la castanyera...

sempre m'ha agradat celebrar la castanyada.....m'agrada ser aprop del caliu d'unes brases, encara que faci calor, m'agrada agafar les castanyes empaquetades en un paper de dirai calent, m'agrada menjar-me un moniato amb oli i sal.......m'agraden els panellets de piñons, i els de coco....quan era petita amb les meves 3 germanes fèiem panallets, era tota una jornada .....ens retavem les mans ens pujàvem les mànigues....i a pastejar....m'encantava tocar aquella pasta que s'enganxava com unxiclet a les mans.....i fer rodones i enganxar-hi piñons un cop sucat amb ou, i fer-ne amb codonyac, de coco, d'ametlles.......

quan acabàvem miràvem el forn cada deu minuts per saber si ja estaven, i després esperàvem per després de sopar menjar-ne fins a rebentar!

Les castanyes les fèia el meu pare, agafava una paella que havia foradat fèia anys i sortiem totes al jardí a veure com espetegàven les castanyes......érem a Sant feliu, sempre feia fred,......recordo que sortia de classe amb un dibuix i marxàvem tots cap a sant feliu,....pantalons de pana, botes d'aigua, jerseys estrets de llana, i ....aquell cap de setmana se'm fèia una eternitat!

aquest cap de setmana marxo a celebrar-ho, com l'any passat, amb els amics.....una jornada empordanesa plena de carinyu, converses, silencis, musica, fotos, i sobretot de castanyes, brases, dinras i sopars que s'ajunten, i ganxet, i riures i més riures

quin sort que tinc!

I AVUI....CAP ON VAIG?

dimarts....m'encanta obrir els ulls abans no soni el despertador, m'encanta obrir la finestra i observar com s'aixeca el dia......poc a poc, va pujant la claror, els sorolls, ......i em fa tanta mandra llevar-me, és quan millor estic, quan millor t'acompanya una abraçada, ......però finalment et lleves.

I avui és un d'aquells dies que em pregunto si el camí és recte, girant cap a l'esquerra, o girant cap a la dreta. Hi ha moments a la vida, que no saps cap a on tirar. D'una banda no vols ser massa controladora, la vida és un nari nant, tot fluint amb el que et va passant......però tampoc vols deixar-te portar per vells sentiments, per esquerdes de coses que ja has decidit deixar a un costat....i és en aquestst dies, que t'asseus davant l'ordenador i penses.....ara mateix, marxaria ben lluny, començaria de nou, per tal de reconeixe'm un cop més.

Por? no ho sé, desconcert? si molt.....no se si algu em llegeix i tampoc se si algu em llegeix si es fa aquestes parrafades filosofals, el cas és que jo si que me les faig! Em pregunto, què hi faig jo aquí? el entit de la meva vida és escriure un blog, treballar fins a quarts de vuit i anar a dormir? No és que vulgui fer grans originalitats, i tampoc és que la meva vida sigui gris i aborrida, ans al contrari, però......avui no sé cap a on tirar, .....de vegades m'agradaria ser més simple, qüestionar-me menys el que m'envolta....potser aquest és el problema!

Recomenacions per avui (recuperant-les d'un dia d'inspiració)

1. valorar cada segón com si fos l'únic
2. no tenir por al canvi
3. aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats
4.dir a les persones que estimes lo importants que són per tu
5 demanar perdó abans que passi massa temps
6. construïr somnis per dirigir el vaixell on navegues