Fa un munt de dies que no escric.....ha set una barreja entre anar de bòlit, i tenir poc temps per escriure el que realment vull dir....
Estic a punt d'acabar l'any, avui encara puc dir que en tinc 32, la veritat és que fent una reflexió sobre aquest any diria que l'he pensat i analitzat molt, però ha estat tranquil i passatger.....l'altre dia pensava que de vegades vivim situacions o moments que només amb el pas del temps sen's fan molt especials......al moment que els estem vivint ens semblen normals.....perquè és normal passar-s'ho bé, tenir salut, amics i familia (és normal???? o és un rpivilegi???)... de sobte un dia te n'adones que han passat anys i panys d'aquell dia, i que el context que t'envolta ara és ben diferent i de sobte penses: com és que no me n'adonava i observava més aquell meravellós moment?
És per això que des de fa un parell d'anys estic prioritzant la meva familia, per davant de tot, penso que vivim anys meravellosos junts i que no seràn eterns i que per tant cal disfrutar-los......
L'altre dia recordava quan estudiava teatre, tot i que vaig començar quan ja en tenia 25, ara penso que repetiria totes aquelles escenes inventades on tan i tan bé m'ho vaig passar! Per exemple! La Frontera: d'una setmana per l'altre t'havies d'inventar un personatge que en l'època de la guerra civil espanyola havia de passar la frontera, quan arribaves a classe hi havia un grup de persones que feien de policies i un altre que erem personatges....era increíble veure només en arribar tot una serie de persones (personatges) desconeguts, poc a poc, a mesura que avançava l'acció anaves descobrint què li passava a cada un per dins.....era molt macu! El més divertit era quan creaves un personatge que 'anava disfraçat d'un altre personatge' per tal de no ser descobert...per exemple una nena filla de republicans, disfraçada de nena pija que estudiava en un internat a Anglaterra......llavors tot era molt intrigant! i de sobte aquell personatge que t'havies cregut era d'una altra manera .....el joc irrealitat realitat....
Doncs aquells meravellosos anys van passar i de vegades voldria tornar-los a viure.....com molts d'altres: de nena jugant a fireta amb les germanes, el primer dia de la universitat, el meu erasmus, edimburgh, estudiant teatre i inventant personatges, treballant al Malic de Barcelona, corrent amunt i avall pel forum, brasil......
i tants d'altres moments, per això crec que són importants varies premises:
1. valorar cada segón com si fos l'únic
2. no tenir por al canvi
3. aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats
4.dir a les persones que estimes lo importants que són per tu
5 demanar perdó abans que passi massa temps
6. construïr somnis per dirigir el vaixell on navegues
deuen ser aquests 33 que 'se avecinan' els que em fan estar philosophical....ahir però llegia un llibre que deia: primer filosofia i després decideix......
Estic a punt d'acabar l'any, avui encara puc dir que en tinc 32, la veritat és que fent una reflexió sobre aquest any diria que l'he pensat i analitzat molt, però ha estat tranquil i passatger.....l'altre dia pensava que de vegades vivim situacions o moments que només amb el pas del temps sen's fan molt especials......al moment que els estem vivint ens semblen normals.....perquè és normal passar-s'ho bé, tenir salut, amics i familia (és normal???? o és un rpivilegi???)... de sobte un dia te n'adones que han passat anys i panys d'aquell dia, i que el context que t'envolta ara és ben diferent i de sobte penses: com és que no me n'adonava i observava més aquell meravellós moment?
És per això que des de fa un parell d'anys estic prioritzant la meva familia, per davant de tot, penso que vivim anys meravellosos junts i que no seràn eterns i que per tant cal disfrutar-los......
L'altre dia recordava quan estudiava teatre, tot i que vaig començar quan ja en tenia 25, ara penso que repetiria totes aquelles escenes inventades on tan i tan bé m'ho vaig passar! Per exemple! La Frontera: d'una setmana per l'altre t'havies d'inventar un personatge que en l'època de la guerra civil espanyola havia de passar la frontera, quan arribaves a classe hi havia un grup de persones que feien de policies i un altre que erem personatges....era increíble veure només en arribar tot una serie de persones (personatges) desconeguts, poc a poc, a mesura que avançava l'acció anaves descobrint què li passava a cada un per dins.....era molt macu! El més divertit era quan creaves un personatge que 'anava disfraçat d'un altre personatge' per tal de no ser descobert...per exemple una nena filla de republicans, disfraçada de nena pija que estudiava en un internat a Anglaterra......llavors tot era molt intrigant! i de sobte aquell personatge que t'havies cregut era d'una altra manera .....el joc irrealitat realitat....
Doncs aquells meravellosos anys van passar i de vegades voldria tornar-los a viure.....com molts d'altres: de nena jugant a fireta amb les germanes, el primer dia de la universitat, el meu erasmus, edimburgh, estudiant teatre i inventant personatges, treballant al Malic de Barcelona, corrent amunt i avall pel forum, brasil......
i tants d'altres moments, per això crec que són importants varies premises:
1. valorar cada segón com si fos l'únic
2. no tenir por al canvi
3. aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats
4.dir a les persones que estimes lo importants que són per tu
5 demanar perdó abans que passi massa temps
6. construïr somnis per dirigir el vaixell on navegues
deuen ser aquests 33 que 'se avecinan' els que em fan estar philosophical....ahir però llegia un llibre que deia: primer filosofia i després decideix......
1 comentario:
Benvinguda al bloc! ja t'hi trobava a faltar. Entenc però que hagis necessitat tant de temps, per escriure tanta filosofia! Petons.
Publicar un comentario