vie, 14/8/09Amics
Udaipur és una ciutat que sembla de contes infantils, de maharajas i princeses llunyanes....per sort el llac que la fa tant especial era ple d,aigua, doncs en els ultims anys estant patint molta sequera en aquesta zona, i és que aquesta ciutat sense el llac perd tota la seva bellesa.
Udaipur és na ciutat relativament tranquila i petita, preparada per vendre al turista les mil coses imaginables, entre elles plata, roba, i capricis varis.....la veritat és que al final te n,afartes una mica pq et sents amb cara de dolar...pero india és també això...comprar i regatejar.....regatejar és tot un art, has de mirar als ulls del teu contrincant i saber que serà en aquell moment de repte i comensa el partit.....2000 rupies,....noooooooo 200.........are you crazy men?....no, no , no ok then 500 rupies,.....noooooooooo....ok i mi budgte is this, goodbye........no no no wait!......1500 rupies i did a big discount for you, my friend.......la cosa es posa més facil, has de saber què estas disposat a pagar. el moment més divertit be quan et tornes a aixecar i am
b cara de pocs amics li dius, no no my last chance 1000......i siiii, en aquell moment li aguantes la mirada allò és teu, no pots vacil·lar...total, marxes d,allà amb un 0% d,energia, amb la sensació de ser una ratera....però amics aqui les coses funcionen aixi
a udaipur vam agafar un guia per visitar el palau, meravellós, soretot quan el guia ens informava que el princep és solter, exclamacions de SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII, i ell amb cara d,al·lucinat pensant d,on sortien aquelles spanish girls que s,atrevien a pensar en casarse amb el futur maharaja
per la resta udaipur ha set una ciutat de molts riures, i de molts mochileros amb qui et fas un fart de riure explicant les sensacions de cadascú
sortinst d,alla ens dirigim a Pushkar, la ciutat sagrada
petons molt molt molt grans
Udaipur és una ciutat que sembla de contes infantils, de maharajas i princeses llunyanes....per sort el llac que la fa tant especial era ple d,aigua, doncs en els ultims anys estant patint molta sequera en aquesta zona, i és que aquesta ciutat sense el llac perd tota la seva bellesa.
Udaipur és na ciutat relativament tranquila i petita, preparada per vendre al turista les mil coses imaginables, entre elles plata, roba, i capricis varis.....la veritat és que al final te n,afartes una mica pq et sents amb cara de dolar...pero india és també això...comprar i regatejar.....regatejar és tot un art, has de mirar als ulls del teu contrincant i saber que serà en aquell moment de repte i comensa el partit.....2000 rupies,....noooooooo 200.........are you crazy men?....no, no , no ok then 500 rupies,.....noooooooooo....ok i mi budgte is this, goodbye........no no no wait!......1500 rupies i did a big discount for you, my friend.......la cosa es posa més facil, has de saber què estas disposat a pagar. el moment més divertit be quan et tornes a aixecar i am
b cara de pocs amics li dius, no no my last chance 1000......i siiii, en aquell moment li aguantes la mirada allò és teu, no pots vacil·lar...total, marxes d,allà amb un 0% d,energia, amb la sensació de ser una ratera....però amics aqui les coses funcionen aixia udaipur vam agafar un guia per visitar el palau, meravellós, soretot quan el guia ens informava que el princep és solter, exclamacions de SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII, i ell amb cara d,al·lucinat pensant d,on sortien aquelles spanish girls que s,atrevien a pensar en casarse amb el futur maharaja
per la resta udaipur ha set una ciutat de molts riures, i de molts mochileros amb qui et fas un fart de riure explicant les sensacions de cadascú
sortinst d,alla ens dirigim a Pushkar, la ciutat sagrada
petons molt molt molt grans
No hay comentarios:
Publicar un comentario