JO VULL SER COM EN FRED I LA GINGER!

Les rel·lacions són difícils, en general, les rel·lacions, de parella, familiars, d'amics, a la feina, de veïns, de coneguts, de nou vinguts.....són molt difícils.......cada moment és únic, i de fet moltes vegades evoluciones cap a d'altres indrets i de sobte et sorprèn de no trobar-t'hi amb la mateixa gent.

amb les amistats això passa molt amics de sempre que ara són trucades furtives un cop a l'any, coneguts retrobats que es converteixen en els teus confidents, parelles de fa molt temps, parelles de fa poc temps....de vegades no sé on és el límit, provo de trobar 'la meva gent' perquè he canviat tant que ja no em reconec en segons quins amics de la infància......de vegades em sento que he de justificar perquè 'mai tinc temps'.....potser en el fons t'adones que de temps en tens poc, i que de rel·lacions per cuidar un munt

no us ha passat mai de dir: he d'anar a veure la tieta que està fotuda i li farà il·lusió, he de trucar a la menganita que fa dies que em busca....he de trucar al menganito que fa l'aniversari

si truco a tothom que he de trucar a part de gastar-me un dineral en mòvil, necessito mínim dues horetes (de 8 a 10h) per enllestir-ho tot.....si quedo entre setmana per sopar o fer birres arribo a casa i no tinc esma ni de fer el sopar......si els caps de setmana quedo amb un i altre deixo de poder: llegir un llibre, escoltar música i escoltar què és el que necessito

de sobte me n'adono que les relacions són difícils pq de vegades no et trobes al mateix moment que la persona que tens davant, potser tu vols soletat i l'altre necessita companyia, potser tu vols silenci i l'altre vol soroll i conversa......i és un fifty/fifty de cada cosa

En Fred i la Ginger crec que demostren el que ha de ser una rel·lació veritable: la que et porta com el ball, la que s'acull al teu ritme vital, la que t'aporta alegria i armonia, la que no l'importa que passi temps pq el temps deixa de ser important quan comences a ballar.....