FINAL INESPERAT: BOLLIVOOD

sábado, 22 agosto, 2009 8:08

amics, el viatge s,acava, però com totes les coses a la vida, sempre hi ha sorpreses fins a l'últim moment, avui ens ha passat el que faltava per passar en aquest viatge.......us fare una pregunta: si penseu que em faria molta il·lusió que em passes, quina flipada surrealista us ve al cap?

la veritat és que ni us ho creure-ho però si amics i amigues avui només em faltava aquest repunt per tornar a Barcelona amb la rialla a la cara i la sensació que aquest viatge ha tingut de tot i MÉS!!!!!
avui mentre ens despediem de Varanassi passejant pels ghats sota uns generosos 50 graus, gens de glamour, camisa suada i pantalons enganxats a la pell....però com que ja em coneixeu.... jo antes muerta que sencilla, sort que m,havia pintat una fina ratlla negra als ulls i m,havia fet un monyo ben macu,...perque si amics, quan érem allà perdnet-nos entre les mil fotos que vols acabar de fer d,aquells banys matinals....se m,apropen dos homes amb barrigona i cara de satisfets, exquiusmi lady......em giro i els hi endinyo un generós:

Oh no, no, no.....3 weeks travelling in india and all the people asking for money, no, no no I,m not going to give any more money....

la calor apretava i les 3 setmanes d,epxeriència també.....els homes em somriuen i jo càmera en mà decideixo allunyar-me quan em diuen que estan grabant una peli que són directors i que necessiten una guiri per fer una escena ....siiiiiiiiiiiii.siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii......per dissimular he fet un ok, i,ll do an effort for you....jejejej per dins tremolava!!!!!

siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

fins i tot a l,india em reclamen els bons directors.......ja ho diuen que a casa no saben valorar els talents i has de fotre al camp......en aquell moment m,he sentit la dona més glamurosa i professional del món.....i perdent el món de vista els he acompanyat a 200 metres on he vist tot el muntagte....hes escoltat tot el que em demanaven i m,he concentrat i llavors ha començat el rodatge.......la j. i l,a. feien de figurants i jo tenia lletra i tot......havia de fer de guiri que els hi diu a una parella d,indis que són molt tradicionals i que si els hi podia fer una foto....després imprimia la foto i els hi regalava i ells em regalaven un ram de flors.......total hem fet unes 7 o 8 tomes de les 3 escenes i no us ho perdeu en acabat els indis es volien fer fotos amb nosaltres, érem famoses actrius de bolliwood!!!!!!!
en acabar un tipous m,ha demanat el meu nom per sortir als credits i el telèfon per si un altre dia em volen trucar (bé això són somnis meus) i per rematar ha vingut un dels managers i m,ha dit que era super professional.....siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, m,encantaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

sortint d,alla i sota els 50 graus que ja no notava i tremolant de l,emoció hem anat a comprar totes les pulseres habides i por haber ....deu haver set l,estress, ......

ara som a Delhi, per rematar la jugada hem anat a sopar aun restaurant que dona mil voltes als restaurants fashions de Bracelona.......i tanquem aixi el que ha set un viatge emocionant, molt divertit, molt ple d,emocions i sensacions i de descubriment d,una cultura que és alucinant.......

per tancar aquest seguit de mails us diré d,una banda que m,ha encantat compartir-ho amb vosaltres, que encara que estigueu lluny us he portat amb mi en un raco de la maleta....i que si ara em pregunteu que m,ha semblat l,india us diré de la petita zona que conec que india es un lloc on tot és possible, un espai de contradiccions, un indret a la fi del món, i a l,inici del mateix món....allà on tot comença i tot acaba, un racó ple de colors, d,olors i de molts ulls....que miren, que somriuen, que pregunten que busquen........seria molt superficial pensar que India és només merda o només alegria....jo he descobert que aqui no hi ha limits els animals es comporten com persones i les persones com animals, però és en aquesta simplicitat on de sobte descobreixes l,esencia de tot plegat......lo més esencial de l,esser huma queda concentrat en una cantonada a qualsevol carrer de les moltes ciutats visitades, ....un somriure inesperat, una foto sorpresa, una ma que et saluda, una vaca que et toreja, un esquirol que t,afronta, un plat a taula que pica, un cotxe que esquiva els obstacles, un soroll ensordidor, una lluna que brilla, una fortor, un sol que brilla, uns rata que fuig, un tren que arriba, un cec que camina, un coix que s,arrossega, un cabra que escolta, un nen que juga, una noia que somia, un home que et toca el cul, un carrer fosc un ple de llum, una casa petita, un llit ben prim, una flor que despunta, una papallona que vola, un vell que recull merda de vaca, un dona que treballa, un recepcionista que no s,entera de res, un cuiner que dorm, .......i al final del cami, us dic, que si, que fins i tot aqui hi podria viure....i que si un dia teniu la oportunitat vingueu a obrir els ulls i el cor i a coneixer el que sense jutjar és de segur un pais que impressiona, canvia, remou, i una experiència plena de vida

res més doncs, namaste i fins aviat,

merci per llegir-me
petons ben grans

VARANSSI, LA CIUTAT DELS MORTS

amics, hem estat 4 dies a Varanassi....
Varanassi ha resultat ser la ciutat que sens dubte mes m,ha impactat.....Varanassi es la ciutat espiritual per excelencia, dedicada al deu Shiva, i Ganga, es una ciutat que a la vora del riu Ganges exten mes de 80 ghats (escales que porten a l,aigua) cada Ghat serveix cada dia a milers d,indis per banyar.se al riu, purificarse i resar,....tot i ser el riu mes contaminat del mon (1,5 bacteris per una porcio d,aigua ben petita que ara no recordo i no vull que em digueu mentidera).....tot i les bacteries, ells es banyen, veuen i viuen el riu.....ara fa molts anys aquesta aigua curava enfermetats i purificava esperita, i ells creun que el seu deu viu alla i per tant allo els protegeix......

viure aquestes contradiccions, passejar a qrats de cinc pel mati per davant dels ghats i veure com avis, nens mares i adults es banyen alla es una meravella.........

al vespre fan la ceremonia al deu ganga, 7 homes vestits amb atuendos ben llampants i amb uns estris de plata emmarcats per una musica ben vibrant de cants hinduistes, opfereixen al riu ofrenes....millons d,espelmes i flors omplen el riu....i tot aix[o amb el poble emocionat seguint cada pas d,un moment per a ells tant especial

el mes impressionant de tot han set els crematoris, dos ghats dedicats a incinerar els morts, la casta doms, la mes baixa de Varanassi, trasllada al mort ciutat avall en una mena de camilles improvitzades amb canyes, i cubert el mort per mil teles de colors daurats i vermemells.......els porten al crematori i anmig d,un ritual on calculen la quantitat de fusta necessaria per crmear al mort, encenen el foc....impresisonant, una mica atemoridor, ....es una experiencia molt forta, es una sensacio de respecte i morbo barrejada amb por i alegria de ser tan sola pols.......no us puc descriure gaire mes que se,t fa un nus a l,estomac i de sobte penses que al final ells i nosaltres som iguals.......alguna cosa et remou pero tambe t,atreveixes a pensar en la mort d,una manera ben diferent a la nostra habitual\\i Varanassi es aix[o una ciutat que bull entre crematois, ghats, richsaws, gent meravellos,a simpatica, vaques i gossos, mercats i botigues de pulseres de mil colors, ....

amics, dem[a marxo cap a delhi des d,on us escriure l,ultim correu, de moment pero desitjarvos que us arribi una mica d,olor a incens, de colors brillants, de sentiments tocats en la naturailtat de tot plegat i de moltes ganes d,explicar.vos en directe i amb els ulls ben oberts tot el que India ha set per mi........

una abrasada i fins aviat!!

Namaste!

SURREALISME A L'ESTACIÓ

amics, marxem d,agra cap a l,estacio de tren de rodalies, una mena de sant adria a la india.....marxem quasi com si ens portessin a l,escorxador, el tren ens l,hem imaginat de mil maneres i totes elles en plan peli de terror......la cosa no es per a mnenys....en arribar a l,estacio el nostre driver sense gaires emocions pero amb un bon somriure (i una bona propina) ens despedeix i ens deixa a mans de un jove anomenat Babalu....amb aquest nom ja pressagiem que la nit sera llarga......el tren surt a les 11>30 de la nit, i son nomes les 6 quarts de set.....

el que ara us explicare es la historia mes surrealista viscuda en els meus 34 anys, un cop a l,estacio i amb el babalu parlant amb una mena d,angles indu que no donava per mes que per acabar parlant amb signes, ens condueix a la ladies room..en teoria un lloc on les dones podem estar segures........en algun lloc ens haviem d,esperar.......en arribar som 5 catalanes, nosaltres tres i dos noies que trobem perdudes pel cami i a les que amb to de seguretat els diem que ens acompanyin que nosaltres ho tenim tot controlat....ejem ejeme.....un cop a dins a l,estacio hi ha dos tipus danimals.....molts ocells que fan un soroll ensordidor, i quasi de peli de Hitsckok (no se com s,escriu sorry)......i rates, un munt de rates per tot arreu......corren amunt i avall, veus millons d,ulls de rata per sota les portes se,t creuen per davant......surten de qualsevol forat, pugen de les vies, baixen pels racons de es parets, i les escales.....ple ple ple

un cop a la ladies room en Babalu marxa i diu que ens vindra a recollir a les 11......falten 3 hores i ens hem d,estar en una sala on cada 5 minuts entra una rata!!!!!......hem trobat una solucio crits i apaludiments les espanta i aixi marxen per la porta on han entrat....les escenes de panic son comuns, entre riures d,histeria i ulls mes oberts que mai.........els natius, ni s,inmuten....una rata del tamany d,un conill surt del WC en el moment en que decidiem anar a fer un pipi.......apalaudiments, i crits, la rata torna al forat d,on ha sortit.....en Babalu que ens ve a veure de tant en tant, se li queda cara de comic japones espantat davant els nostres crits, i no para de dir what what? no enten que ens passa, ....les rates ni impressionen als natius indis,

per fer pipi fem tornas al bany mentre dues aplaudeixen ben fort, sembla que siguem los tipicos espanyoles que en cualquier lado improvisan un tablao flamenco......la dona que vigila la ladies room, ens mira incrèdula......riures d,histeria, i la rata ens observa des d,algun lloc amagat


......finalment entre esgotament i histeria pugem al tren.......no dormim massa, pero val a dir que el tren es una altra cosda......mes normal, i sense animals..........i es aixi com arribem a Varanassi, l.ultima etapa del viatge, i la que mes de gust ens venia, sabem que aquesta es una ciutat on els indis venen a morir, i aqui ens aturem els nostres 4 dies ben merescuts despres dels ultims dies de ruta on el cansament es evidnet....per sort la india continua empapantons de sensacions, i provocantos un munt de situacions que van des del surrealisme mes gran al naturalisme mes quotidio...tot talment com si formessim part, nomes per uns dies, d,aquest quadre pintat entre experiencies i sensacions ben diferents a les habituals.

Petons ben grans, i fins ben aviat!