avui...si em punxes....no em surt sang

m'he passat 4 anys lluitant, esperant una reacció, somiant el que semblava impossible, confiant, accionant i visquen senzillament per tirar endavant una rel·lació.....avui, tot i el final d'aquesta, sóc feliç perquè veig que finalment ell se'n surt sol.....està feliç, està madur, està lluitant, ....si el miro m'emociono, és la sensació d'haver confiat a cegues que al més intern d'aquella persona hi havia tanta bellesa en potencia.......avui me l'estimo molt més que mai, molt més que ahir .......de sobte veus la flor que ha florit....avui si em punxen no em surt sang, avui tot i la tristesa que em remou l'estómag.....el passat ha quedat enrera, amb totes les coses belles i dures que ens han acompanyat....el present, apunta amb força i em distreu de l'enyorança, tot i la incertesa tot i les ganes de saber fins a on m'acompanya.....avui si em punxes no em surt sang

la vida és meravellosa, com diu una cançó dels Macaco...somos una marea de gente todos diferentes......de vegades te n'adones de quant has estimat i de com t'han estimat només amb el pas del temps.....de vegades enyores el que tenies i suspires pel que no tens......però segueixo pensant que en aquestst moments en que seus davant del teu ex, prens un cafè, plores i somrius, i de sobte te n'adones que tots aquells petits moments quotidians han fet un lligam tan profund, que sempre més quedarà allà establert....llavors es quan et dius que si, que ha valgut la pena, ...que si, que tenies raó en estar-ne ben enamorada perquè és algú meravellós, i que sí, que tu també t'has equivocat, però que de les coses dolentes ja ni t'enrecordes....em deia ell.....aquell dia que em vaig enfadar....li deia jo....no ho recordo, ...i entre llàgrimes reiem adontant-nos que una de les coses més meravelloses que ens ha acompanyat és que darrera cada enfado, hi havia només 10 minuts i un esclat de riure, que darrera cada desavinença, hi havia una abraçada i un sac ple de complicitat......avui, tinc un nus a la gola, tot i sentir-me feliç....i avui si em punxes....no em surt sang....

DANCING LIFE

Amics, aquesta setmana ha set directament com pujar al DRAGON CAN i estar sempre a punt de la pitjor baixada (de fet en ma vida he pujat al Dragon Can).......si, si, setmana d'emocions fortes, de decepcions, d'un munt de feina, de mil amics, de xerrades fins a es tantes de la matinada, de trobades inesperades pel carrer, .....mamma mia.....

i que en trec d'aquesta setmana?
doncs que ahir, després de tenir una tarda taquicàrdica, vaig decidir que no penso deixar que les coses m'afectin més. No fotem, la vida són dos dies i hem vingut a celebrar-ho!!! jejejeje....si, si, dos dies, i em nego a passar-me ni mig dia pre-ocupada per res.

A la feina....calma, deus dirá....respirar, observar, pensar i accionar....i el que no es pugui fer avui vol dir que es fará demà i sinó ja improvitzarem
Amb els amics, seleccionar....no s'arriba a tot....d'amics en fem tants pel camí, que es clar arriba un moment que no pots estar per a tothom....per tant visualitzar qui et necessita més i a qui et ve més de gust veure......disposar un ordre i piano piano si va lontano....i si aquesta setmana no t'he vist la propera ja arribarà!

Amb els homes......tranquilitat....els homes són un especimen ben extrany, de fet pobrets els tenim ben atemorits.....no deu ser fàcil ser home, no....jejejej.....però la meva decisió d'ahir amb els homes és que s'han de disfrutar, i diferenciar....n'hi per fer una bona amistad, n'hi ha per compartir alguna activitat, n'hi ha per tan sols mossegar.....però el més imp que he après en els últims anys.....és deixa rolar.......deixa que el vent bufi, la mar et porti, i el cami s'aniràn obrint.....ni és tan macu com penses ni és tant tonto com creus......així que el més important és saber què vols, a on l'ubiques i la resta deixar-te balancejar......per aquest dancing life......

MESTRE D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa't besar -sacrifici fervent-com més roent,

més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Déixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada...

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

A MI M'AGRADA SER COM SÓC

amics, entre ahir i avui és com si m'haguéssin tirat un cubell dels grans ple d'aigua gelada del pol nord.......i és que aquest estat té un punt de còmic i tot....et sents com un pollet remollat.....el cor se't gela, però et surt un riure absurd del fons de la panxa, ple de complicitat amb tu mateixa.....i això em fa pensar que JO SÍ, jo si que estic oberta a la vida, a les emocions, als riscos, a pujar una muntanya i baixar-la de cul si cal........m'arrisco, i m'encanta arriscar-me, trepitjo amb tot el peu i miro endavant, buscant de trobar-hi gent que tingui les mateixes ganes de ser sincer amb la vida i amb els altres......m'encanta ser així i no ho penso canviar......

Mai res és tan complicat com complicar-se la vida, mai res és tan sincer com dir el que sents i el que penses......jo ja no tinc por a fer-ho, sóc tal qual m'agrada emocionar-me quan viatjo i plorar quan veig un nen que no té les mateixes oportunitats, m'agrada dir-li a un tio que me'l menjaria a mossegades i a petons, m'agrada dir-li al meu jefe que no estic d'acord amb ell i que com tot a la vida, les feines també són transitories, m'agrada dir-li al meu ex que me l'estimo més avui, que no pas ahir quan encara estavem junts, m'agrada dir-li a la de telefonica que no s'oblidi que la clienta sóc jo, m'agrada dir-li al meu pare que sóc diferent a ell, però que inclús així me l'estimo amb bogeria, m'agrada comprar-li flors a la veïna de 90 anys que no pot ja pujar i baixar l'escala i em parla de la seva juventud, m'agrada ser tal qual sóc........i això sí que no ho penso canviar..........

AVUI.....LA PRIMAVERA JA ÉS AQUÍ!

en tenia tantes ganes.....de solet, de taronja, de rosa fucsia, de verd....d'una mica d'alèrgia, de sentir-me més a prop de mi mateixa, i de l'estiu!!!!!.....em llevo amb més força, em somric al migdia quan passenajnt vaig cap a casa a dinar...i escolto músiques que em fan sentir feliç!

Avui he descobert aquest xic, i m'ENKANTA en tots els sentits...un tros d'home...a mi m'agraden els homes amb guitarra...no ho puc evitar! La guitarra em fa admirar-los!

http://www.youtube.com/watch?v=irSklXqsXBo&feature=related

Amics del blog, avui només us vull desitjar una bona primavera, plena de colors, i de flors, i de somriures i de bona sort....i perquè no, de molts amors!

LA VIDA ES DE LOS QUE ARRIESGAN

De los que entran en la selva sin un guía
los que arrojan su tristeza a las palomas
los que bajan asombrados la pendiente
y los que bailan bajo el sol y sin camisa.

De los que suben sin descanso la escalera
los que prueban los licores más espesos
de los que saltan las fronteras sin licencias
y los que se aman en las noches de tormenta.

La vida es de los que arriesgan
de los que muerden sin prejuicios la manzana
la vida es de los que arriesgan
de los que apuestan todo a doble o nada.

De los que abren el sendero con machete
los que miran sin miedos al horizonte
de los que ya han despistado hasta su sombra
y los que olvidan las heridas que conocen.

De los que escapan sin mapas en la maleta
los que encienden hogueras bajo la lluvia
de los que huyen de cualquier sala de espera
de los que no se castigan con preguntas.

Autores: Gabriel Sopeña, Juan Mari Montes
Intérprete: José Mª Sanz "Loquillo"
Disco: Balmoral 2008

TORNANT.....JA EN TINC 3+4

fa 4 anys que en fèia 30, els celebrava tot i ser l'hivern, a Brasil, entre caipirinhes, samberos i capoeira......aquell any sabia que iniciava una nova era!......i passen els anys....ara en tinc 34.....han passat 4 anys des d'aquell dia, i els 31 van ser per començar una nova vida a Barcelona, hi va haver molta alegria, i moltes aventrues per la vida!......els 32....van ser de molt lluita interna, de moltes ganes de canviar....els 33 han set un any d'introspecció, de silenci, d'observar què si i què no,.....i acabar-los em fa fer un bon respir....bufffff......he acabat els 33 amb molta alegría rodejada de tot el que de moment és important per a mi......l'he acabat enmig d'una ciutat meravellosa, ROMA, passejant amb bicicleta, rient molt, i sobretot envoltada d'amics......ben diversos, per cada una de les facetes que em caracteritzen......els 34 es presenten forts, contundents, lliures de complexes, amb plenitud per trobar en algun indret del món els somnis que em queden per construïr.
Aquest any serà un any de vida, molta vida, i molta joia de viure-la.

Ja estàn fets, ara només cal CAMINAR.......