miércoles, 30 de enero de 2008

RULETA D'ESPECTATIVES...A PUNT DE FER-NE 33!



avui no he pogut dormir, m'he despertat 3 vegades i tot i que somiava eren somnis tan lleugers que em semblava estar desperta....total que avui sóc un ñap de son, ....això em fa pensar en la crisis dels 30 i tants....la veritat és que vivim en un món ple d'espectatives, tant de les que ens generem nosaltres mateixos com les que ens generen els altres, però les pitjors espectatives són les que ens vénen donades.....pregunto: que s'espera d'una dóna de quasi 33 anys?....responc: socialment s'espera que tinguis una bona feina, que tinguis parella i fills (a poder ser! que sinó ja fem tard!), que tinguis un pis, viatgis prou, i que tinguis una vida social prou suculenta...ah! i m'ho deixava que estiguis fent un màster o a punt de fer-lo!


.....i sortir d'aquesta ruleta dèspectatives és força difícil.....em sento com una ovella.....s'espera de mi que tingui i em comporti com la resta d'ovelles, ah! i si per casualitat no ets així llavors ets: una alternativa, una budista, o una anada d'olla.


i jo vull fer un crit al NO! som el que som i ho som AVUI, demà´com diuen a Brasil 'Déus dirá'...


el meu repte per aquest nou any de la meva vida és deixar de generar espectatives mentals sobre el que se suposa que he de ser i/o fer, perdre la por als canvis i acceptar-los com un 'recoveco en el camino' i aprofitar i organitzar el meu espai i el meu temps d'acord amb el que realment vull fer (no el que s'espera que faci!)
i si avui plou....demà ja sortirà el sol!
Vigilia del meu 33 aniversari, he de reconeixer que em fa por fer-me gran, perquè des de petita he vist la gent gran sempre molt preocupada! i entrar en aquesta etapa adulta (o haver-hi entrat des de fa uns anys) em provoca vertígen.....suposo que és el mateix que deuen sentir les que han de ser mares, ....................però amb bons fonaments tothom surt endavant!


1 comentario:

La Violeta dijo...

Què m'has de dir, a mi, de "sortir-se de les expectatives"! Però tu també ho treballes prou! No crec que se't pugui considerar gaire conformista. A part de treballar fas una obra de teatre infantil, tens projectes d'actriu i autora, fas capoeira, exerceixes de tieta i de filla potser més sovint que gent de la nostra edat, i, el més important, tens un esperit no acomodat i reivindicatiu, una ment activa i viva i passes per la vida interactuant-hi, no només de passeig. Endavant, que 33 no són res! T'ho diu una que fa un mes i un dia els ha iniciat. Petons!