Veient aquesta imatge d'una banda m'agafen moltes ganes d'anar a japó, tot i que em dóna la sensació de no tenir res en comú amb aquest país, crec que deu ser una explosió d'efectes inesperats pels sentits......l'altre dia em comentava un amic que és una societat que només treballen, i que la comunicació utilitza uns altres canals d'expressió........em comentava aquest amic meu que mengen molt ràpid, tant ràpid que no demanen ni beguda....i la sopa, de tant calenta que se la beuen la xarrupen amb una intensitat que aquí ratllaria la provocació!
No ´se perquè em dóna avui per parlar de japó però me n'adono que les cultures ens diferencien i que si en una mateixa casa i familia sen's fa difícil entendren's imagino que la benentesa entre segons quines cultures és quasi impossible!
De vegades en la comunicació entre les persones ens deixem portar tant per les nostres propies experiències que acabem pensant que l'altre sent, i s'expressa de la mateixa manera......i no!
Per exemple odio quan algú em diu: ja sé el que vas a dir! i sempre s'equivoquen! perquè? doncs perquè en aquell moment la persona desconeix el discurs intern que jo estic tenint!
Odio també aquesta gent que els hi parles d'una cosa i et responen amb coses que competeixen a ells, per exemple tu expliques que t'ha passat alguna cosa, i en comptes de preguntar les conseqüències d'allò, et responen amb les seves experiencies.
Odio també quan algu em diu: fes-me cas, jo, si fos tu!...ostres, no ho ets! per tant deixa que m'equivoqui, que descobreixi o és que tens la veritat absoluta!
De fet la comunicació fa riure de lo absurds que som els humans....hi ha gent que no calla! però no és el matexi que gent que xerra molt, no! Gent que et fan un monòleg de 30 minuts i no et deixen intervenir en cap moment! I normalment aquesta gent és tan poc empàtica que no se n'adonen que tu fas uns badalls tant grans que has desconecatat fa estona! (això passa sobretot molt al món laboral....la gent es presenta a la teva oficina explican-te uns rotllos! i tú tel's mires pensant en si a l'hora de dinar et faràs un arròs o uns macarrons.)
Perquè el que sí és segur que després de 20 minuts de reunió, ja n'has tingut prou per dir i opinar sobre el tema, no calen més minuts!
De totes maneres he de reconeixer que jo sóc molt xerraire, i que de ben seur que una mica de tots aquestts defectes també els tinc jo!
1 comentario:
Ostres, et veig calenteta, eh? Què t'ha passat? Una reunió inacabable? Estic d'acord amb tu, jo sovint tinc la sensació de xerrar molt, massa, però crec que deixo intervenir l'altre... Aquest estiu vaig treballar amb un paio que parlava com si tingués la raó absoluta, però per quedar bé, deia que tenir la raó no duia enlloc, però en realitat ell es reafirmava a si mateix dient això; pretenia no tenir la raó quan la volia tenir sense que ens n'adonessim. Quina ràbia em feia! Llavors sí que desconnectava i badallava! I no ens deixava dir ni mu, ens tallava si hi ficàvem cullerada. Quin paio!
Publicar un comentario