lunes, 1 de diciembre de 2008

UGANDA




El sábado me quedé en casa, estava muy resfriada y me dispuse a ver un documental que hacían en la 2, era sobre los niños en Uganda, niños y niñas raptados por el ejército de la resistencia, vidas destrozadas a los 10, 12 o 14 años,......violencia por violencia, y un sinfin de experiencias sin sentido.

En ese momento me dí cuenta de dos cosas:

1. es necesario tener información para aprender a valorar lo que tenemos

2. tenemos la responsabilidad y la obligación de hacer algo por los demás


Viendo los ojitos de estos niños, algunos sin orejas, otros sin dedos, te das cuenta que algunos hemos venido a vivir en un globo azucarado? Hay tanta miseria humana, tantos sentimientos fustrados y tantas experiencias traumáticas....


Des de mi humilde blog pongo algo de inormación sobre una realidad que aunque parezca de película acontece cada día, y que destroza la vida de muchisimos niños y niñas, de ojos tristes que solo quieren tener una vida normal y digna.



La República de Uganda es un país en la parte centro-este de África. Limita al sureste con el Lago Victoria, al este con Kenia, al norte con Sudán, al oeste con la República Democrática del Congo y al suroeste con Ruanda y Tanzania. La capital de Uganda es Kampala


La bulliciosa ciudad capital de Kampala, localizada al sur, ejemplifica la trasformación de Uganda. Un país que ha avanzado de una economía plagada por la decadencia hasta colocarse en el camino de la prosperidad. Con un crecimiento reactivado del PIB de más del 8% en los últimos tres años, Uganda es visto por otras naciones africanas como una historia convincente de esperanza. Sin embargo, la sublevación armada en el norte y en el este de Uganda ha ocasionado uno de los mayores desplazamientos de personas en África.
La rebelión de 18 años contra el gobierno encabezada por el Ejército de Resistencia del Señor (LRA, por sus siglas en inglés) ha obligado a más de 1.6 millones de ugandeses -la mitad de ellos niños- a huir hacia campamentos miserables y atestados para poder escapar de ataques y matanzas sin sentido. El número de personas internamente desplazadas casi se ha triplicado desde el 2002. Los ataques sobre objetivos civiles vulnerables continúan y son efectuados por niños soldados mucho más jóvenes que sus víctimas.El aspecto más desconcertante de esta crisis humanitaria es el hecho de que se trata de una guerra combatida por niños contra niños - los menores constituyen casi el 90% de los soldados del LRA. Algunos reclutas tienen tan solo ocho años de edad y son enlistados por la fuerza durante los ataques a los pueblos. Los niños son tratados con brutalidad y obligados a cometer atrocidades contra sus compañeros plagiados e incluso contra sus hermanos. Los que tratan de escapar son asesinados. Para quienes viven en constante miedo, la violencia se convierte en un modo de vida y el trauma psicológico es incalculable. Por temor al secuestro, oleadas de niños, a menudo en compañía de sus madres, abandonan sus hogares cada noche y caminan durante horas, desde los pueblos vecinos para alcanzar a la seguridad relativa que ofrecen las principales ciudades, sólo para caminar de regreso a casa al despuntar el alba. Aproximadamente 40,000 "viajeros nocturnos" duermen bajo puentes, en escuelas, patios de hospitales o estacionamientos de autobuses para evitar ser atrapados por el LRA.Desde el comienzo de la rebelión en la década de 1980, alrededor de 30,000 niños han sido plagiados para trabajar como niños soldados y como cargadores, o para servir como "esposas" de los rebeldes y parir a sus hijos. Esta cifra se ha incrementado con 10,000 niños plagiados tan sólo en los 18 últimos meses.A pesar de la gravedad de la situación humanitaria, se ha recibido menos del 10% de los $130 millones solicitados por la comunidad humanitaria para el 2004. En algunas áreas, la tasa de desnutrición registrada entre los niños alcanza hasta el 30%. El miedo a los ataques de los rebeldes afectó gravemente la temporada de siembra lo cual amenaza con agravar la ya severa escasez de alimentos en los próximos meses. Los servicios médicos casi no funcionan al irse agotando sus reservas y sus trabajadores huyen para salvarse de los ataques del LRA.Incluso con los progresos significativos en el proceso de paz que tienen lugar en el país vecino Sudán, la paz en Uganda es endeble ante estos hechos. La "historia de éxito" que representa Uganda en las mentes de los responsables de formular las políticas económicas del mundo, contrasta ásperamente con la tragedia de conflicto en el norte y el este que no muestra señales de disminución.

lunes, 27 de octubre de 2008

la castanyera...


sempre m'ha agradat celebrar la castanyada.....m'agrada ser aprop del caliu d'unes brases, encara que faci calor, m'agrada agafar les castanyes empaquetades en un paper de dirai calent, m'agrada menjar-me un moniato amb oli i sal.......m'agraden els panellets de piñons, i els de coco....quan era petita amb les meves 3 germanes fèiem panallets, era tota una jornada .....ens retavem les mans ens pujàvem les mànigues....i a pastejar....m'encantava tocar aquella pasta que s'enganxava com unxiclet a les mans.....i fer rodones i enganxar-hi piñons un cop sucat amb ou, i fer-ne amb codonyac, de coco, d'ametlles.......


quan acabàvem miràvem el forn cada deu minuts per saber si ja estaven, i després esperàvem per després de sopar menjar-ne fins a rebentar!


Les castanyes les fèia el meu pare, agafava una paella que havia foradat fèia anys i sortiem totes al jardí a veure com espetegàven les castanyes......érem a Sant feliu, sempre feia fred,......recordo que sortia de classe amb un dibuix i marxàvem tots cap a sant feliu,....pantalons de pana, botes d'aigua, jerseys estrets de llana, i ....aquell cap de setmana se'm fèia una eternitat!


aquest cap de setmana marxo a celebrar-ho, com l'any passat, amb els amics.....una jornada empordanesa plena de carinyu, converses, silencis, musica, fotos, i sobretot de castanyes, brases, dinras i sopars que s'ajunten, i ganxet, i riures i més riures


quin sort que tinc!

martes, 14 de octubre de 2008

I AVUI....CAP ON VAIG?


dimarts....m'encanta obrir els ulls abans no soni el despertador, m'encanta obrir la finestra i observar com s'aixeca el dia......poc a poc, va pujant la claror, els sorolls, ......i em fa tanta mandra llevar-me, és quan millor estic, quan millor t'acompanya una abraçada, ......però finalment et lleves.

I avui és un d'aquells dies que em pregunto si el camí és recte, girant cap a l'esquerra, o girant cap a la dreta. Hi ha moments a la vida, que no saps cap a on tirar. D'una banda no vols ser massa controladora, la vida és un nari nant, tot fluint amb el que et va passant......però tampoc vols deixar-te portar per vells sentiments, per esquerdes de coses que ja has decidit deixar a un costat....i és en aquestst dies, que t'asseus davant l'ordenador i penses.....ara mateix, marxaria ben lluny, començaria de nou, per tal de reconeixe'm un cop més.

Por? no ho sé, desconcert? si molt.....no se si algu em llegeix i tampoc se si algu em llegeix si es fa aquestes parrafades filosofals, el cas és que jo si que me les faig! Em pregunto, què hi faig jo aquí? el entit de la meva vida és escriure un blog, treballar fins a quarts de vuit i anar a dormir? No és que vulgui fer grans originalitats, i tampoc és que la meva vida sigui gris i aborrida, ans al contrari, però......avui no sé cap a on tirar, .....de vegades m'agradaria ser més simple, qüestionar-me menys el que m'envolta....potser aquest és el problema!

Recomenacions per avui (recuperant-les d'un dia d'inspiració)

1. valorar cada segón com si fos l'únic
2. no tenir por al canvi
3. aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats
4.dir a les persones que estimes lo importants que són per tu
5 demanar perdó abans que passi massa temps
6. construïr somnis per dirigir el vaixell on navegues

martes, 23 de septiembre de 2008

S'ACABA L'ESTIU...


s'acaba l'estiu i deixes enrera el bon temps, els sopars a l'aire lliure de la terrasseta, les samarretes de tirants, les caipirinhes a mitja tarda, la pell luenta i morena, les ungles pintades, les calces de cotó de colorins, els bikinis d'escándalo.......i els collarets africans, les mil i una intencions de canviar mil coses, els projectes xerrats a la plaça amb els amics, les corredisses per ariribar a casa pendre una dutxa i sortir a sopar......i he de dir que m'encanta l'estiu, i ara mateix el tornaria a començar......


però amb la fi de l'estiu arriba la tardor......i també em ve de gust, la fresqueta, els mitjons escalfant-me els dits, les tardes de manta i sofà, el mirar per la finestra i que hi hagi uns núvols grisos, les tormentes que em fan una por que em moro a la nit, i la bici aparcada, el fred a les orelles quan passejo vora el mar.......


apuro el fucsia i el taronja i els grocs que em queden abans no m'inundin els colors grisos i negres d'aquest hivern tan aborrit que tindrem....li haurem de donar un toc d'humor entre tots no?


miércoles, 10 de septiembre de 2008

FINS A LA FI DEL MÓN....


una de les coses que més m'agrada de viatjar és que cada vegada que trepitjo un altre país em redescubreixo, és com si tornés a nèixer....és la sensació de que tu ets qui vulguis ser, o qui et permetis ser....et trobes molta gent pel camí, i és molt curiós qui diu què de sí mateix per definir-se.....normalment la gent s'autodefineix per la feina que fan o el lloc on viuen, això els dóna seguretat dir què fan a la vida i on ho fan....a mi m'agrada més la gent que em parla de qui són en aquell moment......què senten, què busquen, o què somien......de fet la gent que viatja sempre busca alguna cosa, i el més bonic és que sempre n'acabes trobant alguna......jo en aquest viatge m'he retrobat, sé que sembla molt filosòfic però és més senzill, he retrobat una m, no sé quina, però una que estava potser mig adormida.....i tinc ganes de seguir viatjant....xina, nepal, madagascar, india?????

la c. que viatjava amb mi, s'ha enamorat!! si si....ha conegut a en c. i s'han enamorat, o sigui que ara la c. i en c. volen anar junts fins a la fi del món (tal qual s'ho van dir).....és que amics, els viatges potencien la nostra part més emocional i ens fan retrobar coses que moltes vegades a casa som incapaços de retrobar.....sobretot el més important i autèntic: a nosaltres mateixos!!!

martes, 9 de septiembre de 2008

EL VIATGE.....20 DIES

Laos és el paradís, és un lloc de gent bona que somriuen, és un riu que espia els racons i els protegeix, laos és una barca navegant silenciosament, són mil·lers de nens somrient, són gent senzilla de parlar a poc a poc, de grans ulls observadors .....Laos és natura, prats d'arròs, búfals adormits, dones treballant, moltes dones treballant, nenes corrent amunt i avall....Laos és un país d'arròs i noodles, de beer-lao, de lao lao.....

Pels qui encara dubteu compreu ja el vol, pels qui no us ho heu plantejat no en dubteu pas: Luang Prabang, Muangsing, Vientiane, Udom Xai, Don Khone......si marxeu cap allà hi trobareu la pau, el repòs i les ganes de deixar-te fluir per tanta naturalitat





























Apa un parell de fotos i demàs més.....

jueves, 31 de julio de 2008

NARI NANT....COMENÇO L'ANY


MARXO.....

us semblarà mentida però jo acabo l'any demà i dissabte és dia 0, torno a començar, però no parteixo de cero sinó que parteixo de les mil i una experiencies que he viscut aquests més de 3 anys.....i estic una mica nerviosa, és una sensació entre tristesa i nervis i inseguretat....una mica com quan marxes a viure un temps a fora......que no saps què t'hi trobaràs.....de moment faig un viatge, i quan torni retornaré a la meva realitat, que no sé quina será ni quina vull que sigui


Tinc ganes de seure un temps i mirar, observar, empapar-me de noves realitats, tinc ganes de fer un dibuix de molts colors, tinc ganes de començar un nou procés creatiu, i que aparegui una altra lola, o una altra laia, ....mil personatges que apareixen del no res però sempre et toquen un punt el cor.....tinc ganes de tornar a cadiz, tinc ganes de beure'm una cervesa amb algun bon amic, tinc ganes de menjar molt japonès, d'agafar la bici a quarts de nou, de posar-me un vestit ben sexy, de conduïr descalça, d'olorar el mar, de riure fins a fer 100 abdominals, i d'agafar un avió sense saber cap a on vaig.....


començo un nou any, un nou moment.....la resta serà un nari nant....