la castanyera...

sempre m'ha agradat celebrar la castanyada.....m'agrada ser aprop del caliu d'unes brases, encara que faci calor, m'agrada agafar les castanyes empaquetades en un paper de dirai calent, m'agrada menjar-me un moniato amb oli i sal.......m'agraden els panellets de piñons, i els de coco....quan era petita amb les meves 3 germanes fèiem panallets, era tota una jornada .....ens retavem les mans ens pujàvem les mànigues....i a pastejar....m'encantava tocar aquella pasta que s'enganxava com unxiclet a les mans.....i fer rodones i enganxar-hi piñons un cop sucat amb ou, i fer-ne amb codonyac, de coco, d'ametlles.......

quan acabàvem miràvem el forn cada deu minuts per saber si ja estaven, i després esperàvem per després de sopar menjar-ne fins a rebentar!

Les castanyes les fèia el meu pare, agafava una paella que havia foradat fèia anys i sortiem totes al jardí a veure com espetegàven les castanyes......érem a Sant feliu, sempre feia fred,......recordo que sortia de classe amb un dibuix i marxàvem tots cap a sant feliu,....pantalons de pana, botes d'aigua, jerseys estrets de llana, i ....aquell cap de setmana se'm fèia una eternitat!

aquest cap de setmana marxo a celebrar-ho, com l'any passat, amb els amics.....una jornada empordanesa plena de carinyu, converses, silencis, musica, fotos, i sobretot de castanyes, brases, dinras i sopars que s'ajunten, i ganxet, i riures i més riures

quin sort que tinc!