!!!! BÉ, MARXEM!!!!!
DEIXO ENRERA ELS MEUS 33 I MARXO A FER-NE 34 A .............ROMA MON AMOUR....STIC NERVI...CREC QUE AQUEST ANY LES COSES HAN DE CANVIAR, I SI NO CANVIEN SOLES JO LES FARÉ CANVIAR
ELS 32 I 33 HAN SET DOS ANYS DE DESCONCERT, D’INSTROSPECCIÓ, DE PENSAR MOLT, DE DUBTAR ENCARA MÉS, I DE DESITJAR UN FUTUR DIFERENT
ELS 34 SERÁN UN ANY PER VOLAR, VULL SER LLIURE, VOLAR LLUNY I RETORNAR, VULL DECIDIR QUÈ VULL I QUE NO VULL, VOLDRIA RETROBAR-ME AMB MI I SOBRETOT GASTAR EL TEMPS AMB AMICS, SAMBA, CAPOEIRA, SOPARS, BICICLETADES, VIATGES, FAMILIA, NEBODES, ..........AQUEST ANY NO EM PERMETO NI UN DIA DE COLOR GRIS

OLE OLE I OLÉ!

quan els estels sembla que caiguin....

2009-01-12T06:43:00.001-08:00

No heu tingut mai la sensació que queien els estels?

I quan mires al cel de nou, tot és foscor?

Avui és un dia de caiguada d'estels, cauen com si el món fos solsament un decorat i darrera la cortina blava hi hagués el camí.....

Avui és un dia d'aturada, de obligar-se a NO pensar en què hem fet de profitós l'any anterior, ni com volem arribar al proper.....

Cal dir però, que en el fons fons, sort en tinc de tenir la veueta positiva que xiscla riallera i cridanera:

No, NO, aquest 2009 és un any per renovarse, es un any per viure'l amb plè ENTUSIASME....acollint les bondats i les desgràcies, somrient al futur ple d'esperança i trobant 4 somnis per convertir-lo en un any ple, on el rumb del camí va marcar la resta de la teva vida.....

Doncs, anem-ho, descalços, però contents, a poc a poc, però amb bon ritme i sense més espectatives que continuar creixent.

UGANDA

2008-12-01T04:17:00.000-08:00

El sábado me quedé en casa, estava muy resfriada y me dispuse a ver un documental que hacían en la 2, era sobre los niños en Uganda, niños y niñas raptados por el ejército de la resistencia, vidas destrozadas a los 10, 12 o 14 años,......violencia por violencia, y un sinfin de experiencias sin sentido.

En ese momento me dí cuenta de dos cosas:

1. es necesario tener información para aprender a valorar lo que tenemos

2. tenemos la responsabilidad y la obligación de hacer algo por los demás

Viendo los ojitos de estos niños, algunos sin orejas, otros sin dedos, te das cuenta que algunos hemos venido a vivir en un globo azucarado? Hay tanta miseria humana, tantos sentimientos fustrados y tantas experiencias traumáticas....

Des de mi humilde blog pongo algo de inormación sobre una realidad que aunque parezca de película acontece cada día, y que destroza la vida de muchisimos niños y niñas, de ojos tristes que solo quieren tener una vida normal y digna.

La República de Uganda es un país en la parte centro-este de África. Limita al sureste con el Lago Victoria, al este con Kenia, al norte con Sudán, al oeste con la República Democrática del Congo y al suroeste con Ruanda y Tanzania. La capital de Uganda es Kampala

La bulliciosa ciudad capital de Kampala, localizada al sur, ejemplifica la trasformación de Uganda. Un país que ha avanzado de una economía plagada por la decadencia hasta colocarse en el camino de la prosperidad. Con un crecimiento reactivado del PIB de más del 8% en los últimos tres años, Uganda es visto por otras naciones africanas como una historia convincente de esperanza. Sin embargo, la sublevación armada en el norte y en el este de Uganda ha ocasionado uno de los mayores desplazamientos de personas en África.
La rebelión de 18 años contra el gobierno encabezada por el Ejército de Resistencia del Señor (LRA, por sus siglas en inglés) ha obligado a más de 1.6 millones de ugandeses -la mitad de ellos niños- a huir hacia campamentos miserables y atestados para poder escapar de ataques y matanzas sin sentido. El número de personas internamente desplazadas casi se ha triplicado desde el 2002. Los ataques sobre objetivos civiles vulnerables continúan y son efectuados por niños soldados mucho más jóvenes que sus víctimas.El aspecto más desconcertante de esta crisis humanitaria es el hecho de que se trata de una guerra combatida por niños contra niños - los menores constituyen casi el 90% de los soldados del LRA. Algunos reclutas tienen tan solo ocho años de edad y son enlistados por la fuerza durante los ataques a los pueblos. Los niños son tratados con brutalidad y obligados a cometer atrocidades contra sus compañeros plagiados e incluso contra sus hermanos. Los que tratan de escapar son asesinados. Para quienes viven en constante miedo, la violencia se convierte en un modo de vida y el trauma psicológico es incalculable. Por temor al secuestro, oleadas de niños, a menudo en compañía de sus madres, abandonan sus hogares cada noche y caminan durante horas, desde los pueblos vecinos para alcanzar a la seguridad relativa que ofrecen las principales ciudades, sólo para caminar de regreso a casa al despuntar el alba. Aproximadamente 40,000 "viajeros nocturnos" duermen bajo puentes, en escuelas, patios de hospitales o estacionamientos de autobuses para evitar ser atrapados por el LRA.Desde el comienzo de la rebelión en la década de 1980, alrededor de 30,000 niños han sido plagiados para trabajar como niños soldados y como cargadores, o para servir como "esposas" de los rebeldes y parir a sus hijos. Esta cifra se ha incrementado con 10,000 niños plagiados tan sólo en los 18 últimos meses.A pesar de la gravedad de la situación humanitaria, se ha recibido menos del 10% de los $130 millones solicitados por la comunidad humanitaria para el 2004. En algunas áreas, la tasa de desnutrición registrada entre los niños alcanza hasta el 30%. El miedo a los ataques de los rebeldes afectó gravemente la temporada de siembra lo cual amenaza con agravar la ya severa escasez de alimentos en los próximos meses. Los servicios médicos casi no funcionan al irse agotando sus reservas y sus trabajadores huyen para salvarse de los ataques del LRA.Incluso con los progresos significativos en el proceso de paz que tienen lugar en el país vecino Sudán, la paz en Uganda es endeble ante estos hechos. La "historia de éxito" que representa Uganda en las mentes de los responsables de formular las políticas económicas del mundo, contrasta ásperamente con la tragedia de conflicto en el norte y el este que no muestra señales de disminución.

la castanyera...

2008-10-27T07:43:00.000-07:00

sempre m'ha agradat celebrar la castanyada.....m'agrada ser aprop del caliu d'unes brases, encara que faci calor, m'agrada agafar les castanyes empaquetades en un paper de dirai calent, m'agrada menjar-me un moniato amb oli i sal.......m'agraden els panellets de piñons, i els de coco....quan era petita amb les meves 3 germanes fèiem panallets, era tota una jornada .....ens retavem les mans ens pujàvem les mànigues....i a pastejar....m'encantava tocar aquella pasta que s'enganxava com unxiclet a les mans.....i fer rodones i enganxar-hi piñons un cop sucat amb ou, i fer-ne amb codonyac, de coco, d'ametlles.......

quan acabàvem miràvem el forn cada deu minuts per saber si ja estaven, i després esperàvem per després de sopar menjar-ne fins a rebentar!

Les castanyes les fèia el meu pare, agafava una paella que havia foradat fèia anys i sortiem totes al jardí a veure com espetegàven les castanyes......érem a Sant feliu, sempre feia fred,......recordo que sortia de classe amb un dibuix i marxàvem tots cap a sant feliu,....pantalons de pana, botes d'aigua, jerseys estrets de llana, i ....aquell cap de setmana se'm fèia una eternitat!

aquest cap de setmana marxo a celebrar-ho, com l'any passat, amb els amics.....una jornada empordanesa plena de carinyu, converses, silencis, musica, fotos, i sobretot de castanyes, brases, dinras i sopars que s'ajunten, i ganxet, i riures i més riures

quin sort que tinc!

I AVUI....CAP ON VAIG?

2008-10-14T00:45:00.000-07:00

dimarts....m'encanta obrir els ulls abans no soni el despertador, m'encanta obrir la finestra i observar com s'aixeca el dia......poc a poc, va pujant la claror, els sorolls, ......i em fa tanta mandra llevar-me, és quan millor estic, quan millor t'acompanya una abraçada, ......però finalment et lleves.

I avui és un d'aquells dies que em pregunto si el camí és recte, girant cap a l'esquerra, o girant cap a la dreta. Hi ha moments a la vida, que no saps cap a on tirar. D'una banda no vols ser massa controladora, la vida és un nari nant, tot fluint amb el que et va passant......però tampoc vols deixar-te portar per vells sentiments, per esquerdes de coses que ja has decidit deixar a un costat....i és en aquestst dies, que t'asseus davant l'ordenador i penses.....ara mateix, marxaria ben lluny, començaria de nou, per tal de reconeixe'm un cop més.

Por? no ho sé, desconcert? si molt.....no se si algu em llegeix i tampoc se si algu em llegeix si es fa aquestes parrafades filosofals, el cas és que jo si que me les faig! Em pregunto, què hi faig jo aquí? el entit de la meva vida és escriure un blog, treballar fins a quarts de vuit i anar a dormir? No és que vulgui fer grans originalitats, i tampoc és que la meva vida sigui gris i aborrida, ans al contrari, però......avui no sé cap a on tirar, .....de vegades m'agradaria ser més simple, qüestionar-me menys el que m'envolta....potser aquest és el problema!

Recomenacions per avui (recuperant-les d'un dia d'inspiració)

1. valorar cada segón com si fos l'únic
2. no tenir por al canvi
3. aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats
4.dir a les persones que estimes lo importants que són per tu
5 demanar perdó abans que passi massa temps
6. construïr somnis per dirigir el vaixell on navegues

S'ACABA L'ESTIU...

2008-09-23T06:34:00.000-07:00

s'acaba l'estiu i deixes enrera el bon temps, els sopars a l'aire lliure de la terrasseta, les samarretes de tirants, les caipirinhes a mitja tarda, la pell luenta i morena, les ungles pintades, les calces de cotó de colorins, els bikinis d'escándalo.......i els collarets africans, les mil i una intencions de canviar mil coses, els projectes xerrats a la plaça amb els amics, les corredisses per ariribar a casa pendre una dutxa i sortir a sopar......i he de dir que m'encanta l'estiu, i ara mateix el tornaria a començar......

però amb la fi de l'estiu arriba la tardor......i també em ve de gust, la fresqueta, els mitjons escalfant-me els dits, les tardes de manta i sofà, el mirar per la finestra i que hi hagi uns núvols grisos, les tormentes que em fan una por que em moro a la nit, i la bici aparcada, el fred a les orelles quan passejo vora el mar.......

apuro el fucsia i el taronja i els grocs que em queden abans no m'inundin els colors grisos i negres d'aquest hivern tan aborrit que tindrem....li haurem de donar un toc d'humor entre tots no?

FINS A LA FI DEL MÓN....

2008-09-10T06:53:00.000-07:00

una de les coses que més m'agrada de viatjar és que cada vegada que trepitjo un altre país em redescubreixo, és com si tornés a nèixer....és la sensació de que tu ets qui vulguis ser, o qui et permetis ser....et trobes molta gent pel camí, i és molt curiós qui diu què de sí mateix per definir-se.....normalment la gent s'autodefineix per la feina que fan o el lloc on viuen, això els dóna seguretat dir què fan a la vida i on ho fan....a mi m'agrada més la gent que em parla de qui són en aquell moment......què senten, què busquen, o què somien......de fet la gent que viatja sempre busca alguna cosa, i el més bonic és que sempre n'acabes trobant alguna......jo en aquest viatge m'he retrobat, sé que sembla molt filosòfic però és més senzill, he retrobat una m, no sé quina, però una que estava potser mig adormida.....i tinc ganes de seguir viatjant....xina, nepal, madagascar, india?????

la c. que viatjava amb mi, s'ha enamorat!! si si....ha conegut a en c. i s'han enamorat, o sigui que ara la c. i en c. volen anar junts fins a la fi del món (tal qual s'ho van dir).....és que amics, els viatges potencien la nostra part més emocional i ens fan retrobar coses que moltes vegades a casa som incapaços de retrobar.....sobretot el més important i autèntic: a nosaltres mateixos!!!

EL VIATGE.....20 DIES

2008-09-09T06:48:00.000-07:00

Laos és el paradís, és un lloc de gent bona que somriuen, és un riu que espia els racons i els protegeix, laos és una barca navegant silenciosament, són mil·lers de nens somrient, són gent senzilla de parlar a poc a poc, de grans ulls observadors .....Laos és natura, prats d'arròs, búfals adormits, dones treballant, moltes dones treballant, nenes corrent amunt i avall....Laos és un país d'arròs i noodles, de beer-lao, de lao lao.....

Pels qui encara dubteu compreu ja el vol, pels qui no us ho heu plantejat no en dubteu pas: Luang Prabang, Muangsing, Vientiane, Udom Xai, Don Khone......si marxeu cap allà hi trobareu la pau, el repòs i les ganes de deixar-te fluir per tanta naturalitat

Apa un parell de fotos i demàs més.....

NARI NANT....COMENÇO L'ANY

2008-07-31T08:06:00.000-07:00

MARXO.....

us semblarà mentida però jo acabo l'any demà i dissabte és dia 0, torno a començar, però no parteixo de cero sinó que parteixo de les mil i una experiencies que he viscut aquests més de 3 anys.....i estic una mica nerviosa, és una sensació entre tristesa i nervis i inseguretat....una mica com quan marxes a viure un temps a fora......que no saps què t'hi trobaràs.....de moment faig un viatge, i quan torni retornaré a la meva realitat, que no sé quina será ni quina vull que sigui

Tinc ganes de seure un temps i mirar, observar, empapar-me de noves realitats, tinc ganes de fer un dibuix de molts colors, tinc ganes de començar un nou procés creatiu, i que aparegui una altra lola, o una altra laia, ....mil personatges que apareixen del no res però sempre et toquen un punt el cor.....tinc ganes de tornar a cadiz, tinc ganes de beure'm una cervesa amb algun bon amic, tinc ganes de menjar molt japonès, d'agafar la bici a quarts de nou, de posar-me un vestit ben sexy, de conduïr descalça, d'olorar el mar, de riure fins a fer 100 abdominals, i d'agafar un avió sense saber cap a on vaig.....

començo un nou any, un nou moment.....la resta serà un nari nant....

DESTINATION: LAOS

2008-06-30T08:32:00.000-07:00

me'n vaig!

Ja tinc bitllet i me'n vaig a Laos....a recorrer camins, muntanyes, poblets i temples.....em ve de gust perdre'm pels carrers sense asfaltar, observar com parlen, com miren, com riuen, ....quin so tindrà el seu idioma? quina olor farà el país? com serà el menjar?

aquests viatges em donen d'una banda perspectiva: perquè no tothom té les oportunitats que tinc jo, i va bé com a mínim un cop l'any enrecordar-te'n...i d'altra banda molta energia, perquè cada vegada que marxo recupero una part de mi adormida, i em torno esponja davant totes les petites situacions mundanes del meu entorn....tot adquireix una nova tonalitat i els sons i les mirades tenen tot un altre significat! Quin luxe viatjar! quin gran luxe!

Laos es un país sin salida al mar en el sudeste de Asia y el paisaje, densamente arbolado, consiste, sobre todo, en montañas rugosas, la más alta de las cuales es Phu Bia con 2.820 metros de altitud, con algunas llanuras y mesetas. El río Mekong forma una parte del límite occidental con Tailandia, mientras que las montañas de la Cadena de Annamite forman la mayor parte de la frontera este con Vietnam.
El clima local es tropical y caracterizado por monzones; alrededor del 65% de la superficie está cubierta por una densa vegetación propia de las selvas subtropicales. La capital y la ciudad más grande de Laos es Vientián; otras ciudades principales incluyen Luang Prabang, Savannakhet y Pakse.

La religión predominante es el budismo Theravada que, junto con el animismo comúnmente practicado entre las tribus de montaña, coexiste pacíficamente con la veneración del espíritu. Hay un pequeño número de cristianos y musulmanes.
La lengua oficial y dominante es lao, una lengua tonal del grupo lingüístico tai. En la región montañosa lao hablan gran variedad de lenguas tribales.
La música nacional laosiana es dominada por un instrumento, el khaen (tubos de bambú atados entre sí, presentando distintas notas). Las bandas típicamente incluyen moh lam (cantante) y un ejecutante del khaen (moh khaen) junto a otros músicos. Lam vong es el género más popular de la música laosiana.

Como la comida es la marca registrada de cada rincón del planeta, es interesante conocer el paladar laosiano. El "pan" infaltable en la mesa es el khao niaú (arroz aglutinado), es el acompañamiento de platos como: tam mak hung (ensalada de papaya), mok (locro espeso de bambú y cerdo, envuelto en hojas de banano), lap... (ensalada de carne vacuna /lap cín/, pescado /lap pa/, langostinos /lap kung/), cín lot (bocados de carne frito) o ping kai (pollo asado), son platos con aromas característicos.

Operación TRIUNFO

2008-06-19T05:08:00.000-07:00

Estoy enganchada ....no lo puedo remediar....hace dos años no tenía ni TV, era de las que pensaban que siempre es mejor un buen libro, algo de música o silencio.....pero cambié, hace dos años durante el mundial (no me pregunteis porqué) decidí comprar un TV, y ya en la tienda cuando estava decidida por uno de 15 pujgadas, en un arranque calámbrico compré uno de 32! ...llegué a casa con el armatoste ( 4 pisos de subida sin ascensor) dispuesta a pasarme todo el sábado y domingo enganxada a la caja de colores....pero cual mi lamento al darme cuenta que no tenía contratada una antena y por lo tanto no veía nada....pero el caso es que tengo TV y lo miro casi cada noche......y me enganché a Operación Triunfo....hay un tipo llamado risto que es muy brusco pero dice verdades....y sinceramente en general, ni las canciones ni los concursantes ni los profesores son de mi interes pero los comentarios del jurado son fantásticos.

Hau¡y una señora super dulce que hace unos comentarios maravillosos y justos en su medida, luego hay uno que es calvo pero que también tiene una opinión correcta, acertada y profesional de lo que ocurre encima del escenario.....y luego esta el canalla este que es el showman de turno. La verdad es que a veces se pasa, pero es cómico, y muy muy directo!

Un comentario que hizo; le dijo a un concursante que le felicitaba por ser el primer concursante vestido de sofà 8llevaba una chaqueta floreada totalmente de sofà!)

bueno total que estoy enganchada al programa, que al día siguiente me levanto con los ojos pegados a las sábanas....pero por la noche me harto de reir....no lo puedo evitar!

FOTO -INTENCIÓN

2008-06-10T06:50:00.000-07:00

acabo de descubrir la fotógrafa Sara Silver, INCERÍBLE, la verdad es que yo no la conocía....de hecho no soy ni tan siquiera una experta en fotografía, pero bueno...el caso es que sin querer la enconctré y dice su biografía que combina la danza con la fotografia....ahora entiendo el porque de la fuerza expresiva que tiene las fotos....de hecho sea, en teatro sea en foto, sea cantando, la fuerza expresiva del cuerpo es brutal

Dicen que la comunicación no verbal és casi el 60% de la comunicación que se establece cuando comunicas con alguien.....por eso es tan importante la organicidad en un artista, pues cuando te toman fotos, actúas o cantas tu cuerpo expresa MÁS que lo que dices o piensas que haces.

Creo que en cualquier proceso creativo es básico lo que pasa por dentor, por eso hay que estar relajado, y teniendo un dicurso interno mínimament interesante!

Habéis provado que os hagan una sesión de fotos? Pues es muy interesante experimentar que te sientes ridícula, porqué no sabes qué hacer!!!! Por eso creo que lo más importante es que te definan que intención quieren y a partir de aquí ir generando asociaciones que te lleven a una mayor expresividad.....

nada que me enrollo, os dejo con el link de la web http://www.sarahsilver.com/
y a ver si puedo colgar alguna foto!!!

el viatge 1001 dies

2008-06-09T08:42:00.001-07:00

boomp3.com

DIA APASTELAT....NI FU NI FA....

2008-06-09T06:55:00.000-07:00

UF!
quant de temps fa que No escric! No pot ser! Perquè la vida passa....i què em passa a mi?
Doncs ara estic en STAND BY, em sento com un ordenador que ha quedat en estat de bloqueig, no va ni endavant ni endarrera...la veritat és que aquest estat és un estat divertit....et sents com si haguéssis parat les piles....i esperes a que tornin a funcionar,...i de vegades a la vida això és necessari....no pensar tant i en canvi acceptar que la situació és la que és i que com que tot està en moviment ja passarà.....

Bé, avui estic d'un color rosa malva, apagadet amb una mica de blanc pels entorns....vaja, ben apastelada!

SOMRIURES DE BOMBAY

2008-04-27T12:26:00.000-07:00

avui he quedat -enganxada- literalment a un llibre, a un projecte i a una persona, tot molt emocionant, llegir lexperiencia d-un noi que un dia, viatja a l-India i la seva vida queda totalment condicionada i trasbalsada per aquest viatge....crec que tothom hauria de llegir aquest llibre, i m-encantaria coneixer aquest noi que ha trobat la manera i el cami per donar allo que te i reconvertirho en moltes vides transformades.

Fa un temps llegia que la vida es un meravellos cami el mon de les possibilitats, i si, es aixi....tenim la possibilitat de fer el que vulguem i com vulguem, i aquesta llibertat es potser el que mes por ens fa......d-altra banda quan veus persones que NO dediquen els seus esforsos a augmentar els ingressos de la seva conta bancaria, o senzillament a fer el que se suposa que hem de fer......sino que escolten el que el cor i la vida els diu, i caminen cada vegada mes segurs que allo que fan es el que han vingut a fer....el noi en questio es diu Jaume Sanllorente i us recomano que feu una busqueda al google quedareu impressionats, emocionats, .....

avui he decidit donar 15€ al mes, no es gaire i mai m-ha agradat donar diners pq sempre he pensat que els canvis han de ser mes profunds, els diners ajuden a resoldre pero el canvi real va per un altre cami.....pero siguem practics donat que son necessaris ¿que son per nosaltres 15 €?, de sobte em sento fatal per totes les vegades que no valoro que 1€ a l-altre punta del planeta son diners que potser permeten menjar a una familia sencera

no se volsatres pero jo hi penso tantes vegades en les persones que existeixen al mon, simultaniament, amb problemes i realitats tan diferents....i m-en sento MOLT responsable, tantes vegades penso que hem d-ajudar als altres a tenir OPORTUNITATS perque la vida, i la felicitat depenen de la quantitat d-oportunitats que et brindi la vida, i de la manera com les enfoquis.....ajudar a l-altre a acomplir el seu somni......tantes vegades penso que si entre tots ajudessim tan sola a UNA persona a realitzar el somni de la seva vida, potser el planeta seria mes de tots.....

aquestes son res mes que unes petites reflexions despres dhaver llegit una part del llibre que dem÷a em penso comprar per acabar, i dirvos que mha tocat el cor de tal manera que alguna cosa en mi ha canviat

SANT JORDI

2008-04-23T02:52:00.000-07:00

M'encanta la diada de Sant Jordi, m'agrada els colors que envaeixen els carrers, m'agrada que em sorprenguin amb una rosa, m'agrada aturar-me a observar tots els llibres que m'agradaria llegir, m'agrada veure gent i gent pels carrers, i que tothom sembli content.......

quan era petita, Sant Jordi era una festa molt especial....dibuixaves princeses i dracs, t'explicaven cada any la mateixa història, i t'ho imaginaves amb detalls, sempre hi havia sorpreses, feies una rosa per portar-la acasa, o feies una obra de teatre, o participaves als jocs florals!
Un any vaig guanyar un accèssit ara bé, no recordo amb quin poema....mai he set una gran poetissa, recordo que tenia una amiga, la Laia, que escrivia versos amb molta facilitat, a classe quan ens avorriem li demanava que improvitzés...i jo els apuntava damunt la taula amb llapis,....i m'encantava la rapidesa amb la que aconseguia fer metàfores, sonets i versets!

Aquí en va un d'ella que em vaig aprendre de memòria:

ELS AMICS

diuen que els amics mai se separen
que joiosos dels records viuen pendents
que la flama amb la calor no els vaporitza
ni els congela la blancor del nu d'hivern

diuen que de somnis s'alimenten
i que allò que els uneix és tan intens
que no calen mirades ni paraules
per fer entendre els seus propis sentiments

laia

Bé res més us convido a que em deixeu notes amb un poema improvitzat sobre sant jordi, atreviu-vos!

Aquí va el meu:

Rosa vermella daurada o blanca?

Drac groguenc drogat i agressiu?

Princesa?si

Jo vull ser princesa...

delicada, perfecta, de conte de fades

i no vull príncep, vull drac

drogat?

no!

vermell, rogent apassionat!

perquè ens enfadem?

2008-04-21T01:19:00.000-07:00

perquè ens enfadem? perquè ens posem nerviosos? perquè cridem?

Hi ha dies en que és difícil començar el dia, notes una energia bullint a l'estómac i surt en forma de MONSTRE quan algú et diu alguna cosa.....i després....et sents fatal....penses per dins: però perquè m'enfado? perquè em poso nerviosa? perquè crido?

Avui és un dia de blaus i verds foscos, del fons marí, és un dia de sentiments traïts, de poques ganes de tenir ganes......però com diu una frase coneguda: tal dia farà un any!

Cualquiera puede enfadarse, eso es algo muy sencillo. Pero enfadarse con la persona adecuada, en el grado exacto, en el momento oportuno, con el propósito justo y del modo correcto, eso, ciertamente, no resulta tan sencillo. Aristóteles

Creo que es bueno enfadarse para darse cuenta de como y porque se enfada uno, a veces es necesario vivir el enfado para aprender a controlarlo.....este año me enfadé mucho pero voy viendo como controlar eso, en realidad es una energía que tiene tanta fuerza que hace que desarrolles pensamientos que te llevan a la necesidad de 'explotar'.....pero si no les haces caso, si te vas a pasear, te dedicas a limpiar el piso o a concentrate en alguna tarea ....consigues que luego desaparezca la energía y dispongas de toda tu razón para reflexionar....a veces, normalmente, nos enfadamos por tonterías y cuanto más nos irritamos más enfadados estamos, y normalmente no enfadamos con el que menos culpa tiene de la auténtica razón por la que nos enfadamos

conviene preguntarse a menudo: QUE ME PASA A MI?

pueso que normalmente lo que me pasa explica el pq de mi mal humor, y poc tiene que ver con el enfado que sale al exterior....a veces lo que me pasa nos da la respuesta a una situación que no nos satisfce y que durante el día a día camuflamos con mil excusas.

Enfadarse si, pero no mucho gracias!

ELS GROCS...

2008-04-03T06:33:00.000-07:00

ahir vaig anar a berenar 'chuches' a un parc del Carmel....us preguntareu què hi fèia al Carmel, però us deixaré amb la intriga, el cas és que vaig compartir la tarda amb un dels meus Grocs.....si, si un dels meus amics grocs, que no és ni un xino ni un mandarí, sinó com diria l'Albert Espinosa algú amb qui tens una rel·lació única, especial, intransferible, i que va més enllà del que està socialment estandaritzat....és algú amb qui t'uneix l'esperit, els gustos, les sensacions, algú amb qui hi has dormit, t'has acariciat, algú que no és ni germà, ni amant, ni tan sols amic......

El Món Groc ...

"En el mundo amarillo, Albert habla de un mundo al alcance de todos con el color del Sol.Un sitio cálido donde los besos pueden durar diez minutos, donde los desconocidos pueden ser tus mejores aliados, donde el contacto físico pierde su connotación sexual, donde el cariño es algo tan cotidiano como comprar el pan, donde el miedo pierde su significado, donde la muerte no es eso que le pasa a los demás, donde la vida es lo más valioso, donde todo está donde tu quieres que esté.Este libro habla de todo esto, de todo lo que sentimos y no decimos, del miedo a que nos quiten lo que tenemos, de reconocernos enteramente y apreciar quiénes somos cada segundo del día.” Eloy Azorín.

Bé doncs ahir vaig passar una tarda ben maca, en companyia del meu groc, i aprofitant un dels petits grans plaers de la vida....sentir-te acompanyada, i relaxada deixant que la conversa se t'emporti, que el sucre se't desfaci a la boca, que et sorprengui un gos entremeliat o un carmel mal embolicat.....deixant que el groc inundi la tarda i embolcalli aquell moment.

Us ho recomano, detecteu el vostre groc i jugueu amb els colors....deixeu-vos portarper les emocions, per la part juganera que heu amagat en algun racó......des de fa molts anys pregunto als amics de quin color se senten, i laixí es persones adquiriexen tonalitats, és una bona manera de detectar la part més profunda de l'altre.

Voleu jugar?

DE QUIN COLOR ET SENTS AVUI?

Jo fa temps que arrossego un taronja brillant, profund amb olor a taronja dolça i de textura ben suau.

SI POGUÉS....

2008-03-19T09:25:00.000-07:00

Amics ara mateix, si pogués, em traslladaria una setmana en aquest paissatge, on un dia hi vaig trobar una tranquilitat i un saber estar amb mi mateixa, volaria de problemes i compromisos, de responsabilitats i horaris, volaria del mal temps i allà.....em dedicaria a mirar els crancs porucs que caminen al revés, o les aiguavives transportades a la vora de la mar....si pogués retornaria a respirar, a olorar la humitat i les palmeres, a escoltar el soroll de les fulles i els animals amagats, e veure la lluna sortir majestuosa del mar, a escoltar la força del mar, ....a deixar que el dia s'allargui i es perdi en la immensitat de saber que avui i demà, potser ser`na iguals, però que en el fons tan se val......dunes blanques de pols, la lluna més gran que com mai l'havia imaginat, i els llavis salats, el riure esclatant pels racons, la musica a cada trencant, i ALEGRIA, ALEGRIA DE VIURE........aish!!! Bahia, Bahia......a cidade d'alegria, i Imbassai....el PARADÍS.

DANCE WITH LIFE

2008-03-13T03:26:00.000-07:00

Fa dies que no escric, i és veritat que està molt mort, però han set uns dies de molta pressa (mil coses per fer, que si acompanyar a algu a l'aeroport, que si fer bolos, que si feina que si projecte....) però també han set dies de buidar el pap ....em sembla que són moments de molts canvis i molts importants!.....pero ho visc tranquila....avui he pensat que la opció és SER OPTIMISTA, sobretot cuidar-te a tu mateixa, perquè si no ho fas tu.....i després ser conscient que a la vida 'tal dia farà un any' ....aquesta frase m'encanta demostra que les coses tan com vénen se'n van, per tant convé probar de fer com els budistes....'ballar amb la vida'.....fa temps una amiga tenia a les rajoles de la cuina frases que li recordaven que al cap i a la fi, com que tot està en moviment tot és possible!

I sí, TOT ÉS POSSIBLE, només has de desitjar-ho fort i despreocupar-te'n, SABER QUÈ VOLS, i aprendre a triar, només així modifiquem el destí.....i finalment valorar cada moment.

Avui al matí m'he llevat de mal humor però he pensat: PQ??? quina raó tenia? i he començat a pensar en totes les coses meravelloses que m'envoltaven i encara que sembli una happy-happy, he vist que em començava a canviar la cara......

Bé donc, 4 reflexions que m'han servit per no 'matar' al blog, i per de passada recordar el : 'dance with life'

Què difícil és rel·lacionar-se!

2008-02-20T01:09:00.000-08:00

Avui al matí quan m'he despertat eren quarts de set, m'he posat a pensar que en un no res el tècnic que ve a posar-me un nou calentador arribaria en breu! Ja m'ho havia dit el dia abans: señorita! llegaré por la mañana tempranito, que yo a las 5:30 ya estoy en marcha!....es clar jo amb la idea de solucionar el tema de l'aigua calenta li vaig dir que si hombre que si!

Aquest matí mentre em dutxava amb aigua gelada i probava de no cridar per no despertar al veïnat, he pensat que les rel·lacions en general són ben difícils (devia ser l'impacte de l'aigua freda a la pell....pq ja em direu si era moment per pensar en això)

però sí, és ben veritat la gent té amics, amb qui , evidentment, té diferències, però no les solucionen! Jo he perdut una amiga i encara no sé pq , un dia ara fa 2 anys em va deixar de parlar!....i aquesta setmana he tingut una diferència amb un amic, i no en vol parlar!

He estat pensant molt en això, serà que a mi no em costa comunicar-me, però es que és BÀSIC, les persones som, pensem, i sentim de manera diferent, i l'amistad i les rel·lacions en general suposen un esforç molt gran per entendre què li passa a l'altre! No n'hi ha prou amb estimar-se, de vegades s'ha de provar de parlar, d'explicar tot el que ens passa per tal d'entendre i que ens entenguin!

Hi ha molta gent que no parla, pensa que és millor així, que el vent s'ho enduu tot.....però aquest és un mal endèmic que cada vegada es fa més gran fins que un dia PAM, peta tot, i de sobte et trobes discutint per coses de fa 3 o 4 o 15 anys!!!!

Avui manifesto que la comunicació és bàsica, que sense ella no existeixen les rel·lacions sinceres i duraderes, i que la gent que NO PARLA es perd la meravella de descobrir que parlant acabes entenent als altres i a tu mateix molt millor! I si ens entenem, som més feliços tots plegats....per tant, val la pena no???

JO VULL SER COM EN FRED I LA GINGER!

2008-02-13T08:57:00.000-08:00

Les rel·lacions són difícils, en general, les rel·lacions, de parella, familiars, d'amics, a la feina, de veïns, de coneguts, de nou vinguts.....són molt difícils.......cada moment és únic, i de fet moltes vegades evoluciones cap a d'altres indrets i de sobte et sorprèn de no trobar-t'hi amb la mateixa gent.

amb les amistats això passa molt amics de sempre que ara són trucades furtives un cop a l'any, coneguts retrobats que es converteixen en els teus confidents, parelles de fa molt temps, parelles de fa poc temps....de vegades no sé on és el límit, provo de trobar 'la meva gent' perquè he canviat tant que ja no em reconec en segons quins amics de la infància......de vegades em sento que he de justificar perquè 'mai tinc temps'.....potser en el fons t'adones que de temps en tens poc, i que de rel·lacions per cuidar un munt

no us ha passat mai de dir: he d'anar a veure la tieta que està fotuda i li farà il·lusió, he de trucar a la menganita que fa dies que em busca....he de trucar al menganito que fa l'aniversari

si truco a tothom que he de trucar a part de gastar-me un dineral en mòvil, necessito mínim dues horetes (de 8 a 10h) per enllestir-ho tot.....si quedo entre setmana per sopar o fer birres arribo a casa i no tinc esma ni de fer el sopar......si els caps de setmana quedo amb un i altre deixo de poder: llegir un llibre, escoltar música i escoltar què és el que necessito

de sobte me n'adono que les relacions són difícils pq de vegades no et trobes al mateix moment que la persona que tens davant, potser tu vols soletat i l'altre necessita companyia, potser tu vols silenci i l'altre vol soroll i conversa......i és un fifty/fifty de cada cosa

En Fred i la Ginger crec que demostren el que ha de ser una rel·lació veritable: la que et porta com el ball, la que s'acull al teu ritme vital, la que t'aporta alegria i armonia, la que no l'importa que passi temps pq el temps deixa de ser important quan comences a ballar.....

CARNESTOLTES O JAPO?

2008-02-12T02:07:00.000-08:00

Veient aquesta imatge d'una banda m'agafen moltes ganes d'anar a japó, tot i que em dóna la sensació de no tenir res en comú amb aquest país, crec que deu ser una explosió d'efectes inesperats pels sentits......l'altre dia em comentava un amic que és una societat que només treballen, i que la comunicació utilitza uns altres canals d'expressió........em comentava aquest amic meu que mengen molt ràpid, tant ràpid que no demanen ni beguda....i la sopa, de tant calenta que se la beuen la xarrupen amb una intensitat que aquí ratllaria la provocació!

No ´se perquè em dóna avui per parlar de japó però me n'adono que les cultures ens diferencien i que si en una mateixa casa i familia sen's fa difícil entendren's imagino que la benentesa entre segons quines cultures és quasi impossible!

De vegades en la comunicació entre les persones ens deixem portar tant per les nostres propies experiències que acabem pensant que l'altre sent, i s'expressa de la mateixa manera......i no!

Per exemple odio quan algú em diu: ja sé el que vas a dir! i sempre s'equivoquen! perquè? doncs perquè en aquell moment la persona desconeix el discurs intern que jo estic tenint!

Odio també aquesta gent que els hi parles d'una cosa i et responen amb coses que competeixen a ells, per exemple tu expliques que t'ha passat alguna cosa, i en comptes de preguntar les conseqüències d'allò, et responen amb les seves experiencies.

Odio també quan algu em diu: fes-me cas, jo, si fos tu!...ostres, no ho ets! per tant deixa que m'equivoqui, que descobreixi o és que tens la veritat absoluta!

De fet la comunicació fa riure de lo absurds que som els humans....hi ha gent que no calla! però no és el matexi que gent que xerra molt, no! Gent que et fan un monòleg de 30 minuts i no et deixen intervenir en cap moment! I normalment aquesta gent és tan poc empàtica que no se n'adonen que tu fas uns badalls tant grans que has desconecatat fa estona! (això passa sobretot molt al món laboral....la gent es presenta a la teva oficina explican-te uns rotllos! i tú tel's mires pensant en si a l'hora de dinar et faràs un arròs o uns macarrons.)

Perquè el que sí és segur que després de 20 minuts de reunió, ja n'has tingut prou per dir i opinar sobre el tema, no calen més minuts!

De totes maneres he de reconeixer que jo sóc molt xerraire, i que de ben seur que una mica de tots aquestts defectes també els tinc jo!

33...tres vegades tres? o 3x3?

2008-01-31T02:44:00.000-08:00

18:00h la meva mare era ala Clínica de la Sagrada Família, tenia una nena d'any i mitg i una d'un anyet que la nit anterior la miraren amb recel, pq alguna cosa no anava com havia d'anar.....la meva mare, la Loli, duia una panxa immensa, i només dos mesos abans el metge li havia fet una ecografia perquè per fí havia arribat la màquina a l'hospital, orgullós de tenir tots els mitjans tecnològics a la seva disposició, el metge li digué: Sra...en porta DOS! un nen i una nena!....d'això en feia dos mesos, però ara estirada al llit pensava que tant li feia si era un nen o dos o dos nenes.....part excepcional, 5 minuts i pim pam fora, les dues criatures....estaven bé....i eren dos nenes!!!! Corrents van trucar a l'àvia, hem tingut dos nenes!....2 nenes? però si ja en teniu 2?????

Avui és el dia del meu aniversari, i del de la meva germana bessona, ....m'encanta ser bessona, jo crec que en el meu cas ha set una mesura contra l'excés d'ego, que com tothom sap els actors n'anem ben carregadets!

La meva germana la Cristina sempre ha set per mi un bastó, quan era petita li demanava la mà per dormir, sempre hem compartit habitació i ens han passat les coses més o menys al mateix temps. La conexió que tinc amb ella va més enllà de les paraules, i els fets.....és una conexió astrològica....ho dic de veritat tenir una germana bessona et fa aprendre moltes coses, i et fa sentir-te més universal i una mica menys individual....des de sempre, has format un equip, de fet al moment de nèixer que tothom està sol i que és un moment importantíssim (de fet per això ho celebrem!!), jo ho feia amb la Cris, i això et marca per tota la vida, d'una manera que no és material i que és força difícil de descriure.

Bé doncs avui us dono les gràcies als que m'acompanyeu en el camí, pq sense vosaltres celebrar l'aniversari no tindria sentit, dono les gràcies a la meva mare per haver-nos parit i al meu pare per haver-me aguantat! (que ha set 'ardua tarea'!)....a les meves 'sisters' pel cami infantil recorregut una època meravellosa de les nostres vides, innolvidable i única, a la Cris per ser la meva meitat espiritual, i una font de protecció, i als amics per la companyia, la diversió, la comprensió....pels moments tristos i els feliços i ...... sobretot dono gràcies a la vida perquè m'ha donat tantes OPORTUNITATS que em considero plena fins a les orelles, d'experiències, il·lusions, records, somnis, i vida!

Bon dia tingueu!!! avui acaba un moment i en comença un de nou, i aquest 3+3 serà l'any d'assentament i troballes!

RULETA D'ESPECTATIVES...A PUNT DE FER-NE 33!

2008-01-30T06:39:00.000-08:00

avui no he pogut dormir, m'he despertat 3 vegades i tot i que somiava eren somnis tan lleugers que em semblava estar desperta....total que avui sóc un ñap de son, ....això em fa pensar en la crisis dels 30 i tants....la veritat és que vivim en un món ple d'espectatives, tant de les que ens generem nosaltres mateixos com les que ens generen els altres, però les pitjors espectatives són les que ens vénen donades.....pregunto: que s'espera d'una dóna de quasi 33 anys?....responc: socialment s'espera que tinguis una bona feina, que tinguis parella i fills (a poder ser! que sinó ja fem tard!), que tinguis un pis, viatgis prou, i que tinguis una vida social prou suculenta...ah! i m'ho deixava que estiguis fent un màster o a punt de fer-lo!

.....i sortir d'aquesta ruleta dèspectatives és força difícil.....em sento com una ovella.....s'espera de mi que tingui i em comporti com la resta d'ovelles, ah! i si per casualitat no ets així llavors ets: una alternativa, una budista, o una anada d'olla.

i jo vull fer un crit al NO! som el que som i ho som AVUI, demà´com diuen a Brasil 'Déus dirá'...

el meu repte per aquest nou any de la meva vida és deixar de generar espectatives mentals sobre el que se suposa que he de ser i/o fer, perdre la por als canvis i acceptar-los com un 'recoveco en el camino' i aprofitar i organitzar el meu espai i el meu temps d'acord amb el que realment vull fer (no el que s'espera que faci!)

i si avui plou....demà ja sortirà el sol!

Vigilia del meu 33 aniversari, he de reconeixer que em fa por fer-me gran, perquè des de petita he vist la gent gran sempre molt preocupada! i entrar en aquesta etapa adulta (o haver-hi entrat des de fa uns anys) em provoca vertígen.....suposo que és el mateix que deuen sentir les que han de ser mares, ....................però amb bons fonaments tothom surt endavant!

MÉS FILOSOFIA

2008-01-28T02:46:00.000-08:00

Fa un munt de dies que no escric.....ha set una barreja entre anar de bòlit, i tenir poc temps per escriure el que realment vull dir....

Estic a punt d'acabar l'any, avui encara puc dir que en tinc 32, la veritat és que fent una reflexió sobre aquest any diria que l'he pensat i analitzat molt, però ha estat tranquil i passatger.....l'altre dia pensava que de vegades vivim situacions o moments que només amb el pas del temps sen's fan molt especials......al moment que els estem vivint ens semblen normals.....perquè és normal passar-s'ho bé, tenir salut, amics i familia (és normal???? o és un rpivilegi???)... de sobte un dia te n'adones que han passat anys i panys d'aquell dia, i que el context que t'envolta ara és ben diferent i de sobte penses: com és que no me n'adonava i observava més aquell meravellós moment?

És per això que des de fa un parell d'anys estic prioritzant la meva familia, per davant de tot, penso que vivim anys meravellosos junts i que no seràn eterns i que per tant cal disfrutar-los......

L'altre dia recordava quan estudiava teatre, tot i que vaig començar quan ja en tenia 25, ara penso que repetiria totes aquelles escenes inventades on tan i tan bé m'ho vaig passar! Per exemple! La Frontera: d'una setmana per l'altre t'havies d'inventar un personatge que en l'època de la guerra civil espanyola havia de passar la frontera, quan arribaves a classe hi havia un grup de persones que feien de policies i un altre que erem personatges....era increíble veure només en arribar tot una serie de persones (personatges) desconeguts, poc a poc, a mesura que avançava l'acció anaves descobrint què li passava a cada un per dins.....era molt macu! El més divertit era quan creaves un personatge que 'anava disfraçat d'un altre personatge' per tal de no ser descobert...per exemple una nena filla de republicans, disfraçada de nena pija que estudiava en un internat a Anglaterra......llavors tot era molt intrigant! i de sobte aquell personatge que t'havies cregut era d'una altra manera .....el joc irrealitat realitat....

Doncs aquells meravellosos anys van passar i de vegades voldria tornar-los a viure.....com molts d'altres: de nena jugant a fireta amb les germanes, el primer dia de la universitat, el meu erasmus, edimburgh, estudiant teatre i inventant personatges, treballant al Malic de Barcelona, corrent amunt i avall pel forum, brasil......

i tants d'altres moments, per això crec que són importants varies premises:

1. valorar cada segón com si fos l'únic
2. no tenir por al canvi
3. aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats
4.dir a les persones que estimes lo importants que són per tu
5 demanar perdó abans que passi massa temps
6. construïr somnis per dirigir el vaixell on navegues

deuen ser aquests 33 que 'se avecinan' els que em fan estar philosophical....ahir però llegia un llibre que deia: primer filosofia i després decideix......

ELS REIS MAGS

2008-01-07T02:07:00.000-08:00

M'agrada tant la història dels reis.....un amic m'explicava l'altre dia que eren tres científics, un buscava aigua i tenia tots els estris per fer-ho, l'altre mirava les estrelles i es coneixia el firmament, i l'altre buscava l'elixir de la vida, un alquimista envoltat de tubs....i tots tres eren els 'mags' de l'època......un de ros, un de roig i un de ben negre......quan era petita me'ls imaginava arribant a casa, i us asseguro que els veia entrar per la finestra......els reis mags a casa meva són moments de 'deliri', estem tots junts, obrim regals, cridem riem, ballem, ens abracem.....i ara que hi ha nebots, encara és més emocionant....llegir a les seves cares la il·lusió, la sorpresa, l'emoció.....perquè els nens el dia de reis estan molt emocionats, i tant se val si el regla és per ells o per tu, ells només veure un paquet embolicat ja s'emocionen....busquen noms, i si no saben llegir et pregunten què hi posa,......t'ajuden a estripar papers, organitzen la festa i fan que els més grans ens emmirallem mirant-los!

M'encanten els Reis, m'encantaria una tarda de xerrades amb ells, i m'encantaria que aquesta tradició no es perdi mai, perquè és ben nostra, de casa, de festa i d'il·lusió!

BON ANY 2008

2008-01-02T02:19:00.000-08:00

DESITJOS I PROPÒSITS

El 2007 va ser un any de molta feina, i de molta energia....si l'hagués de resumir amb dues paraules diria que ha set un any on hi ha hagut el millor i el pitjor de mi mateixa. Però també ha set un any de descobriments personals, d'un viatge meravellós a Cuba, de pelis basura, de festes organitzades en un ex-puticlub, de riures i amics, de molt d'esport, de poca lectura però molta observació, de calçots i calçotades, de familia, molta familia, naixements i batejos, i de moltes bodes.......i amics, i viatges petits i bones converses.

Desitjos pel 2008
tolerancia, comprensió, menys materialismes, més autocrítica, salud i esperança i molta empatia

Propòsits pel 2008
més calma, menys reacció i més dulzura, continuar el camí, fent camí....llegir i escriure, fer un curt de cine mut, un viatge, aprofitar la familia, cuidar als amics, menys malhumor i més paciència, i sobretot més respirar i saber dir NO!

I en resum, crec que aquest 2008 anirà carregat de novetats, de processos interns, de moltíssimes creacions i d'una sopresa especial! Apa doncs, SOM-HI!!

MANIFEST DELS TRENTA I TANTS....

2007-12-18T02:51:00.000-08:00

Que la nostra autoestima ha sobreviscut! Des que teniem 3 anys fins avui ens hem empassat més de mig milió de spots de televisió on ens han volgut convèncer que mai no podriem fer prou per arribar a ser dones lliures, atractives, estimades i mentalment sanes. Doncs mira, pel que fa als tres primers punts han fracassat. Som lliures, atractives i ens sentim molt estimades!

Que tenir marit és una opció. Perquè, per fi, als trenta, te’n adones que viure consisteix a equivocar-se, i que això ja ho pots fer tu soleta. Malaguanyar la vida és una ciència molt sacrificada i no és questió de compartir els mèrits.

Que tenir fills és una opció. Quan sentis la crida de l’instint maternal... deixa’l que cridi fins que es quedi afònic! “Ara no em va bé, xato; ja et truco jo, vale?”

Que tenir èxit és una opció! Als vint eres ambiciosa, volies triomfar i et passaves dia i nit buscant el dimoni per vendre-l’hi l’ànima. I cada cop que trobaves el seu número, una secretària li filtrava la trucada. Sí, volies volar alt com un àliga, però un dia descobreixes que el mirall de la vida et torna el reflexe d’una gallina. Si arribem a saber que la vida era això, potser li hauriem encarregat la banda sonora al Georgie Dan. Però malgrat tot, malgrat que les nostres mares tenien rao, no ens penedim de res... (bé, gairebé de res).

Que passats els trenta és hora de fer allò que és important. I què és important? Doncs qualsevol cosa que als vint no hauries inclòs ni boja en el teu currículum d’aspirant a superstar. I si encara no saps què vols, com a mínim ja saps què no vols.

Que passats els trenta, toca fer les paus amb els teus pits i el teu cul. I si mai dubtes si aquell xicot t’està buscant la piga o la data de caducitat, remet-et a l’evidència científica: que estàs per sucar-hi pa!

Que la vida és meravellosa i bla, bla, bla.

(escrit per Sergio Arteaga, i representat el passat 2 de febrer del 2007)

SENTIT COMÚ O TOSSUDERIA?

2007-12-18T01:45:00.001-08:00

Els ciutadans de Barcelona n’estem farts de tanta tossuderia i tanta falta de sentit comú, quins polítics tenim? Perquè semblen sortits directament de Polònia (i no al revés) són TITELLES, en majúscula, titelles de partits que només fan que una política comparatista (al meu parè d’un infantilisme i falta de responsabilitat total) i de campanya, estan més al servei del partit que no pas del ciutadà.Hem d’aguantar tanta estupidesa amb el tema del AVE? S’infravalora la opinió dels ciutadans, la opinió dels tècnics de la ciutat i de tot el món (només semblen tenir valor els de les administracions, ves a saber pagats per a què) i a més a més se’ns demana que confiem en la tècnica!. Tecni què???? Però que no heu vist el Carmel? I els ‘socavons’? i les esquerdes de Lleida i del Prat?
Segons un article d’avui l’alcalde diu que ‘només desconfien de la tècnica qui no creu en la racionalitat!’ Racionalitat de què? I de qui? Perquè al meu parè tots vostès no en tenen ni un gram de racionalitat. Una bona organització racional és aquella que abans d’acceptar un projecte l’estudia detingudament, tenint en compte pros i contres i posant per davant de tot la seguretat com a guia. Una bona organització racional és aquella que demana opinions a tècnics d’aquí i de fora, d’una ideologia i d’una altra. Una bona organització racional és la que abans d’aprovar un projecte fa un bon projecte d’estudi amb cates ben fetes i amb valoracions geòlogues contrastades. Una bona organització racional és la que accepta que s’ha equivocat i rectifica a temps.Estimats Polítics, Alcalde i Administracions, perquè no ens deixeu viure tranquils?Barcelona s’ha convertit en un aparador, en un maniquí vestit de Dior i maquillat per L’Oreal, però sense cap mena de sentit, les coses aquí no tenen ‘ni cap ni peus’, ens quedem sense llum i els polítics ens diuen que estan: ‘INDIGNATS’ Indignats de què de cobrar molts calers?Jo si que estic Indignada, indignada de ja no saber a qui votar perquè ningú et dóna solucions, indignada de veure els preus dels lloguers, els sous baixos i les mil hores que treballem, indignada de sortir de Catalunya i haver de defensar una imatge que els ‘nostres' polítics destrossen amb cada patositat que fan o diuen.

CAPOEIRA

2007-12-18T01:43:00.001-08:00

Aquest que veieu aquí a la foto és en MESTRE BIMBA, tot un Mestre de la Capoeira! La Capoeira és una barreja de lluita, dança, i art marcial. És molt interessant de practicar perquè es treballen molts aspectes de la persona: la concentració, l'elasticitat, la confiança, l'equilibri, ......quan vaig començar va ser més per una iniciativa de conèixer una cultura (doncs estava vivint a Brasil) que no pas per un interès molt gran per fer esport. Però poc a poc em va anar enganxant.
És molt complerta i social, combina la música: cançons amb llengua portuguesa, i l'instrument: el 'berimbau' i la pandereta!
La veritat és que ho recomano a tothom, feia molts anys que no sentia aquella complicitat de formar part d'un equip (durant molts anys vaig jugar a Basquet) i al mateix temps és un repte. Poc a poc veus com el teu cos de 30 i tants respón a la constància i els estímuls, i això fa que cada vegada l'esforç valgui la pena.....el meu cos (pensava jo) ja no està per fer tonteries....doncs us he de dir que el meu cos està en perfecte estat d'equilibri, faig la u batido, la roda pa lante pa tras con y sin maos! i els dies que estic inspirada fins i tot em surt el makako! (traducció literal: mono!)us he de dir que des que practico Capoeira el meu cervell esta més tranquil i els meus indexs d'ansietat han baixat en picat, per tant animo a panxuts, ansiosos, i a tots els que us agradin els esports en grup......és també un bona opció per aprendre un idioma i conèixer una cultura.....curiós el meu mestre es diu Cabeludo però no té ni un pèl, i el monitor es diu Pinguim però ve de Brasil....el meu nom de Capoeira és Strel*nha

no tinc temps.....ni de respirar...

2007-12-18T01:41:00.000-08:00

anem de bòlit, aquesta és la reflexió d'avui, anem de bòlit....però ens agrada....he de reconèixer que prefereixo l'activitat a la inactivitat, i és més, em senta inclús millor,.....però CAL? vaig pel carrer i miro tot el que som, i fa por, tot va molt de pressa, la feina, els mails, les trucades, les cerveses i cafes amb els amics, els viatges, els caps de setmana, .....i ens hem oblidat de RESPIRAR. Algú podria crear un centre de respiració, així com hi ha els de risoterapia, doncs un centre on s'hi vagi a respirar: RESPIROTERAPIA, 'vuelve a aprender a respirar! ' Unes bombolles d'oxígen i que la gent hi entrés a respirar aire pur.......no dec ser ni la primera ni la última en pensar això....segur....de fet segur, que inventaran el dia de la respiració, i llavors tots anirem amb bombones d'oxigen i ens dedicarem el dia a respirar....així com hi ha el dia de les bicis i el dia sense cotxes doncs hi haurà el dia de la respiració.
Començo a pensar que de què em compensa viure així? quan viatges és magnífic perquè de sobte entres en contacte amb una realitat neutre, ...i llavors tens molt de temps, quan dic viatges em refereixo a quan marxes un temps a viure fora.....com que no coneixes a ningú, ningú et truca.....estàs tu amb tu mateix, i tens temps, i RESPIRES.....i de sobte tot canvia, ets una persona diferent, més conectada amb la realitat de tu mateix, estàs obert a que tot pot passar, i observes l'entorn des d'un altre prisma......aqui a Barcelona, jo ja no observo, m'he mecanitzat, sóc com un robot: em llevo, em dutxo, em vesteixo, esmorzo, surto corrents, arribo a la feina obro l'ordenador, i truquen i contesto i envio mails, i truco i em contesten.....i així dia rere dia......NO PUC MÉS, vull una altra cosa, però encara no sé a on l'he de trobar!
Us heu fixat a com mengeu? realment us adoneu del gust de les coses? o mengeu rapidissim engollint? recepta per avui:
respirar
fer el sopar tranquil·lament
parar taula respirant
seure a taula mooooooooooooolt lentament
agafar la forquilla, respirar, i tallar minuciosament el peix
punxar, acompanyar a la boca, i deixar la peça sota el paladar
sentir el gust
respirar

1001 DIES. EL VIATGE.

2007-12-18T01:38:00.000-08:00

Te propongo un viaje. Un viaje de 1000 y 1 días. Un viaje para despegar y despegarnos. Un viaje en que sólo quepa el yo para uno mismo. Puede ser un viaje mental o geográfico, puede tu existencia dar vueltas y más vueltas permaneciendo tus pies inalterables, o pueden tus patucos salir a hallar. Espacios, gentes, rincones, silencios, oscuridades, formaciones...experiencia (vida). Tienes 1001 díaspara ti, y yo los tengo para mí. No gana quien llegue primero, sino quien llegue tras darse más a sí mismo. No pierdas demasiado tiempo pensando en mí porque te sacaré ventaja, no me busques, yo ya te encontraré si sé que me necesitas; no te zancadilles porque me estarás frenando a mí. Viaja lejos, tienes muchos días, pero recuerda que el tiempo es breve, mucho más cuando empiezas a andar y te comes la vida a dentelladas, y sin darte cuenta te quedarás sin días ni noches (1001). Entonces frenamos y nos buscamos, seguro que estamos cerca. Y nos tomamos un café. Pausado. Ya diremos entonces qué queremos de la vida, quizá estemos solos, quizás no, pero estaremos el uno frente al otro y recuerda que somos transparentes para el otro. Pero no lo olvides, son 1001 días ....

P.D