UDAIPUR I EL SEU LLAC DECONTE

vie, 14/8/09

Amics
Udaipur és una ciutat que sembla de contes infantils, de maharajas i princeses llunyanes....per sort el llac que la fa tant especial era ple d,aigua, doncs en els ultims anys estant patint molta sequera en aquesta zona, i és que aquesta ciutat sense el llac perd tota la seva bellesa.
Udaipur és na ciutat relativament tranquila i petita, preparada per vendre al turista les mil coses imaginables, entre elles plata, roba, i capricis varis.....la veritat és que al final te n,afartes una mica pq et sents amb cara de dolar...pero india és també això...comprar i regatejar.....regatejar és tot un art, has de mirar als ulls del teu contrincant i saber que serà en aquell moment de repte i comensa el partit.....2000 rupies,....noooooooo 200.........are you crazy men?....no, no , no ok then 500 rupies,.....noooooooooo....ok i mi budgte is this, goodbye........no no no wait!......1500 rupies i did a big discount for you, my friend.......la cosa es posa més facil, has de saber què estas disposat a pagar. el moment més divertit be quan et tornes a aixecar i amb cara de pocs amics li dius, no no my last chance 1000......i siiii, en aquell moment li aguantes la mirada allò és teu, no pots vacil·lar...total, marxes d,allà amb un 0% d,energia, amb la sensació de ser una ratera....però amics aqui les coses funcionen aixi

a udaipur vam agafar un guia per visitar el palau, meravellós, soretot quan el guia ens informava que el princep és solter, exclamacions de SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII, i ell amb cara d,al·lucinat pensant d,on sortien aquelles spanish girls que s,atrevien a pensar en casarse amb el futur maharaja

per la resta udaipur ha set una ciutat de molts riures, i de molts mochileros amb qui et fas un fart de riure explicant les sensacions de cadascú

sortinst d,alla ens dirigim a Pushkar, la ciutat sagrada

petons molt molt molt grans

PERSONATGES I RANAKPUR

Fecha: martes, 11 agosto, 2009 5:12
Amics,
han passat uns quants dies, i jo he anat fent ruta, omplint la motxila de noves experiències en algun raco de l,india.
Un elephant hem vist un elephant!!!!! se que pot resultar infantil però no sabeu la il·lusio que fa apuntar a la llista d,animals la del temut i venerat elephant!!! Per tant us recordo la fauna i flora del pais i de les ciutats.....gossos, vaques, camells, elephants......

Jodphur va resultar ser una ciutat que tot i el kaos tenia un punt de magia....un fort enorme emmarca la ciutat, de fet és el fort més ben conservat de la India pq el maharaja de la ciutat va decidir fer una fundació i conservar el patrimoni i la cultura de la ciutat......els indis n,estan molt orgullosos i la veritat és que la visita va valdre molt la pena, i es que quan volen aquests indis ens donen mil voltes!!!!

Un cop finalitzat el dia, i després de coïncidir amb forces espanyols que viatgen per aqui i de fer 4 riures.....vam seguir en ruta, aquest cop direcció Ranakpur......on hi ha uns temples meravellosos jainisnistes...en plan Ankor a Camboya......el paissatge va començar a canviar muntanyes i verd i és que només a 300 km de distancia del desert India t,ofereix una zona verda quasi tropical i muntanyosa.....ah i MONOS!!!! pero no petits no! de 60 cm per lo menus!!!.....sumem-hi els malcarats monos!!!

el més peculiar de la zona ha set la seva gent.....personatges, cadascú amb la seva individualitat.....el pastor, que pastura les cabres amb el seu fill de 7 anys, un nen espabilat i rialler que et demana que li facis una foto amb la cabra preferida.......l,home de les especies!!! no us ho perdeu , ens va fer una demostració en plan bolliwood en directe: pantalons veix, camisa texana oberta i ens va fer olorar totes les especies de la botiga mentre feia una dissertació de més d,hora i mitja!!!!...mamma mia......quants estornuts....

la dona gran amb la cara tota arrugada i els ulls de color gris per les catarates, que no t,entén però tagafa la mà i no te la deixa, et demana que li facis la foto amb la vaca.......la noia de 20 anys, casada i amnb unes pulseres als brassos des del dia que es va casar........la seva germana, timida, però riallera i amb ganes d,estar a propet.,.....els nens, que entusiasmnats amb els globus de colors que hem portat i les bombolles de sabó....et criden pq vagis a saludar a la seva mare, que té un bibi, un bebe de 5 mesos amb els ulls pintats de negre........i és que India són sensacions, moltes vegades de bruticia, calor, soroll....però la meitat del temps i un cop t,acostumes a això India són PERSONATGES....individus que et somriune, avis, mares, joves, i nens molts nens....que corren a donar-te la ma, o et diuen hallou hallou where are you from.......
de tot plegat només veig ulls, molts ulls que expressen molts i diferents sentiments, però en el fons són felissos amb el que tenen i agraeixen cada vespre el que els hi ha passat aquell dia.....

res més ara ja de cami a la venecia d,orient......Udaipur
petons i mes petons namaste

LA CIUTAT BLAVA: JODHPUR

Fecha: sábado, 8 agosto, 2009 5:19

amics, ja torno a ser aqui, estic enganxada als cybers, però al vespre és tot el que es pot fer, i això és india, el paradís de conectar-te a internet
aprofito doncs per informar-vos de la nostra ubicació actual:
hem arribat a la ciutat blava, Jodhpur, totes les cases estan pintades de blau, això es va fer faanys per tal de diferenciar una de les castes, las dels Brahmes, la més alta, de la resta de la ciutat....per tant hi ha una zona que és tota amb cases pintades de blau
el centre torna a ser un kaos, potser quasi al nivell de Delhi, la veritat és que sortir del desert per anar a petar altra cop al soroll i a la multitud, i als perills de a veure qui t,atropella, és com una galleda d,aigua freda....però com tot a la vida, l,altra cara de la moneda que hem viscut avui ha set fantàstica
ens hem perdut per carrerons i carrers poc transitats, i una mica com a sorpresa han anat sortint nens de tot arreu, tots volien una foto, una altra foto, i que els hi ensenyessim a les mares....des dels terrats ens cridaven els nens, et somriuen, et demanen fotos ....si passes aprop d,ells venen corrents i et toquen......el més fantàstic de tot, ha set quan en arribar a la part més alta de la ciutat la imatge que hem vist a set meravellosa......mil cometes de colors, fetes de paper,...... de papers recollits de terra i de fils blanvs a punt de trencar-se.....els terrats estaven plens de nenes i nens fent volar les seves cometes!!!!!!

una meravella!!!!
tant bonic!!!! enmig de la inmundicia, de la pudor, dels nens bruts i descalsos allò era una imatge molt bella.

això és india amics, contrastos i bellesa i sensacions que et toquen la pell i el cor

ahir a Jaisalmer, al vespre vam estar parlant amb el Papu, el noi que porta la guest house....ens va explicar com viuen, les obligacions que tenen, els casaments pactats de les families.....de sobte ens va mirar i ens va dir: teniu tanta sort, vosaltres si que podeu escollir, sou lliures i podeu decidir els vostres destins.....

i es que al final tot es redueix a això, un tema d,oportunitats...

bona nit, i si tanqueu els ulls imagineu això: kaos, soroll, pitidos, una olor intensa a especies, calor, xafogor, i de sobte casetes de color blau i els terrats plens de cometes de colors, amb nens d,ulls grossos somrients i cridant......

aixi haurem compartit una imatge mes d,aquest viatge en el que d,alguna manera també hi sou
apa petons!

JAISALMER O LES MIL I UNA NITS

Fecha: viernes, 7 agosto, 2009 2:12
amics hem arribat al desert, jaisalmer es la ciutat daurada, una ciutat amb un fort, l'únic del món habitat, plena de comerciants i de guies turistics espontanis.

Aqui sembla que siguis quasi a una altra época i a la fi del món, és com ser dins un conte de les mil i una nits......les cases són fetes de pedra arenisca, i el més impressionant és la llum....imagineu una llum daurada pel sol que taca la ciutat tot el dia, i que a part d'escalfar l'ambient li dona un matís de magia perenne....a la nit, una lluna plena amb un cel estrella i el fort il·luminat converteixen aquest lloc en un miratge de contes infantils.....de fet sembla que alibaba viqui magat per algun d'aquestst racons....

Per arribar aquí ha set comlicat, carretera, vaques i camells, com ja sabeu i pitidos per un tubo, és la seva manera de posar l'intermitent.....jejejeje.......abans d'arribar a Jaisalmer, i recomenades pels mil blogs que hem mirat a internet, vam decidir aturarnos a Khuri, el que havia de ser un contacte vital amb natius del desert es va convertir en una ardua tarea de negociacion amb un tio que semblava més un moro que un indio.....per rematar la jugada i una mica sense saber ben bé perque vam acabar sobre un carro tirades per un camell i amb un atac de riure de cal deu....més que res perquè la situació era del més turística de poca monta que ens podiem imaginar.......a mig camí un nen, com aquell que ho fa espontaniament, es va posar un turbant ondeando al viento, cosa que va disparar les nostres càmeres fotogràfiques i seguidament la nostra butxaca....aqui totes les negociacions o les improvitzacions acaben amb un feix de diners...que hi farem

en acabat vam arribar mortes i amb care de timades a Jaisalmer, sort que una bona cerveseta i una guest house amb vistes al fort, ens van reanimar

la ciutat sen's descubreix, amb cada moment del dia, un munt de gent que passejant pels carrers ens demanen fotos, i d'on som...la frase estrella es me llamo antonio banderas, bueno bonito y barato, mejor que en el mercadona o be hola anna rosa quintana....per flipar, no? el turisme, internet o la globalitzacio

india segueix sent sens cap dubte el viatge de les sensacions, a poc a poc, i com qui no se n'adona ens anem intergrant en la seva manera de fer......a poc a poc, passen els dies i les hores i ja ens hem acostumat a la calor, al soroll, a les vaques i a l'entorn.....

res més doncs desde la ciutat d'or us envio una petó ben fort

HAVELIS I TEMPLES AMB RATES

Asunto: India 2
Amics!!!
sortim de Delhi direccio Mandawa una petita ciutat de comerciants i un munt de havelis, antigues cases de maharajas, enmig del no res...la ciutat es quasi com si fossis a un pais arab, el cami per arribar-hi és una carretera plena de cotxes i camions, i vaques i tot el que us pugueu imaginar.....de fet més que una passejada sembla quasi l'intent de suïcidi pq ni us explico la de vegades que tanco els ulls i rebufo davant de cada cotxe que ens passa pel costat.....ara canvia el paissatge s'apunten al carro camells amb collars de colors.....us he de dir que fora del zoo no n'havia vist mai cap i son d'una elegancia i orgull suprem...fan riure...pero compte que mosseguen i no us explico les fugides a corre cuita quan sens creuen per davant.....aqui salvese quien puedaaaaaaaaaaa....camell, vaca moto, rickshaz...tot pot ser un perill....això si divertit
A Mandawa s'apropen un munt de nens demanant fern-os de guia, són pesadets però en el fons me'ls miro i penso...i ells? podràn algu dia viatjar? aqui arriben italians, francesos, espanyols, ells s,espavilen per parlar amb tu amb la teva llengua (fins i tot et diuen Hola maca com estàs!!!!)

res...tot plegat un cumul de sensacions que entre la calor els riures i l'ambient em traslladen quasi a un altre món.
Avui cap a Bikaner, primera parada el temple de les rates....no us puc exlicar gaire més que la quantitat de crits salts i cares de fàstic que he hagut de fer quan finalment m'he aterevit a entrar-hi.....si és fastigós però ho havia de fer quasi com a repte personal....i ho he aconseguit!!!! jajajajaja...us asseguro que val la pena només per poder-ho explicar.....ells creuen que si una rata et passa per sobre el peu segur que tens molta sort... no he tingut tanta sort...bufffffff

Bikaner es una ciutat kaotica una ciutat plena de nens que et somriuen i es volen fotografiar amb tu, de dones amb saris que t,intenten posar mil pulseres posant a prova la laxitud dels teus ossos i de gurus que t'aturen per pintar-te la front de color taronja.....tot plegat una experiència pels sentits de nou!

res més amics, que espero si més no que us pugui traslladar part d'aquesta experiència, si més no per compartir-la tot i la distancia que ens separa!

quina sort, quina sort, quina sort, no em paro de repetir a mi mateixa quina sort que tinc
apa reis, passeu-ho bé i disfruteu del que estigueu fent, el món és meravellos!!!!
muak

DELHI I EL DESPERTAR DELS SENTITS

Fecha: martes, 4 agosto, 2009 3:16
amics això és la bomba
Delhi es una ciutat on regna el caos i la diversitat...cada racó és una petita experiècia pels sentits...ara entenc perque ningú ha sabut explicar-me què hi havia a l'India....l'india és una acumulació de gent oberta a despertar els sentits....india és de moment una bomba de rellotgeria...saris, vaques, cotxes, richsaws, i gent molta gent....la calor envaexi els sentits i els somriures et cubreixen l,esperit

tot i el kaos estar enmig d'aquesta ciutat et fa de sobte sentir-te viu en una altra part del planeta, adonar-te que en el fons cada dia és un nou pas per cada persona que s'atreveix a viure l'aventura....no és el mateix viure aqui que a Barcelona, però ells van fent, caminen, tiren endavant cubreixen les seves espectatives amb la necessitat de passar avui i dema ja es veura

avui tot i el cansament la vida aqui tot just comensa a explotar
i jo em sento immersa en un munt de colors i olors i penso india en el fons és una experiencia pels sentits, una oportunitat per veure i viure quelcom d'irrealitat

petons i fins aviat

PASSEN ELS DIES.....

amics, torna el fred, encara no s'atreveix però comença timidament a entrar per tot arreu....avui i ahir ja he dormit amb les portes tancades! i amb manta i tot! s'acava l'estiu, un any més!!!

Demà marxo cap a Italia, la Ylenia, que és com una cinquena germana, es casa........ahir revisant fotos d'aquests més de 10 anys que fa que ens coneixem mirava les fotos i ens veia a les dues arrisades i pelrojes......recordava les mil una trastades planejades, tots els homes que passaven per les nostres vides, les mil i una converses, els mil·lions de 'carcajades' compartides, també plors i decepcions, y preguntes sobre el futur....trucades a totes hores per saber com et va la vida, reconeixer amb el to de veu que alguna cosa no marxa, alegrar-nos de saber que siiiiiiiiiiiiiii que finalment l'altre ha trobat feina o algú a qui estimar..............moments de felicitat compartida en la distancia, moments d'angoixa silenciada, .......han set molts anys, i molta vida compartida, molts avions amunt i avall, i ara vist tot en la distanci,a penso que de vegades hi ha gent que te la trobes una mica per casualitat i esdevenen un puntal de la teva vida.......

una mica com el que m'ha passat també amb els homes, trobats una mica per casualitat i de sobte són més aprop del que mai haguéssis esperat.......

m'encanta caminar descalça, punxar-me, i esgarrinxar-me si cal, m'agrada compartir al 100% el moment que visc, i ara m'agrada recorrer amb en p. el cami que ens anem atrevint a definir....m'agrada sentir que un per l'altre més boig i atrevit....i és així, la vida són dos dies, els anys passen, els dies també, els estius i les tardors quasi s'ajunten i al final......el que et queda és la capacitat de dir SI jo vull, jo tinc ganes de tirar-me al mar i nedar fins a la costa, tinc ganes d'agafar avions, de fer volar coloms, d'aprofitar cada segon, de respirar tot l'aire possible, de gastar tots els somriures, d'agafar-te de la mà i fotre el camp!...cap a on? no ho sé,...... cap a la fi del món!

apa amics, després de la filosofada......la calma..........