LA VIDA ES DE LOS QUE ARRIESGAN

De los que entran en la selva sin un guía
los que arrojan su tristeza a las palomas
los que bajan asombrados la pendiente
y los que bailan bajo el sol y sin camisa.

De los que suben sin descanso la escalera
los que prueban los licores más espesos
de los que saltan las fronteras sin licencias
y los que se aman en las noches de tormenta.

La vida es de los que arriesgan
de los que muerden sin prejuicios la manzana
la vida es de los que arriesgan
de los que apuestan todo a doble o nada.

De los que abren el sendero con machete
los que miran sin miedos al horizonte
de los que ya han despistado hasta su sombra
y los que olvidan las heridas que conocen.

De los que escapan sin mapas en la maleta
los que encienden hogueras bajo la lluvia
de los que huyen de cualquier sala de espera
de los que no se castigan con preguntas.

Autores: Gabriel Sopeña, Juan Mari Montes
Intérprete: José Mª Sanz "Loquillo"
Disco: Balmoral 2008

TORNANT.....JA EN TINC 3+4

fa 4 anys que en fèia 30, els celebrava tot i ser l'hivern, a Brasil, entre caipirinhes, samberos i capoeira......aquell any sabia que iniciava una nova era!......i passen els anys....ara en tinc 34.....han passat 4 anys des d'aquell dia, i els 31 van ser per començar una nova vida a Barcelona, hi va haver molta alegria, i moltes aventrues per la vida!......els 32....van ser de molt lluita interna, de moltes ganes de canviar....els 33 han set un any d'introspecció, de silenci, d'observar què si i què no,.....i acabar-los em fa fer un bon respir....bufffff......he acabat els 33 amb molta alegría rodejada de tot el que de moment és important per a mi......l'he acabat enmig d'una ciutat meravellosa, ROMA, passejant amb bicicleta, rient molt, i sobretot envoltada d'amics......ben diversos, per cada una de les facetes que em caracteritzen......els 34 es presenten forts, contundents, lliures de complexes, amb plenitud per trobar en algun indret del món els somnis que em queden per construïr.
Aquest any serà un any de vida, molta vida, i molta joia de viure-la.

Ja estàn fets, ara només cal CAMINAR.......

ABANS DEL CAP DE SETMANA....

ME’N VAIG!!!! BÉ, MARXEM!!!!!
DEIXO ENRERA ELS MEUS 33 I MARXO A FER-NE 34 A .............ROMA MON AMOUR....STIC NERVI...CREC QUE AQUEST ANY LES COSES HAN DE CANVIAR, I SI NO CANVIEN SOLES JO LES FARÉ CANVIAR
ELS 32 I 33 HAN SET DOS ANYS DE DESCONCERT, D’INSTROSPECCIÓ, DE PENSAR MOLT, DE DUBTAR ENCARA MÉS, I DE DESITJAR UN FUTUR DIFERENT
ELS 34 SERÁN UN ANY PER VOLAR, VULL SER LLIURE, VOLAR LLUNY I RETORNAR, VULL DECIDIR QUÈ VULL I QUE NO VULL, VOLDRIA RETROBAR-ME AMB MI I SOBRETOT GASTAR EL TEMPS AMB AMICS, SAMBA, CAPOEIRA, SOPARS, BICICLETADES, VIATGES, FAMILIA, NEBODES, ..........AQUEST ANY NO EM PERMETO NI UN DIA DE COLOR GRIS

OLE OLE I OLÉ!