ahir vaig anar a berenar 'chuches' a un parc del Carmel....us preguntareu què hi fèia al Carmel, però us deixaré amb la intriga, el cas és que vaig compartir la tarda amb un dels meus Grocs.....si, si un dels meus amics grocs, que no és ni un xino ni un mandarí, sinó com diria l'Albert Espinosa algú amb qui tens una rel·lació única, especial, intransferible, i que va més enllà del que està socialment estandaritzat....és algú amb qui t'uneix l'esperit, els gustos, les sensacions, algú amb qui hi has dormit, t'has acariciat, algú que no és ni germà, ni amant, ni tan sols amic......
El Món Groc ...
"En el mundo amarillo, Albert habla de un mundo al alcance de todos con el color del Sol.Un sitio cálido donde los besos pueden durar diez minutos, donde los desconocidos pueden ser tus mejores aliados, donde el contacto físico pierde su connotación sexual, donde el cariño es algo tan cotidiano como comprar el pan, donde el miedo pierde su significado, donde la muerte no es eso que le pasa a los demás, donde la vida es lo más valioso, donde todo está donde tu quieres que esté.Este libro habla de todo esto, de todo lo que sentimos y no decimos, del miedo a que nos quiten lo que tenemos, de reconocernos enteramente y apreciar quiénes somos cada segundo del día.” Eloy Azorín.
Bé doncs ahir vaig passar una tarda ben maca, en companyia del meu groc, i aprofitant un dels petits grans plaers de la vida....sentir-te acompanyada, i relaxada deixant que la conversa se t'emporti, que el sucre se't desfaci a la boca, que et sorprengui un gos entremeliat o un carmel mal embolicat.....deixant que el groc inundi la tarda i embolcalli aquell moment.
Us ho recomano, detecteu el vostre groc i jugueu amb els colors....deixeu-vos portarper les emocions, per la part juganera que heu amagat en algun racó......des de fa molts anys pregunto als amics de quin color se senten, i laixí es persones adquiriexen tonalitats, és una bona manera de detectar la part més profunda de l'altre.
Voleu jugar?
DE QUIN COLOR ET SENTS AVUI?
Jo fa temps que arrossego un taronja brillant, profund amb olor a taronja dolça i de textura ben suau.
2 comentarios:
Que bé, et veig més animada! Jo per més que ho penso no recordo cap groc. Se suposa que és un amic d'aquells que potser passen dos anys i no hi has parlat i l'amistat segueix igual de màgica que el primer dia; que és una connexió especial, més que una simple amistat, però tampoc és una connexió romàntica. Doncs jo penso en la gent del meu voltant, i amb els que fa temps que no veig no hi tinc aquesta relació especial, o potser és que als que considero amics ara van començar sent grocs, com tots vosaltres, colla del Fòrum. Això podria ser. Però ara per a mi ja sou amics, per tant, qui són els meus grocs ara? No ho sé...
m`has fet venir ganes d'anar corrents a la llibreria a comprar el llibre....
i de quin color em sento?? potser vermell....... però no ho tinc clar, gens clar. Hi hauré d'aprofondir...
moli
Publicar un comentario