jueves, 7 de enero de 2010

SURREALISME A L'ESTACIÓ

amics, marxem d,agra cap a l,estacio de tren de rodalies, una mena de sant adria a la india.....marxem quasi com si ens portessin a l,escorxador, el tren ens l,hem imaginat de mil maneres i totes elles en plan peli de terror......la cosa no es per a mnenys....en arribar a l,estacio el nostre driver sense gaires emocions pero amb un bon somriure (i una bona propina) ens despedeix i ens deixa a mans de un jove anomenat Babalu....amb aquest nom ja pressagiem que la nit sera llarga......el tren surt a les 11>30 de la nit, i son nomes les 6 quarts de set.....

el que ara us explicare es la historia mes surrealista viscuda en els meus 34 anys, un cop a l,estacio i amb el babalu parlant amb una mena d,angles indu que no donava per mes que per acabar parlant amb signes, ens condueix a la ladies room..en teoria un lloc on les dones podem estar segures........en algun lloc ens haviem d,esperar.......en arribar som 5 catalanes, nosaltres tres i dos noies que trobem perdudes pel cami i a les que amb to de seguretat els diem que ens acompanyin que nosaltres ho tenim tot controlat....ejem ejeme.....un cop a dins a l,estacio hi ha dos tipus danimals.....molts ocells que fan un soroll ensordidor, i quasi de peli de Hitsckok (no se com s,escriu sorry)......i rates, un munt de rates per tot arreu......corren amunt i avall, veus millons d,ulls de rata per sota les portes se,t creuen per davant......surten de qualsevol forat, pugen de les vies, baixen pels racons de es parets, i les escales.....ple ple ple

un cop a la ladies room en Babalu marxa i diu que ens vindra a recollir a les 11......falten 3 hores i ens hem d,estar en una sala on cada 5 minuts entra una rata!!!!!......hem trobat una solucio crits i apaludiments les espanta i aixi marxen per la porta on han entrat....les escenes de panic son comuns, entre riures d,histeria i ulls mes oberts que mai.........els natius, ni s,inmuten....una rata del tamany d,un conill surt del WC en el moment en que decidiem anar a fer un pipi.......apalaudiments, i crits, la rata torna al forat d,on ha sortit.....en Babalu que ens ve a veure de tant en tant, se li queda cara de comic japones espantat davant els nostres crits, i no para de dir what what? no enten que ens passa, ....les rates ni impressionen als natius indis,

per fer pipi fem tornas al bany mentre dues aplaudeixen ben fort, sembla que siguem los tipicos espanyoles que en cualquier lado improvisan un tablao flamenco......la dona que vigila la ladies room, ens mira incrèdula......riures d,histeria, i la rata ens observa des d,algun lloc amagat


......finalment entre esgotament i histeria pugem al tren.......no dormim massa, pero val a dir que el tren es una altra cosda......mes normal, i sense animals..........i es aixi com arribem a Varanassi, l.ultima etapa del viatge, i la que mes de gust ens venia, sabem que aquesta es una ciutat on els indis venen a morir, i aqui ens aturem els nostres 4 dies ben merescuts despres dels ultims dies de ruta on el cansament es evidnet....per sort la india continua empapantons de sensacions, i provocantos un munt de situacions que van des del surrealisme mes gran al naturalisme mes quotidio...tot talment com si formessim part, nomes per uns dies, d,aquest quadre pintat entre experiencies i sensacions ben diferents a les habituals.

Petons ben grans, i fins ben aviat!

No hay comentarios: