jueves, 31 de enero de 2008

33...tres vegades tres? o 3x3?



18:00h la meva mare era ala Clínica de la Sagrada Família, tenia una nena d'any i mitg i una d'un anyet que la nit anterior la miraren amb recel, pq alguna cosa no anava com havia d'anar.....la meva mare, la Loli, duia una panxa immensa, i només dos mesos abans el metge li havia fet una ecografia perquè per fí havia arribat la màquina a l'hospital, orgullós de tenir tots els mitjans tecnològics a la seva disposició, el metge li digué: Sra...en porta DOS! un nen i una nena!....d'això en feia dos mesos, però ara estirada al llit pensava que tant li feia si era un nen o dos o dos nenes.....part excepcional, 5 minuts i pim pam fora, les dues criatures....estaven bé....i eren dos nenes!!!! Corrents van trucar a l'àvia, hem tingut dos nenes!....2 nenes? però si ja en teniu 2?????



Avui és el dia del meu aniversari, i del de la meva germana bessona, ....m'encanta ser bessona, jo crec que en el meu cas ha set una mesura contra l'excés d'ego, que com tothom sap els actors n'anem ben carregadets!


La meva germana la Cristina sempre ha set per mi un bastó, quan era petita li demanava la mà per dormir, sempre hem compartit habitació i ens han passat les coses més o menys al mateix temps. La conexió que tinc amb ella va més enllà de les paraules, i els fets.....és una conexió astrològica....ho dic de veritat tenir una germana bessona et fa aprendre moltes coses, i et fa sentir-te més universal i una mica menys individual....des de sempre, has format un equip, de fet al moment de nèixer que tothom està sol i que és un moment importantíssim (de fet per això ho celebrem!!), jo ho feia amb la Cris, i això et marca per tota la vida, d'una manera que no és material i que és força difícil de descriure.



Bé doncs avui us dono les gràcies als que m'acompanyeu en el camí, pq sense vosaltres celebrar l'aniversari no tindria sentit, dono les gràcies a la meva mare per haver-nos parit i al meu pare per haver-me aguantat! (que ha set 'ardua tarea'!)....a les meves 'sisters' pel cami infantil recorregut una època meravellosa de les nostres vides, innolvidable i única, a la Cris per ser la meva meitat espiritual, i una font de protecció, i als amics per la companyia, la diversió, la comprensió....pels moments tristos i els feliços i ...... sobretot dono gràcies a la vida perquè m'ha donat tantes OPORTUNITATS que em considero plena fins a les orelles, d'experiències, il·lusions, records, somnis, i vida!


Bon dia tingueu!!! avui acaba un moment i en comença un de nou, i aquest 3+3 serà l'any d'assentament i troballes!

1 comentario:

viocentesis dijo...

Molt bé, guapa! Plena d'optimisme per a menjar-te els 33 i el que vingui! És molt maco això que has escrit del ser bessona. Tinc dues amigues bessones i crec que és veritat que als que ho sou us uneix alguna cosa intangible i inabastable per als altres, pobres de nosaltres, éssers solitaris per naixement que només podem intentar fingir una unitat absoluta amb algú altre que mai serà certa. Us felicito a les dues! Molts petons i molta felicitat.