amics, entre ahir i avui és com si m'haguéssin tirat un cubell dels grans ple d'aigua gelada del pol nord.......i és que aquest estat té un punt de còmic i tot....et sents com un pollet remollat.....el cor se't gela, però et surt un riure absurd del fons de la panxa, ple de complicitat amb tu mateixa.....i això em fa pensar que JO SÍ, jo si que estic oberta a la vida, a les emocions, als riscos, a pujar una muntanya i baixar-la de cul si cal........m'arrisco, i m'encanta arriscar-me, trepitjo amb tot el peu i miro endavant, buscant de trobar-hi gent que tingui les mateixes ganes de ser sincer amb la vida i amb els altres......m'encanta ser així i no ho penso canviar......
Mai res és tan complicat com complicar-se la vida, mai res és tan sincer com dir el que sents i el que penses......jo ja no tinc por a fer-ho, sóc tal qual m'agrada emocionar-me quan viatjo i plorar quan veig un nen que no té les mateixes oportunitats, m'agrada dir-li a un tio que me'l menjaria a mossegades i a petons, m'agrada dir-li al meu jefe que no estic d'acord amb ell i que com tot a la vida, les feines també són transitories, m'agrada dir-li al meu ex que me l'estimo més avui, que no pas ahir quan encara estavem junts, m'agrada dir-li a la de telefonica que no s'oblidi que la clienta sóc jo, m'agrada dir-li al meu pare que sóc diferent a ell, però que inclús així me l'estimo amb bogeria, m'agrada comprar-li flors a la veïna de 90 anys que no pot ja pujar i baixar l'escala i em parla de la seva juventud, m'agrada ser tal qual sóc........i això sí que no ho penso canviar..........
