la castanyera...

sempre m'ha agradat celebrar la castanyada.....m'agrada ser aprop del caliu d'unes brases, encara que faci calor, m'agrada agafar les castanyes empaquetades en un paper de dirai calent, m'agrada menjar-me un moniato amb oli i sal.......m'agraden els panellets de piñons, i els de coco....quan era petita amb les meves 3 germanes fèiem panallets, era tota una jornada .....ens retavem les mans ens pujàvem les mànigues....i a pastejar....m'encantava tocar aquella pasta que s'enganxava com unxiclet a les mans.....i fer rodones i enganxar-hi piñons un cop sucat amb ou, i fer-ne amb codonyac, de coco, d'ametlles.......

quan acabàvem miràvem el forn cada deu minuts per saber si ja estaven, i després esperàvem per després de sopar menjar-ne fins a rebentar!

Les castanyes les fèia el meu pare, agafava una paella que havia foradat fèia anys i sortiem totes al jardí a veure com espetegàven les castanyes......érem a Sant feliu, sempre feia fred,......recordo que sortia de classe amb un dibuix i marxàvem tots cap a sant feliu,....pantalons de pana, botes d'aigua, jerseys estrets de llana, i ....aquell cap de setmana se'm fèia una eternitat!

aquest cap de setmana marxo a celebrar-ho, com l'any passat, amb els amics.....una jornada empordanesa plena de carinyu, converses, silencis, musica, fotos, i sobretot de castanyes, brases, dinras i sopars que s'ajunten, i ganxet, i riures i més riures

quin sort que tinc!

I AVUI....CAP ON VAIG?

dimarts....m'encanta obrir els ulls abans no soni el despertador, m'encanta obrir la finestra i observar com s'aixeca el dia......poc a poc, va pujant la claror, els sorolls, ......i em fa tanta mandra llevar-me, és quan millor estic, quan millor t'acompanya una abraçada, ......però finalment et lleves.

I avui és un d'aquells dies que em pregunto si el camí és recte, girant cap a l'esquerra, o girant cap a la dreta. Hi ha moments a la vida, que no saps cap a on tirar. D'una banda no vols ser massa controladora, la vida és un nari nant, tot fluint amb el que et va passant......però tampoc vols deixar-te portar per vells sentiments, per esquerdes de coses que ja has decidit deixar a un costat....i és en aquestst dies, que t'asseus davant l'ordenador i penses.....ara mateix, marxaria ben lluny, començaria de nou, per tal de reconeixe'm un cop més.

Por? no ho sé, desconcert? si molt.....no se si algu em llegeix i tampoc se si algu em llegeix si es fa aquestes parrafades filosofals, el cas és que jo si que me les faig! Em pregunto, què hi faig jo aquí? el entit de la meva vida és escriure un blog, treballar fins a quarts de vuit i anar a dormir? No és que vulgui fer grans originalitats, i tampoc és que la meva vida sigui gris i aborrida, ans al contrari, però......avui no sé cap a on tirar, .....de vegades m'agradaria ser més simple, qüestionar-me menys el que m'envolta....potser aquest és el problema!

Recomenacions per avui (recuperant-les d'un dia d'inspiració)

1. valorar cada segón com si fos l'únic
2. no tenir por al canvi
3. aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats
4.dir a les persones que estimes lo importants que són per tu
5 demanar perdó abans que passi massa temps
6. construïr somnis per dirigir el vaixell on navegues

S'ACABA L'ESTIU...

s'acaba l'estiu i deixes enrera el bon temps, els sopars a l'aire lliure de la terrasseta, les samarretes de tirants, les caipirinhes a mitja tarda, la pell luenta i morena, les ungles pintades, les calces de cotó de colorins, els bikinis d'escándalo.......i els collarets africans, les mil i una intencions de canviar mil coses, els projectes xerrats a la plaça amb els amics, les corredisses per ariribar a casa pendre una dutxa i sortir a sopar......i he de dir que m'encanta l'estiu, i ara mateix el tornaria a començar......

però amb la fi de l'estiu arriba la tardor......i també em ve de gust, la fresqueta, els mitjons escalfant-me els dits, les tardes de manta i sofà, el mirar per la finestra i que hi hagi uns núvols grisos, les tormentes que em fan una por que em moro a la nit, i la bici aparcada, el fred a les orelles quan passejo vora el mar.......

apuro el fucsia i el taronja i els grocs que em queden abans no m'inundin els colors grisos i negres d'aquest hivern tan aborrit que tindrem....li haurem de donar un toc d'humor entre tots no?

FINS A LA FI DEL MÓN....

una de les coses que més m'agrada de viatjar és que cada vegada que trepitjo un altre país em redescubreixo, és com si tornés a nèixer....és la sensació de que tu ets qui vulguis ser, o qui et permetis ser....et trobes molta gent pel camí, i és molt curiós qui diu què de sí mateix per definir-se.....normalment la gent s'autodefineix per la feina que fan o el lloc on viuen, això els dóna seguretat dir què fan a la vida i on ho fan....a mi m'agrada més la gent que em parla de qui són en aquell moment......què senten, què busquen, o què somien......de fet la gent que viatja sempre busca alguna cosa, i el més bonic és que sempre n'acabes trobant alguna......jo en aquest viatge m'he retrobat, sé que sembla molt filosòfic però és més senzill, he retrobat una m, no sé quina, però una que estava potser mig adormida.....i tinc ganes de seguir viatjant....xina, nepal, madagascar, india?????

la c. que viatjava amb mi, s'ha enamorat!! si si....ha conegut a en c. i s'han enamorat, o sigui que ara la c. i en c. volen anar junts fins a la fi del món (tal qual s'ho van dir).....és que amics, els viatges potencien la nostra part més emocional i ens fan retrobar coses que moltes vegades a casa som incapaços de retrobar.....sobretot el més important i autèntic: a nosaltres mateixos!!!

EL VIATGE.....20 DIES

Laos és el paradís, és un lloc de gent bona que somriuen, és un riu que espia els racons i els protegeix, laos és una barca navegant silenciosament, són mil·lers de nens somrient, són gent senzilla de parlar a poc a poc, de grans ulls observadors .....Laos és natura, prats d'arròs, búfals adormits, dones treballant, moltes dones treballant, nenes corrent amunt i avall....Laos és un país d'arròs i noodles, de beer-lao, de lao lao.....

Pels qui encara dubteu compreu ja el vol, pels qui no us ho heu plantejat no en dubteu pas: Luang Prabang, Muangsing, Vientiane, Udom Xai, Don Khone......si marxeu cap allà hi trobareu la pau, el repòs i les ganes de deixar-te fluir per tanta naturalitat

Apa un parell de fotos i demàs més.....

NARI NANT....COMENÇO L'ANY

MARXO.....

us semblarà mentida però jo acabo l'any demà i dissabte és dia 0, torno a començar, però no parteixo de cero sinó que parteixo de les mil i una experiencies que he viscut aquests més de 3 anys.....i estic una mica nerviosa, és una sensació entre tristesa i nervis i inseguretat....una mica com quan marxes a viure un temps a fora......que no saps què t'hi trobaràs.....de moment faig un viatge, i quan torni retornaré a la meva realitat, que no sé quina será ni quina vull que sigui

Tinc ganes de seure un temps i mirar, observar, empapar-me de noves realitats, tinc ganes de fer un dibuix de molts colors, tinc ganes de començar un nou procés creatiu, i que aparegui una altra lola, o una altra laia, ....mil personatges que apareixen del no res però sempre et toquen un punt el cor.....tinc ganes de tornar a cadiz, tinc ganes de beure'm una cervesa amb algun bon amic, tinc ganes de menjar molt japonès, d'agafar la bici a quarts de nou, de posar-me un vestit ben sexy, de conduïr descalça, d'olorar el mar, de riure fins a fer 100 abdominals, i d'agafar un avió sense saber cap a on vaig.....

començo un nou any, un nou moment.....la resta serà un nari nant....

DESTINATION: LAOS

me'n vaig!

Ja tinc bitllet i me'n vaig a Laos....a recorrer camins, muntanyes, poblets i temples.....em ve de gust perdre'm pels carrers sense asfaltar, observar com parlen, com miren, com riuen, ....quin so tindrà el seu idioma? quina olor farà el país? com serà el menjar?

aquests viatges em donen d'una banda perspectiva: perquè no tothom té les oportunitats que tinc jo, i va bé com a mínim un cop l'any enrecordar-te'n...i d'altra banda molta energia, perquè cada vegada que marxo recupero una part de mi adormida, i em torno esponja davant totes les petites situacions mundanes del meu entorn....tot adquireix una nova tonalitat i els sons i les mirades tenen tot un altre significat! Quin luxe viatjar! quin gran luxe!

Laos es un país sin salida al mar en el sudeste de Asia y el paisaje, densamente arbolado, consiste, sobre todo, en montañas rugosas, la más alta de las cuales es Phu Bia con 2.820 metros de altitud, con algunas llanuras y mesetas. El río Mekong forma una parte del límite occidental con Tailandia, mientras que las montañas de la Cadena de Annamite forman la mayor parte de la frontera este con Vietnam.
El clima local es tropical y caracterizado por monzones; alrededor del 65% de la superficie está cubierta por una densa vegetación propia de las selvas subtropicales. La capital y la ciudad más grande de Laos es Vientián; otras ciudades principales incluyen Luang Prabang, Savannakhet y Pakse.

La religión predominante es el budismo Theravada que, junto con el animismo comúnmente practicado entre las tribus de montaña, coexiste pacíficamente con la veneración del espíritu. Hay un pequeño número de cristianos y musulmanes.
La lengua oficial y dominante es lao, una lengua tonal del grupo lingüístico tai. En la región montañosa lao hablan gran variedad de lenguas tribales.
La música nacional laosiana es dominada por un instrumento, el khaen (tubos de bambú atados entre sí, presentando distintas notas). Las bandas típicamente incluyen moh lam (cantante) y un ejecutante del khaen (moh khaen) junto a otros músicos. Lam vong es el género más popular de la música laosiana.

Como la comida es la marca registrada de cada rincón del planeta, es interesante conocer el paladar laosiano. El "pan" infaltable en la mesa es el khao niaú (arroz aglutinado), es el acompañamiento de platos como: tam mak hung (ensalada de papaya), mok (locro espeso de bambú y cerdo, envuelto en hojas de banano), lap... (ensalada de carne vacuna /lap cín/, pescado /lap pa/, langostinos /lap kung/), cín lot (bocados de carne frito) o ping kai (pollo asado), son platos con aromas característicos.