martes, 12 de enero de 2010

FINAL INESPERAT: BOLLIVOOD

sábado, 22 agosto, 2009 8:08

amics, el viatge s,acava, però com totes les coses a la vida, sempre hi ha sorpreses fins a l'últim moment, avui ens ha passat el que faltava per passar en aquest viatge.......us fare una pregunta: si penseu que em faria molta il·lusió que em passes, quina flipada surrealista us ve al cap?

la veritat és que ni us ho creure-ho però si amics i amigues avui només em faltava aquest repunt per tornar a Barcelona amb la rialla a la cara i la sensació que aquest viatge ha tingut de tot i MÉS!!!!!
avui mentre ens despediem de Varanassi passejant pels ghats sota uns generosos 50 graus, gens de glamour, camisa suada i pantalons enganxats a la pell....però com que ja em coneixeu.... jo antes muerta que sencilla, sort que m,havia pintat una fina ratlla negra als ulls i m,havia fet un monyo ben macu,...perque si amics, quan érem allà perdnet-nos entre les mil fotos que vols acabar de fer d,aquells banys matinals....se m,apropen dos homes amb barrigona i cara de satisfets, exquiusmi lady......em giro i els hi endinyo un generós:

Oh no, no, no.....3 weeks travelling in india and all the people asking for money, no, no no I,m not going to give any more money....
la calor apretava i les 3 setmanes d,epxeriència també.....els homes em somriuen i jo càmera en mà decideixo allunyar-me quan em diuen que estan grabant una peli que són directors i que necessiten una guiri per fer una escena ....siiiiiiiiiiiii.siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii......per dissimular he fet un ok, i,ll do an effort for you....jejejej per dins tremolava!!!!!

siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

fins i tot a l,india em reclamen els bons directors.......ja ho diuen que a casa no saben valorar els talents i has de fotre al camp......en aquell moment m,he sentit la dona més glamurosa i professional del món.....i perdent el món de vista els he acompanyat a 200 metres on he vist tot el muntagte....hes escoltat tot el que em demanaven i m,he concentrat i llavors ha començat el rodatge.......la j. i l,a. feien de figurants i jo tenia lletra i tot......havia de fer de guiri que els hi diu a una parella d,indis que són molt tradicionals i que si els hi podia fer una foto....després imprimia la foto i els hi regalava i ells em regalaven un ram de flors.......total hem fet unes 7 o 8 tomes de les 3 escenes i no us ho perdeu en acabat els indis es volien fer fotos amb nosaltres, érem famoses actrius de bolliwood!!!!!!!
en acabar un tipous m,ha demanat el meu nom per sortir als credits i el telèfon per si un altre dia em volen trucar (bé això són somnis meus) i per rematar ha vingut un dels managers i m,ha dit que era super professional.....siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, m,encantaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

sortint d,alla i sota els 50 graus que ja no notava i tremolant de l,emoció hem anat a comprar totes les pulseres habides i por haber ....deu haver set l,estress, ......

ara som a Delhi, per rematar la jugada hem anat a sopar aun restaurant que dona mil voltes als restaurants fashions de Bracelona.......i tanquem aixi el que ha set un viatge emocionant, molt divertit, molt ple d,emocions i sensacions i de descubriment d,una cultura que és alucinant.......

per tancar aquest seguit de mails us diré d,una banda que m,ha encantat compartir-ho amb vosaltres, que encara que estigueu lluny us he portat amb mi en un raco de la maleta....i que si ara em pregunteu que m,ha semblat l,india us diré de la petita zona que conec que india es un lloc on tot és possible, un espai de contradiccions, un indret a la fi del món, i a l,inici del mateix món....allà on tot comença i tot acaba, un racó ple de colors, d,olors i de molts ulls....que miren, que somriuen, que pregunten que busquen........seria molt superficial pensar que India és només merda o només alegria....jo he descobert que aqui no hi ha limits els animals es comporten com persones i les persones com animals, però és en aquesta simplicitat on de sobte descobreixes l,esencia de tot plegat......lo més esencial de l,esser huma queda concentrat en una cantonada a qualsevol carrer de les moltes ciutats visitades, ....un somriure inesperat, una foto sorpresa, una ma que et saluda, una vaca que et toreja, un esquirol que t,afronta, un plat a taula que pica, un cotxe que esquiva els obstacles, un soroll ensordidor, una lluna que brilla, una fortor, un sol que brilla, uns rata que fuig, un tren que arriba, un cec que camina, un coix que s,arrossega, un cabra que escolta, un nen que juga, una noia que somia, un home que et toca el cul, un carrer fosc un ple de llum, una casa petita, un llit ben prim, una flor que despunta, una papallona que vola, un vell que recull merda de vaca, un dona que treballa, un recepcionista que no s,entera de res, un cuiner que dorm, .......i al final del cami, us dic, que si, que fins i tot aqui hi podria viure....i que si un dia teniu la oportunitat vingueu a obrir els ulls i el cor i a coneixer el que sense jutjar és de segur un pais que impressiona, canvia, remou, i una experiència plena de vida

res més doncs, namaste i fins aviat,



merci per llegir-me
petons ben grans

lunes, 11 de enero de 2010

VARANSSI, LA CIUTAT DELS MORTS

amics, hem estat 4 dies a Varanassi....
Varanassi ha resultat ser la ciutat que sens dubte mes m,ha impactat.....Varanassi es la ciutat espiritual per excelencia, dedicada al deu Shiva, i Ganga, es una ciutat que a la vora del riu Ganges exten mes de 80 ghats (escales que porten a l,aigua) cada Ghat serveix cada dia a milers d,indis per banyar.se al riu, purificarse i resar,....tot i ser el riu mes contaminat del mon (1,5 bacteris per una porcio d,aigua ben petita que ara no recordo i no vull que em digueu mentidera).....tot i les bacteries, ells es banyen, veuen i viuen el riu.....ara fa molts anys aquesta aigua curava enfermetats i purificava esperita, i ells creun que el seu deu viu alla i per tant allo els protegeix......

viure aquestes contradiccions, passejar a qrats de cinc pel mati per davant dels ghats i veure com avis, nens mares i adults es banyen alla es una meravella.........

al vespre fan la ceremonia al deu ganga, 7 homes vestits amb atuendos ben llampants i amb uns estris de plata emmarcats per una musica ben vibrant de cants hinduistes, opfereixen al riu ofrenes....millons d,espelmes i flors omplen el riu....i tot aix[o amb el poble emocionat seguint cada pas d,un moment per a ells tant especial

el mes impressionant de tot han set els crematoris, dos ghats dedicats a incinerar els morts, la casta doms, la mes baixa de Varanassi, trasllada al mort ciutat avall en una mena de camilles improvitzades amb canyes, i cubert el mort per mil teles de colors daurats i vermemells.......els porten al crematori i anmig d,un ritual on calculen la quantitat de fusta necessaria per crmear al mort, encenen el foc....impresisonant, una mica atemoridor, ....es una experiencia molt forta, es una sensacio de respecte i morbo barrejada amb por i alegria de ser tan sola pols.......no us puc descriure gaire mes que se,t fa un nus a l,estomac i de sobte penses que al final ells i nosaltres som iguals.......alguna cosa et remou pero tambe t,atreveixes a pensar en la mort d,una manera ben diferent a la nostra habitual\\i Varanassi es aix[o una ciutat que bull entre crematois, ghats, richsaws, gent meravellos,a simpatica, vaques i gossos, mercats i botigues de pulseres de mil colors, ....

amics, dem[a marxo cap a delhi des d,on us escriure l,ultim correu, de moment pero desitjarvos que us arribi una mica d,olor a incens, de colors brillants, de sentiments tocats en la naturailtat de tot plegat i de moltes ganes d,explicar.vos en directe i amb els ulls ben oberts tot el que India ha set per mi........

una abrasada i fins aviat!!


Namaste!

jueves, 7 de enero de 2010

SURREALISME A L'ESTACIÓ

amics, marxem d,agra cap a l,estacio de tren de rodalies, una mena de sant adria a la india.....marxem quasi com si ens portessin a l,escorxador, el tren ens l,hem imaginat de mil maneres i totes elles en plan peli de terror......la cosa no es per a mnenys....en arribar a l,estacio el nostre driver sense gaires emocions pero amb un bon somriure (i una bona propina) ens despedeix i ens deixa a mans de un jove anomenat Babalu....amb aquest nom ja pressagiem que la nit sera llarga......el tren surt a les 11>30 de la nit, i son nomes les 6 quarts de set.....

el que ara us explicare es la historia mes surrealista viscuda en els meus 34 anys, un cop a l,estacio i amb el babalu parlant amb una mena d,angles indu que no donava per mes que per acabar parlant amb signes, ens condueix a la ladies room..en teoria un lloc on les dones podem estar segures........en algun lloc ens haviem d,esperar.......en arribar som 5 catalanes, nosaltres tres i dos noies que trobem perdudes pel cami i a les que amb to de seguretat els diem que ens acompanyin que nosaltres ho tenim tot controlat....ejem ejeme.....un cop a dins a l,estacio hi ha dos tipus danimals.....molts ocells que fan un soroll ensordidor, i quasi de peli de Hitsckok (no se com s,escriu sorry)......i rates, un munt de rates per tot arreu......corren amunt i avall, veus millons d,ulls de rata per sota les portes se,t creuen per davant......surten de qualsevol forat, pugen de les vies, baixen pels racons de es parets, i les escales.....ple ple ple

un cop a la ladies room en Babalu marxa i diu que ens vindra a recollir a les 11......falten 3 hores i ens hem d,estar en una sala on cada 5 minuts entra una rata!!!!!......hem trobat una solucio crits i apaludiments les espanta i aixi marxen per la porta on han entrat....les escenes de panic son comuns, entre riures d,histeria i ulls mes oberts que mai.........els natius, ni s,inmuten....una rata del tamany d,un conill surt del WC en el moment en que decidiem anar a fer un pipi.......apalaudiments, i crits, la rata torna al forat d,on ha sortit.....en Babalu que ens ve a veure de tant en tant, se li queda cara de comic japones espantat davant els nostres crits, i no para de dir what what? no enten que ens passa, ....les rates ni impressionen als natius indis,

per fer pipi fem tornas al bany mentre dues aplaudeixen ben fort, sembla que siguem los tipicos espanyoles que en cualquier lado improvisan un tablao flamenco......la dona que vigila la ladies room, ens mira incrèdula......riures d,histeria, i la rata ens observa des d,algun lloc amagat


......finalment entre esgotament i histeria pugem al tren.......no dormim massa, pero val a dir que el tren es una altra cosda......mes normal, i sense animals..........i es aixi com arribem a Varanassi, l.ultima etapa del viatge, i la que mes de gust ens venia, sabem que aquesta es una ciutat on els indis venen a morir, i aqui ens aturem els nostres 4 dies ben merescuts despres dels ultims dies de ruta on el cansament es evidnet....per sort la india continua empapantons de sensacions, i provocantos un munt de situacions que van des del surrealisme mes gran al naturalisme mes quotidio...tot talment com si formessim part, nomes per uns dies, d,aquest quadre pintat entre experiencies i sensacions ben diferents a les habituals.

Petons ben grans, i fins ben aviat!

miércoles, 23 de diciembre de 2009

EN RUTA : PUSKAR LA CIUTAT SANTA , JAIPUR LA CIUTAT ROSA, I AGRA EL TAJ MAHAL

amics deixem Udaipur, amb el seu llac i els seus ghats (escales que serveixen als Indis per a purificarse....i deixem enrera el seu llac, l,hotel de luxe al mig del llac, i la seva gent senzilla i riallera, marxem cap a Pushkar la ciutat santa amb l,únic temple dedicat a Brahma al qual tots els hindus han de venir-hi un cop a la vida.

el camí i la carretera com ja és normal, és ple d,entrebancs de tota mena, però es converteix en normal la presència de vaques, i camells, i algun burro despistat

la Ciutat santa resulta ser un bazar preparat per a que el turista buidi la butxaca, de fet, resulta quasi insuportable no posar mala cara davant la insistent demanda de que t,aturis a les seves botigues.....sembla impossible però ni ens agrada la ciutat ni el temple ni les botiguetes.......lo més interessant tornen a ser els seus personatges que com sortit d,una peli hippy dels anys seixanta, veus homes grans amb rastes i múltiples turbants de colors, els ulls d,aquestst individus expressen les més varietats emocions, a cada rostre hi perceps una història, una vida que tot i que no pots definir amb paraules t,impressiona...potser per una incertesa de com, quan i que han viscuts tots ells......els homes increpen més que altres vegades i esgotades de tanta insistència marxem a l,hotel.......el món dels bacteris ens fa anar amb més compte que de costum, alguna descomposició i la mandra d,haver de fer constants escapades als lavabo ens fan prevenir amb massa paranoia.....no us explico la de vegades que ens netegem les mans...però això és india...

marxem esgotades cap a Jaipur, una ciutat que només té d,interessant un gelosia feta pq les dones del palau veiessin que passava al carrer, i una ciutat decadent tota de color rosa....la varen pintar quan un rei anglès va visitar la ciutat i la van deixar així......el més maco de la zona són les seves botigues de teles, teles meravelloses, amb brodats de tota mena i molts colors....la seva gent amable i més moderna que a d,altres ciutats es nota que es una gran ciutat de mes de 2000000 d,habitants

però decidim anar al cine!!!!!!!!!! si bolliwood, el cine és còmic, cua de dones i homes separades per entrar, i quan entrem és com un himmens pastís de color rosa, si si les parets i els sostre són en format pastís de nata!!!!,,,,i la peli cap desperdici chunari chunari, balla per aquí balla per allà, ells aplaudeixein criden i riuen i tu entre que la peli és en indi i que més ensucrada no pot ser, no saps ni com ni perquè ni d,on ve et cau fins i tot la llagrimeta.....com ens hem de veure!!!!

i marxem cap a Agra.....una ciutat plena de miseria, de slums i de nens amb cara trista i molt bruts, aqui és també la ciutat de les mil i una excuses per timar-te 4 rupies, se les saben totes i busquen de manera abusiva al turista....primer cop que ha de fer algun stop please, son massa insistents....però enmig d,aixo i del cansament del viatge veiem el taj mahal!!!!!!!!!!!!!!!

és meravellos, l,hem vist en mil postals i mil fotos d,amics que hi han estat, pero és igual, imressiona igual, és gran majestuós, net, i ple de magia......s,hi respira la tranquilitat d,un llloc quasi sagrat tot i la marabunta de turistes, però la seva simetria i la seva grandesa fan que no puguis evitar mirar-te i remirar-te'l.......llàstima el temps, que no ens acompanya.....pluges però aigua en aquest país és riquesa per tant no ens quexiem gore en mà i a caminar...

i avui cap a Varanassi, nit al tren, ni us explico la paranoia que duem a sobre....que si roben, que si rates, que si.....pero tothom diu que el tren és lo més autèntic,......us ho explicare aviat....de moment etapa final del viatge......entre búfals, micos i vauqes deixem rajastan i marxem cap a una nova provincia uttar pradesh......

del rajastan ens enduem un munt d'imatges qüotidianes espiades des de la carretera: els nens que jugen a caniques, uns furguen un niu de formigues, la mare que renta al nen pel matí, els homes que juguen a criquet, les dones carregant l,aigua amb els seus saris de colors i els animals que convieun amb tot això de manera natural......bona gent, i moltes tradicions.....encara amb força arrelades

fins ben aviat
petons

martes, 22 de diciembre de 2009

UDAIPUR I EL SEU LLAC DECONTE

vie, 14/8/09
Amics
Udaipur és una ciutat que sembla de contes infantils, de maharajas i princeses llunyanes....per sort el llac que la fa tant especial era ple d,aigua, doncs en els ultims anys estant patint molta sequera en aquesta zona, i és que aquesta ciutat sense el llac perd tota la seva bellesa.
Udaipur és na ciutat relativament tranquila i petita, preparada per vendre al turista les mil coses imaginables, entre elles plata, roba, i capricis varis.....la veritat és que al final te n,afartes una mica pq et sents amb cara de dolar...pero india és també això...comprar i regatejar.....regatejar és tot un art, has de mirar als ulls del teu contrincant i saber que serà en aquell moment de repte i comensa el partit.....2000 rupies,....noooooooo 200.........are you crazy men?....no, no , no ok then 500 rupies,.....noooooooooo....ok i mi budgte is this, goodbye........no no no wait!......1500 rupies i did a big discount for you, my friend.......la cosa es posa més facil, has de saber què estas disposat a pagar. el moment més divertit be quan et tornes a aixecar i amb cara de pocs amics li dius, no no my last chance 1000......i siiii, en aquell moment li aguantes la mirada allò és teu, no pots vacil·lar...total, marxes d,allà amb un 0% d,energia, amb la sensació de ser una ratera....però amics aqui les coses funcionen aixi

a udaipur vam agafar un guia per visitar el palau, meravellós, soretot quan el guia ens informava que el princep és solter, exclamacions de SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII, i ell amb cara d,al·lucinat pensant d,on sortien aquelles spanish girls que s,atrevien a pensar en casarse amb el futur maharaja

per la resta udaipur ha set una ciutat de molts riures, i de molts mochileros amb qui et fas un fart de riure explicant les sensacions de cadascú

sortinst d,alla ens dirigim a Pushkar, la ciutat sagrada

petons molt molt molt grans

PERSONATGES I RANAKPUR

Fecha: martes, 11 agosto, 2009 5:12
Amics,
han passat uns quants dies, i jo he anat fent ruta, omplint la motxila de noves experiències en algun raco de l,india.
Un elephant hem vist un elephant!!!!! se que pot resultar infantil però no sabeu la il·lusio que fa apuntar a la llista d,animals la del temut i venerat elephant!!! Per tant us recordo la fauna i flora del pais i de les ciutats.....gossos, vaques, camells, elephants......

Jodphur va resultar ser una ciutat que tot i el kaos tenia un punt de magia....un fort enorme emmarca la ciutat, de fet és el fort més ben conservat de la India pq el maharaja de la ciutat va decidir fer una fundació i conservar el patrimoni i la cultura de la ciutat......els indis n,estan molt orgullosos i la veritat és que la visita va valdre molt la pena, i es que quan volen aquests indis ens donen mil voltes!!!!

Un cop finalitzat el dia, i després de coïncidir amb forces espanyols que viatgen per aqui i de fer 4 riures.....vam seguir en ruta, aquest cop direcció Ranakpur......on hi ha uns temples meravellosos jainisnistes...en plan Ankor a Camboya......el paissatge va començar a canviar muntanyes i verd i és que només a 300 km de distancia del desert India t,ofereix una zona verda quasi tropical i muntanyosa.....ah i MONOS!!!! pero no petits no! de 60 cm per lo menus!!!.....sumem-hi els malcarats monos!!!

el més peculiar de la zona ha set la seva gent.....personatges, cadascú amb la seva individualitat.....el pastor, que pastura les cabres amb el seu fill de 7 anys, un nen espabilat i rialler que et demana que li facis una foto amb la cabra preferida.......l,home de les especies!!! no us ho perdeu , ens va fer una demostració en plan bolliwood en directe: pantalons veix, camisa texana oberta i ens va fer olorar totes les especies de la botiga mentre feia una dissertació de més d,hora i mitja!!!!...mamma mia......quants estornuts....
la dona gran amb la cara tota arrugada i els ulls de color gris per les catarates, que no t,entén però tagafa la mà i no te la deixa, et demana que li facis la foto amb la vaca.......la noia de 20 anys, casada i amnb unes pulseres als brassos des del dia que es va casar........la seva germana, timida, però riallera i amb ganes d,estar a propet.,.....els nens, que entusiasmnats amb els globus de colors que hem portat i les bombolles de sabó....et criden pq vagis a saludar a la seva mare, que té un bibi, un bebe de 5 mesos amb els ulls pintats de negre........i és que India són sensacions, moltes vegades de bruticia, calor, soroll....però la meitat del temps i un cop t,acostumes a això India són PERSONATGES....individus que et somriune, avis, mares, joves, i nens molts nens....que corren a donar-te la ma, o et diuen hallou hallou where are you from.......
de tot plegat només veig ulls, molts ulls que expressen molts i diferents sentiments, però en el fons són felissos amb el que tenen i agraeixen cada vespre el que els hi ha passat aquell dia.....

res més ara ja de cami a la venecia d,orient......Udaipur
petons i mes petons namaste

LA CIUTAT BLAVA: JODHPUR



Fecha: sábado, 8 agosto, 2009 5:19


amics, ja torno a ser aqui, estic enganxada als cybers, però al vespre és tot el que es pot fer, i això és india, el paradís de conectar-te a internet
aprofito doncs per informar-vos de la nostra ubicació actual:
hem arribat a la ciutat blava, Jodhpur, totes les cases estan pintades de blau, això es va fer faanys per tal de diferenciar una de les castes, las dels Brahmes, la més alta, de la resta de la ciutat....per tant hi ha una zona que és tota amb cases pintades de blau
el centre torna a ser un kaos, potser quasi al nivell de Delhi, la veritat és que sortir del desert per anar a petar altra cop al soroll i a la multitud, i als perills de a veure qui t,atropella, és com una galleda d,aigua freda....però com tot a la vida, l,altra cara de la moneda que hem viscut avui ha set fantàstica
ens hem perdut per carrerons i carrers poc transitats, i una mica com a sorpresa han anat sortint nens de tot arreu, tots volien una foto, una altra foto, i que els hi ensenyessim a les mares....des dels terrats ens cridaven els nens, et somriuen, et demanen fotos ....si passes aprop d,ells venen corrents i et toquen......el més fantàstic de tot, ha set quan en arribar a la part més alta de la ciutat la imatge que hem vist a set meravellosa......mil cometes de colors, fetes de paper,...... de papers recollits de terra i de fils blanvs a punt de trencar-se.....els terrats estaven plens de nenes i nens fent volar les seves cometes!!!!!!



una meravella!!!!
tant bonic!!!! enmig de la inmundicia, de la pudor, dels nens bruts i descalsos allò era una imatge molt bella.

això és india amics, contrastos i bellesa i sensacions que et toquen la pell i el cor

ahir a Jaisalmer, al vespre vam estar parlant amb el Papu, el noi que porta la guest house....ens va explicar com viuen, les obligacions que tenen, els casaments pactats de les families.....de sobte ens va mirar i ens va dir: teniu tanta sort, vosaltres si que podeu escollir, sou lliures i podeu decidir els vostres destins.....

i es que al final tot es redueix a això, un tema d,oportunitats...

bona nit, i si tanqueu els ulls imagineu això: kaos, soroll, pitidos, una olor intensa a especies, calor, xafogor, i de sobte casetes de color blau i els terrats plens de cometes de colors, amb nens d,ulls grossos somrients i cridant......

aixi haurem compartit una imatge mes d,aquest viatge en el que d,alguna manera també hi sou
apa petons!