29 D'AGOST 2010
Amics
el viatge ha continuat, no deixant de sorprendren's entre tantes aventures.....
després de 2 dies més de ruta arribem a Mai Chau, per a bona sort nostre, el poblat ha fet una adaptació dels habitatges tradicionals per als turistes, així que dormim entre camps d'arrossos en una cabana tota per nosaltres. L,entorn al mati és iMmillorable, camps d'arrossos i moltes escenes quotidianes al seu entorn, des de gent treballant, nens corrent, bous pasturant......
d,allà marxem cap a a la que representa ha de ser l,etapa final de la bici, molts kilòmetres, un munt de puja i baixes, i encara que sembli mentida força pendents de grans desnivells,.....aconseguir arribar a port entre cames cansades, i pluja, molta pluja, no resulta pas fàcil, però per sort finalment bruts i plens de fang arribem a l,etapa final on ja de nit un autobus ens porta a Hanoi
l,arribada a Hanoi, és 'más aventura todavia', enmig d,un kaos increible pedala que pedala, endinsar-se entre cotxes, bicis, busos, i mil·lions de motos, no és tasca gens fàcil ....de fet en més d,una ocasió he de fer el cor fort per no aturar-me allà mateix i fotre un crit D'INCIVICS!!!...tampoc estic segura que donés cap mena de resultat.......
no sé com, potser gràcies a l'orientació del mòbil del Pep arribem a port!!! un bon hotel, i uns noodles d,ultima hora al carrer!!!! si senyor!
l,endemà marxem cap a la Bahia de Halong, ens recullen a l'Hotel i marxem cap al que ens han dit és la turistada de l'any però va la pena.....la veritat és que l'autobus on anem és d'allò més inversemblant, una familia de japos, una colla de francesos, un americà amb un vietnamita adoptat, dos belgues repintades i amb minifalda, la familia trap ( 3 nens, dos bessons) i uns pares de Londres i d'Australia.....i una colla de jubilats francesos.......entre ells en Pep i jo, amb cara de siusplau volem pau i tranquilitat!!!
enmig d,aquesta fauna, el guia, en Tom, ens ensenya el camarot i si senyor!! el vaixell és com d'una peli de pirates i el camarot és la repera! a mi se,m dibuixa un somriure de galta a galta, ja ni m,enrecordo de les pujades i baixades, jo vull les meves vacaciones en el mar!!!!!!!
després de fer una mica de kayak, sopem i amb en Pep decidim que és hora de relaxar-nos i ens demanem un gintoniquet i pugem a coberta ....el vent, la lluna plena i la tranquilitat del mar ens donen un respir....però no per massa temps......en Tom el nostre capità, ens diu que vol parlar amb nosaltres (som els seus clients preferits ja que anem recomenats per un amic d,en Pepe)....i de sobte, notición....aim so solly, so solly (diu casi plorant)....jo que miro al pep i penso que el capitan va borracho, i va i em diu.....a taifon is coming, i,m so solly you a mai best claients, an mai flends, i,m so solly tomollow we have to come back................en Pep que ha agafat el rol de ante todo tranquilidad, es mira al tio i li diu: contra el tiempo no hay nada que hacer! casum l,'olllaaaaaaa....jo em començo a imaginar unes onades gengants i no em surt res més que un somriure ....en Tom, que em veu, m'abraça i em fa dos petons!.....com compendreu entre tantes atencions retornem a la taula i em foto el gintonic de cop i em demano directamnet l,ampolla......un tifó?????? Pepe que és un tifó? una tempesta tropical????i això què vol dir? i si arriba abans? tu creus que aquest vent és normal????
total retorn a Hanoi, i decidim agafar un avió abans per tal d'arribar a Hong Kong.......en arribar a HK i per rematar l,aventura que ens persegueix, hem reservat un hotelasso per internet, i en arribar em diu que hi ha una reserva de 6 habitacions al meu nom, i que no es pot cancelar sense penalització (600 euros!!!).....cagu'm l'ou......sort que després de moltes gestions aconseguim que no hi hagi penalització, però entre el tifó i la tifa de l'hotel, jo ja m,he aprimat 3 kilets!
HK però resulta ser un encert de ciutat, tot i la passió consumista i preus ben cars, aconseguim veure un munt de coses interessants, un mercat d,antiguitats, un wet market de peix al carrer, un temple increíble, unes vistes acollonants, un ladies markets sense massa interès, un museu d'història on cantem opera cantonesa, ....i rematem abans de marxar cap a l'aeorport amb un sopar als territoris exteriors, a una illa on una madamme japonesa ens serveix un tè entre sayonaras, y somriures......però no som a la Xina????
finalment retorn cap a casa, això ha set una cursa a fons, molt divertida i plena de moments surrealistes, també d'esforç i de carrera de fons....jo m'he sentit com els participants d'un Pekin express.....però qui diu que els viatges són bufar i fer ampolles? qui diu que Xina o Vietnam és fàcil? hem trobat de tot:
gent maca
gent amable
molts nens i nenes i un munt de hellous
gossos a punt de ser cuinats
vellets traballant al camp
edificis elegants
cases cochambrosas
arròs, dolços, rollitos de primavera, i un munt de menjar per deleitar el paladar
hem fet dos cursos de cuina i ens hem aventurat en un vaixell de pirates
hem aconseguit no pagar un duro per l,embarque de les bicis
i sobretot ens hem adonat que tornar a casa i explicar tantes anècdotes, i que patir una mica també val la pena
avui cansats però contents som a Barna esperant doncs fer un cafetó i acabar de compartir amb vosaltres les vostres aventures rebeu molt petons!
marta
No hay comentarios:
Publicar un comentario