Fecha: viernes, 7 agosto, 2009 2:12
amics hem arribat al desert, jaisalmer es la ciutat daurada, una ciutat amb un fort, l'únic del món habitat, plena de comerciants i de guies turistics espontanis.
Aqui sembla que siguis quasi a una altra época i a la fi del món, és com ser dins un conte de les mil i una nits......les cases són fetes de pedra arenisca, i el més impressionant és la llum....imagineu una llum daurada pel sol que taca la ciutat tot el dia, i que a part d'escalfar l'ambient li dona un matís de magia perenne....a la nit, una lluna plena amb un cel estrella i el fort il·luminat converteixen aquest lloc en un miratge de contes infantils.....de fet sembla que alibaba viqui magat per algun d'aquestst racons....
Per arribar aquí ha set comlicat, carretera, vaques i camells, com ja sabeu i pitidos per un tubo, és la seva manera de posar l'intermitent.....jejejeje.......abans d'arribar a Jaisalmer, i recomenades pels mil blogs que hem mirat a internet, vam decidir aturarnos a Khuri, el que havia de ser un contacte vital amb natius del desert es va convertir en una ardua tarea de negociacion amb un tio que semblava més un moro que un indio.....per rematar la jugada i una mica sense saber ben bé perque vam acabar sobre un carro tirades per un camell i amb un atac de riure de cal deu....més que res perquè la situació era del més turística de poca monta
que ens podiem imaginar.......a mig camí un nen, com aquell que ho fa espontaniament, es va posar un turbant ondeando al viento, cosa que va disparar les nostres càmeres fotogràfiques i seguidament la nostra butxaca....aqui totes les negociacions o les improvitzacions acaben amb un feix de diners...que hi farem
en acabat vam arribar mortes i amb care de timades a Jaisalmer, sort que una bona cerveseta i una guest house amb vistes al fort, ens van reanimar
la ciutat sen's descubreix, amb cada moment del dia, un munt de gent que passejant pels carrers ens demanen fotos, i d'on som...la frase estrella es me llamo antonio banderas, bueno bonito y barato, mejor que en el mercadona o be hola anna rosa quintana....per flipar, no? el turisme, internet o la globalitzacio
india segueix sent sens cap dubte el viatge de les sensacions, a poc a poc, i com qui no se n'adona ens anem intergrant en la seva manera de fer......a poc a poc, passen els dies i les hores i ja ens hem acostumat a la calor, al soroll, a les vaques i a l'entorn.....
res més doncs desde la ciutat d'or us envio una petó ben fort
amics hem arribat al desert, jaisalmer es la ciutat daurada, una ciutat amb un fort, l'únic del món habitat, plena de comerciants i de guies turistics espontanis.
Aqui sembla que siguis quasi a una altra época i a la fi del món, és com ser dins un conte de les mil i una nits......les cases són fetes de pedra arenisca, i el més impressionant és la llum....imagineu una llum daurada pel sol que taca la ciutat tot el dia, i que a part d'escalfar l'ambient li dona un matís de magia perenne....a la nit, una lluna plena amb un cel estrella i el fort il·luminat converteixen aquest lloc en un miratge de contes infantils.....de fet sembla que alibaba viqui magat per algun d'aquestst racons....
Per arribar aquí ha set comlicat, carretera, vaques i camells, com ja sabeu i pitidos per un tubo, és la seva manera de posar l'intermitent.....jejejeje.......abans d'arribar a Jaisalmer, i recomenades pels mil blogs que hem mirat a internet, vam decidir aturarnos a Khuri, el que havia de ser un contacte vital amb natius del desert es va convertir en una ardua tarea de negociacion amb un tio que semblava més un moro que un indio.....per rematar la jugada i una mica sense saber ben bé perque vam acabar sobre un carro tirades per un camell i amb un atac de riure de cal deu....més que res perquè la situació era del més turística de poca monta
que ens podiem imaginar.......a mig camí un nen, com aquell que ho fa espontaniament, es va posar un turbant ondeando al viento, cosa que va disparar les nostres càmeres fotogràfiques i seguidament la nostra butxaca....aqui totes les negociacions o les improvitzacions acaben amb un feix de diners...que hi faremen acabat vam arribar mortes i amb care de timades a Jaisalmer, sort que una bona cerveseta i una guest house amb vistes al fort, ens van reanimar
la ciutat sen's descubreix, amb cada moment del dia, un munt de gent que passejant pels carrers ens demanen fotos, i d'on som...la frase estrella es me llamo antonio banderas, bueno bonito y barato, mejor que en el mercadona o be hola anna rosa quintana....per flipar, no? el turisme, internet o la globalitzacio
india segueix sent sens cap dubte el viatge de les sensacions, a poc a poc, i com qui no se n'adona ens anem intergrant en la seva manera de fer......a poc a poc, passen els dies i les hores i ja ens hem acostumat a la calor, al soroll, a les vaques i a l'entorn.....
res més doncs desde la ciutat d'or us envio una petó ben fort
