Què difícil és rel·lacionar-se!

Avui al matí quan m'he despertat eren quarts de set, m'he posat a pensar que en un no res el tècnic que ve a posar-me un nou calentador arribaria en breu! Ja m'ho havia dit el dia abans: señorita! llegaré por la mañana tempranito, que yo a las 5:30 ya estoy en marcha!....es clar jo amb la idea de solucionar el tema de l'aigua calenta li vaig dir que si hombre que si!

Aquest matí mentre em dutxava amb aigua gelada i probava de no cridar per no despertar al veïnat, he pensat que les rel·lacions en general són ben difícils (devia ser l'impacte de l'aigua freda a la pell....pq ja em direu si era moment per pensar en això)

però sí, és ben veritat la gent té amics, amb qui , evidentment, té diferències, però no les solucionen! Jo he perdut una amiga i encara no sé pq , un dia ara fa 2 anys em va deixar de parlar!....i aquesta setmana he tingut una diferència amb un amic, i no en vol parlar!

He estat pensant molt en això, serà que a mi no em costa comunicar-me, però es que és BÀSIC, les persones som, pensem, i sentim de manera diferent, i l'amistad i les rel·lacions en general suposen un esforç molt gran per entendre què li passa a l'altre! No n'hi ha prou amb estimar-se, de vegades s'ha de provar de parlar, d'explicar tot el que ens passa per tal d'entendre i que ens entenguin!

Hi ha molta gent que no parla, pensa que és millor així, que el vent s'ho enduu tot.....però aquest és un mal endèmic que cada vegada es fa més gran fins que un dia PAM, peta tot, i de sobte et trobes discutint per coses de fa 3 o 4 o 15 anys!!!!

Avui manifesto que la comunicació és bàsica, que sense ella no existeixen les rel·lacions sinceres i duraderes, i que la gent que NO PARLA es perd la meravella de descobrir que parlant acabes entenent als altres i a tu mateix molt millor! I si ens entenem, som més feliços tots plegats....per tant, val la pena no???

JO VULL SER COM EN FRED I LA GINGER!

Les rel·lacions són difícils, en general, les rel·lacions, de parella, familiars, d'amics, a la feina, de veïns, de coneguts, de nou vinguts.....són molt difícils.......cada moment és únic, i de fet moltes vegades evoluciones cap a d'altres indrets i de sobte et sorprèn de no trobar-t'hi amb la mateixa gent.

amb les amistats això passa molt amics de sempre que ara són trucades furtives un cop a l'any, coneguts retrobats que es converteixen en els teus confidents, parelles de fa molt temps, parelles de fa poc temps....de vegades no sé on és el límit, provo de trobar 'la meva gent' perquè he canviat tant que ja no em reconec en segons quins amics de la infància......de vegades em sento que he de justificar perquè 'mai tinc temps'.....potser en el fons t'adones que de temps en tens poc, i que de rel·lacions per cuidar un munt

no us ha passat mai de dir: he d'anar a veure la tieta que està fotuda i li farà il·lusió, he de trucar a la menganita que fa dies que em busca....he de trucar al menganito que fa l'aniversari

si truco a tothom que he de trucar a part de gastar-me un dineral en mòvil, necessito mínim dues horetes (de 8 a 10h) per enllestir-ho tot.....si quedo entre setmana per sopar o fer birres arribo a casa i no tinc esma ni de fer el sopar......si els caps de setmana quedo amb un i altre deixo de poder: llegir un llibre, escoltar música i escoltar què és el que necessito

de sobte me n'adono que les relacions són difícils pq de vegades no et trobes al mateix moment que la persona que tens davant, potser tu vols soletat i l'altre necessita companyia, potser tu vols silenci i l'altre vol soroll i conversa......i és un fifty/fifty de cada cosa

En Fred i la Ginger crec que demostren el que ha de ser una rel·lació veritable: la que et porta com el ball, la que s'acull al teu ritme vital, la que t'aporta alegria i armonia, la que no l'importa que passi temps pq el temps deixa de ser important quan comences a ballar.....

CARNESTOLTES O JAPO?

Veient aquesta imatge d'una banda m'agafen moltes ganes d'anar a japó, tot i que em dóna la sensació de no tenir res en comú amb aquest país, crec que deu ser una explosió d'efectes inesperats pels sentits......l'altre dia em comentava un amic que és una societat que només treballen, i que la comunicació utilitza uns altres canals d'expressió........em comentava aquest amic meu que mengen molt ràpid, tant ràpid que no demanen ni beguda....i la sopa, de tant calenta que se la beuen la xarrupen amb una intensitat que aquí ratllaria la provocació!

No ´se perquè em dóna avui per parlar de japó però me n'adono que les cultures ens diferencien i que si en una mateixa casa i familia sen's fa difícil entendren's imagino que la benentesa entre segons quines cultures és quasi impossible!

De vegades en la comunicació entre les persones ens deixem portar tant per les nostres propies experiències que acabem pensant que l'altre sent, i s'expressa de la mateixa manera......i no!

Per exemple odio quan algú em diu: ja sé el que vas a dir! i sempre s'equivoquen! perquè? doncs perquè en aquell moment la persona desconeix el discurs intern que jo estic tenint!

Odio també aquesta gent que els hi parles d'una cosa i et responen amb coses que competeixen a ells, per exemple tu expliques que t'ha passat alguna cosa, i en comptes de preguntar les conseqüències d'allò, et responen amb les seves experiencies.

Odio també quan algu em diu: fes-me cas, jo, si fos tu!...ostres, no ho ets! per tant deixa que m'equivoqui, que descobreixi o és que tens la veritat absoluta!

De fet la comunicació fa riure de lo absurds que som els humans....hi ha gent que no calla! però no és el matexi que gent que xerra molt, no! Gent que et fan un monòleg de 30 minuts i no et deixen intervenir en cap moment! I normalment aquesta gent és tan poc empàtica que no se n'adonen que tu fas uns badalls tant grans que has desconecatat fa estona! (això passa sobretot molt al món laboral....la gent es presenta a la teva oficina explican-te uns rotllos! i tú tel's mires pensant en si a l'hora de dinar et faràs un arròs o uns macarrons.)

Perquè el que sí és segur que després de 20 minuts de reunió, ja n'has tingut prou per dir i opinar sobre el tema, no calen més minuts!

De totes maneres he de reconeixer que jo sóc molt xerraire, i que de ben seur que una mica de tots aquestts defectes també els tinc jo!