SOMRIURES DE BOMBAY

avui he quedat -enganxada- literalment a un llibre, a un projecte i a una persona, tot molt emocionant, llegir lexperiencia d-un noi que un dia, viatja a l-India i la seva vida queda totalment condicionada i trasbalsada per aquest viatge....crec que tothom hauria de llegir aquest llibre, i m-encantaria coneixer aquest noi que ha trobat la manera i el cami per donar allo que te i reconvertirho en moltes vides transformades.

Fa un temps llegia que la vida es un meravellos cami el mon de les possibilitats, i si, es aixi....tenim la possibilitat de fer el que vulguem i com vulguem, i aquesta llibertat es potser el que mes por ens fa......d-altra banda quan veus persones que NO dediquen els seus esforsos a augmentar els ingressos de la seva conta bancaria, o senzillament a fer el que se suposa que hem de fer......sino que escolten el que el cor i la vida els diu, i caminen cada vegada mes segurs que allo que fan es el que han vingut a fer....el noi en questio es diu Jaume Sanllorente i us recomano que feu una busqueda al google quedareu impressionats, emocionats, .....

avui he decidit donar 15€ al mes, no es gaire i mai m-ha agradat donar diners pq sempre he pensat que els canvis han de ser mes profunds, els diners ajuden a resoldre pero el canvi real va per un altre cami.....pero siguem practics donat que son necessaris ¿que son per nosaltres 15 €?, de sobte em sento fatal per totes les vegades que no valoro que 1€ a l-altre punta del planeta son diners que potser permeten menjar a una familia sencera

no se volsatres pero jo hi penso tantes vegades en les persones que existeixen al mon, simultaniament, amb problemes i realitats tan diferents....i m-en sento MOLT responsable, tantes vegades penso que hem d-ajudar als altres a tenir OPORTUNITATS perque la vida, i la felicitat depenen de la quantitat d-oportunitats que et brindi la vida, i de la manera com les enfoquis.....ajudar a l-altre a acomplir el seu somni......tantes vegades penso que si entre tots ajudessim tan sola a UNA persona a realitzar el somni de la seva vida, potser el planeta seria mes de tots.....

aquestes son res mes que unes petites reflexions despres dhaver llegit una part del llibre que dem÷a em penso comprar per acabar, i dirvos que mha tocat el cor de tal manera que alguna cosa en mi ha canviat

SANT JORDI

M'encanta la diada de Sant Jordi, m'agrada els colors que envaeixen els carrers, m'agrada que em sorprenguin amb una rosa, m'agrada aturar-me a observar tots els llibres que m'agradaria llegir, m'agrada veure gent i gent pels carrers, i que tothom sembli content.......

quan era petita, Sant Jordi era una festa molt especial....dibuixaves princeses i dracs, t'explicaven cada any la mateixa història, i t'ho imaginaves amb detalls, sempre hi havia sorpreses, feies una rosa per portar-la acasa, o feies una obra de teatre, o participaves als jocs florals!
Un any vaig guanyar un accèssit ara bé, no recordo amb quin poema....mai he set una gran poetissa, recordo que tenia una amiga, la Laia, que escrivia versos amb molta facilitat, a classe quan ens avorriem li demanava que improvitzés...i jo els apuntava damunt la taula amb llapis,....i m'encantava la rapidesa amb la que aconseguia fer metàfores, sonets i versets!

Aquí en va un d'ella que em vaig aprendre de memòria:

ELS AMICS

diuen que els amics mai se separen
que joiosos dels records viuen pendents
que la flama amb la calor no els vaporitza
ni els congela la blancor del nu d'hivern

diuen que de somnis s'alimenten
i que allò que els uneix és tan intens
que no calen mirades ni paraules
per fer entendre els seus propis sentiments

laia

Bé res més us convido a que em deixeu notes amb un poema improvitzat sobre sant jordi, atreviu-vos!

Aquí va el meu:

Rosa vermella daurada o blanca?

Drac groguenc drogat i agressiu?

Princesa?si

Jo vull ser princesa...

delicada, perfecta, de conte de fades

i no vull príncep, vull drac

drogat?

no!

vermell, rogent apassionat!

perquè ens enfadem?

perquè ens enfadem? perquè ens posem nerviosos? perquè cridem?

Hi ha dies en que és difícil començar el dia, notes una energia bullint a l'estómac i surt en forma de MONSTRE quan algú et diu alguna cosa.....i després....et sents fatal....penses per dins: però perquè m'enfado? perquè em poso nerviosa? perquè crido?

Avui és un dia de blaus i verds foscos, del fons marí, és un dia de sentiments traïts, de poques ganes de tenir ganes......però com diu una frase coneguda: tal dia farà un any!

Cualquiera puede enfadarse, eso es algo muy sencillo. Pero enfadarse con la persona adecuada, en el grado exacto, en el momento oportuno, con el propósito justo y del modo correcto, eso, ciertamente, no resulta tan sencillo. Aristóteles

Creo que es bueno enfadarse para darse cuenta de como y porque se enfada uno, a veces es necesario vivir el enfado para aprender a controlarlo.....este año me enfadé mucho pero voy viendo como controlar eso, en realidad es una energía que tiene tanta fuerza que hace que desarrolles pensamientos que te llevan a la necesidad de 'explotar'.....pero si no les haces caso, si te vas a pasear, te dedicas a limpiar el piso o a concentrate en alguna tarea ....consigues que luego desaparezca la energía y dispongas de toda tu razón para reflexionar....a veces, normalmente, nos enfadamos por tonterías y cuanto más nos irritamos más enfadados estamos, y normalmente no enfadamos con el que menos culpa tiene de la auténtica razón por la que nos enfadamos

conviene preguntarse a menudo: QUE ME PASA A MI?

pueso que normalmente lo que me pasa explica el pq de mi mal humor, y poc tiene que ver con el enfado que sale al exterior....a veces lo que me pasa nos da la respuesta a una situación que no nos satisfce y que durante el día a día camuflamos con mil excusas.

Enfadarse si, pero no mucho gracias!

ELS GROCS...

ahir vaig anar a berenar 'chuches' a un parc del Carmel....us preguntareu què hi fèia al Carmel, però us deixaré amb la intriga, el cas és que vaig compartir la tarda amb un dels meus Grocs.....si, si un dels meus amics grocs, que no és ni un xino ni un mandarí, sinó com diria l'Albert Espinosa algú amb qui tens una rel·lació única, especial, intransferible, i que va més enllà del que està socialment estandaritzat....és algú amb qui t'uneix l'esperit, els gustos, les sensacions, algú amb qui hi has dormit, t'has acariciat, algú que no és ni germà, ni amant, ni tan sols amic......

El Món Groc ...

"En el mundo amarillo, Albert habla de un mundo al alcance de todos con el color del Sol.Un sitio cálido donde los besos pueden durar diez minutos, donde los desconocidos pueden ser tus mejores aliados, donde el contacto físico pierde su connotación sexual, donde el cariño es algo tan cotidiano como comprar el pan, donde el miedo pierde su significado, donde la muerte no es eso que le pasa a los demás, donde la vida es lo más valioso, donde todo está donde tu quieres que esté.Este libro habla de todo esto, de todo lo que sentimos y no decimos, del miedo a que nos quiten lo que tenemos, de reconocernos enteramente y apreciar quiénes somos cada segundo del día.” Eloy Azorín.

Bé doncs ahir vaig passar una tarda ben maca, en companyia del meu groc, i aprofitant un dels petits grans plaers de la vida....sentir-te acompanyada, i relaxada deixant que la conversa se t'emporti, que el sucre se't desfaci a la boca, que et sorprengui un gos entremeliat o un carmel mal embolicat.....deixant que el groc inundi la tarda i embolcalli aquell moment.

Us ho recomano, detecteu el vostre groc i jugueu amb els colors....deixeu-vos portarper les emocions, per la part juganera que heu amagat en algun racó......des de fa molts anys pregunto als amics de quin color se senten, i laixí es persones adquiriexen tonalitats, és una bona manera de detectar la part més profunda de l'altre.

Voleu jugar?

DE QUIN COLOR ET SENTS AVUI?

Jo fa temps que arrossego un taronja brillant, profund amb olor a taronja dolça i de textura ben suau.