aquesta és la història d'un camell tòtil ....els camells per si no ho sabeu han nascut amb aquella cara de tòtils que fa que ningú sel's escolti, ténen aquell posat entre trist i despitat, que sembla que perdin l'energia pels costats.
El nostre camell tòtil va neixer amb voluntad de fer grans coses, ja de petit provava de ser el més ràpid, cosa dífícil en les terres del desert.....després d'adolescent provava de lligar força amb les camelles, ser el que les fes riure més, el que les entretingués i vaja l'ànima de la festa dels camells tòtils....'ardua tarea' gens menyspreable si considerem que aquest tipus d'actituds entre el món dels camell no estan gens ben vistes.....ei tu camell tòtil, si vols ser cavall veste'n al prat....li dèien alguns d'envejosos......però en Tòtil no en fèia cas, sabia que la persistència era la seva arma més forta!
Un dia en Tòtil, va trobar una Tòtila, una camella dooooolça com la mel, la Tòtila, l'acollia entre les seves potes, i l'acompanyava sempre contenta a tot arreu.....la Tòtila s'adaptava a totes les activitats que li proposva en Tòtil, i així va ser com es van enamorar.....mai ningú havia sentit parlar d'un amor tan autèntic entre dos camells, però ells estaven tant enamorats que fins i tot les serps del deserts els aplaudien quan passaven ben aprop!
Un dia, emocionats de tanta dolçor van decidir organitzar un gran banquet de camells, serviria per animar als altres camells a estar més orgullosos de la seva espècia.....els ensenyarien a ballar, a cantar, a correr i caminar de puntetes.....
Van passar dies i nits preparant el gran aconteixament, van haver de discutir com i quan, destriar què si i què no, i van haver de tenir molta paciència per no enfadar-se i saber-se escoltar.....i així va ser com van arribar a la data esperada, i la nit abans van seure a mirar els estels del desert....
a l'endemà arribaren camells de tot el món, alguns venien de molt lluny, tots intrigats per aquella parella de camells tòtils que semblava volguessin travessar i moure el sol brillant del desert........a mesura que arribaven els camells s'anaven relaxant, uns camells músics tocaven amb instruments de metall i percussió i donaven un aire d'alibaba i los 40 ladrones.....les camelles rebien un collaret de flors salvatges i els camells un barret de colors.......repartiren cervesa fresca (que els camells adoren) i començaren un ball....a l'inici el ball semblava que no anés a avançar però de sobte....la cosa es va animar....els camells reien, chisclaven, s'expressaven i inclús corrien!!!
La festa va durar fins a l'albada, i poc a poc els camells exausts van anar caient un per un de son i embriaguesa....tots sense excepció s'adormiren amb un somriure ben gran a la boca tòtila.....
Mentrestant en Tòtil i la Tòtila, s'afastaren una mica del grup i s'assegueren a observar la sortida del sol....la Tòtila li digué....estimat, escolta el silenci del desert....en Tòtil somrigué i li digué Gràcies per ser al meu costat, som un gran equip, tu confies en mi i jo en tu, i entre tots dos som capaços de moure el sol i les estrelles i d'aconseguir cada petit somni que tinguem......
Des d'aquell dia en Tòtil i la Tòtila han seguit fent festes, festivals, concursos i un munt d'activitats, al seu poble no hi falta mai l'alegria i sobretot han après que és en la il·lusió d'un que tot s els altres es redescobreixen......
No hay comentarios:
Publicar un comentario