No heu tingut mai la sensació que queien els estels?
I quan mires al cel de nou, tot és foscor?
Avui és un dia de caiguada d'estels, cauen com si el món fos solsament un decorat i darrera la cortina blava hi hagués el camí.....
Avui és un dia d'aturada, de obligar-se a NO pensar en què hem fet de profitós l'any anterior, ni com volem arribar al proper.....
Cal dir però, que en el fons fons, sort en tinc de tenir la veueta positiva que xiscla riallera i cridanera:
No, NO, aquest 2009 és un any per renovarse, es un any per viure'l amb plè ENTUSIASME....acollint les bondats i les desgràcies, somrient al futur ple d'esperança i trobant 4 somnis per convertir-lo en un any ple, on el rumb del camí va marcar la resta de la teva vida.....
Doncs, anem-ho, descalços, però contents, a poc a poc, però amb bon ritme i sense més espectatives que continuar creixent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario