amics deixem Udaipur, amb el seu llac i els seus ghats (escales que serveixen als Indis per a purificarse....i deixem enrera el seu llac, l,hotel de luxe al mig del llac, i la seva gent senzilla i riallera, marxem cap a Pushkar la ciutat santa amb l,únic temple dedicat a Brahma al qual tots els hindus han de venir-hi un cop a la vida.el camí i la carretera com ja és normal, és ple d,entrebancs de tota mena, però es converteix en normal la presència de vaques, i camells, i algun burro despistat
la Ciutat santa resulta ser un bazar preparat per a que el turista buidi la butxaca, de fet, resulta quasi insuportable no posar mala cara davant la
insistent demanda de que t,aturis a les seves botigues.....sembla impossible però ni ens agrada la ciutat ni el temple ni les botiguetes.......lo més interessant tornen a ser els seus personatges que com sortit d,una peli hippy d
els anys seixanta, veus homes grans amb rastes i múltiples turbants de colors, els ulls d,aquestst individus expressen les més varietats emocions, a cada rostre hi perceps una història, una vida que tot i que no pots definir amb paraules t,impressiona...potser per una incertesa de com, quan i que han viscuts tots ells......els homes increpen més que altres vegades i esgotades de tanta insistència marxem a l,hotel.......el món dels bacteris ens fa anar amb més compte que de costum, alguna descom
posició i la mandra d,haver de fer constants escapades als lavabo ens fan prevenir amb massa paranoia.....no us explico la de vegades que ens netegem les mans...però això és india...marxem esgotades cap a Jaipur, una ciutat que només té d,interessant un gelosia feta pq les dones del palau veiessin que passava al carrer, i una ciutat decadent tota de color rosa....la varen pintar quan un rei anglès va visitar la ciutat i la van deixar així......el més maco de la zona són les seves botigues de teles, teles merav
elloses, amb brodats de tota mena i molts colors....la seva gent amable i més moderna que a d,altres ciutats es nota que es una gran ciutat de mes de 2000000 d,habitantsperò decidim anar al cine!!!!!!!!!! si bolliwood, el cine és còmic, cua de dones i homes separades per entrar, i quan entrem és com un himmens pastís de color rosa, si si les parets i els sostre són en format pastís de nata!!!!,,,,i la peli cap desperdici chunari chunari, balla per aquí balla per allà, ells aplaudeixein criden i riuen i tu entre que la peli és en indi i que més ensucrada no pot ser, no saps ni com ni perquè ni d,on ve et cau fins i tot la llagrimeta.....com ens hem de veure!!!!
i marxem cap a Agra.....una ciutat plena de miseria, de slums i de nens amb cara trista i molt bruts, aqui és també la ciutat de les mil i una excuses per timar-te 4 rupies, se les saben totes i busquen de manera abusiva al turista....primer cop que ha de fer algun stop please, son massa insistents....però enmig d,aixo i del cansament del viatge veiem el taj mahal!!!!!!!!!!!!!!!
és meravellos, l,hem vist en mil postals i mil fotos d,amics que hi han estat, pero és igual, imressiona igual, és gran majestuós, net, i ple de magia......s,hi respira la tranquilitat d,un llloc quasi sagrat tot i la marabunta de turistes, però la seva simetria i la seva grandesa fan que no puguis evitar mirar-te i remirar-te'l.......llàstima el temps, que no ens acompanya.....pluges però aigua en aquest país és riquesa per tant no ens quexiem gore en mà i a caminar...
i avui cap a Varanassi, nit al tren, ni us explico la paranoia que duem a sobre....que si roben, que si rates, que si.....pero tothom diu que el tren és lo més autèntic,......us ho explicare aviat....de moment etapa final del viatge......entre búfals, micos i vauqes deixem rajastan i marxem cap a una nova provincia uttar pradesh......
del rajastan ens enduem un munt d'imatges qüotidianes espiades des de la carretera: els nens que jugen a caniques, uns furguen un niu de formigues, la mare que renta al nen pel matí, els homes que juguen a criquet, les dones carregant l,aigua amb els seus saris de colors i els animals que convieun amb tot això de manera natural......bona gent, i moltes tradicions.....encara amb força arrelades
fins ben aviat
petons
