miércoles, 10 de septiembre de 2008

FINS A LA FI DEL MÓN....


una de les coses que més m'agrada de viatjar és que cada vegada que trepitjo un altre país em redescubreixo, és com si tornés a nèixer....és la sensació de que tu ets qui vulguis ser, o qui et permetis ser....et trobes molta gent pel camí, i és molt curiós qui diu què de sí mateix per definir-se.....normalment la gent s'autodefineix per la feina que fan o el lloc on viuen, això els dóna seguretat dir què fan a la vida i on ho fan....a mi m'agrada més la gent que em parla de qui són en aquell moment......què senten, què busquen, o què somien......de fet la gent que viatja sempre busca alguna cosa, i el més bonic és que sempre n'acabes trobant alguna......jo en aquest viatge m'he retrobat, sé que sembla molt filosòfic però és més senzill, he retrobat una m, no sé quina, però una que estava potser mig adormida.....i tinc ganes de seguir viatjant....xina, nepal, madagascar, india?????

la c. que viatjava amb mi, s'ha enamorat!! si si....ha conegut a en c. i s'han enamorat, o sigui que ara la c. i en c. volen anar junts fins a la fi del món (tal qual s'ho van dir).....és que amics, els viatges potencien la nostra part més emocional i ens fan retrobar coses que moltes vegades a casa som incapaços de retrobar.....sobretot el més important i autèntic: a nosaltres mateixos!!!

No hay comentarios: