amics, l,aventura continua, després de dies de pluja i de mal temps, a Sapa vam aparcar les bicis i una motoreta ens va portar per petits poblets de camps d,arrossos......
va ser macu descobrir la vida dels autoctons, entre dones vestides de diferents tribus i amb el sentiment que una part és veritat i l,altra és pura turistada
d,allà carretera i manta, passem per la part més interior de Vietnam, la que tots els turistes eviten, recorrem mig país entre autobusos locals i alguna furgo.....veus un país entre la pobresai l,evolució....contrastos entre camps preciosos d,arrós,búfals, nenes corrent descalços, i mil·lions d,escenes qüotidianes......a l,altra banda però un país en evolució, internet, mòbils, música tecno, i pantalons i camises de marca.......
és difícil moure's amb una coja i dos bicis i un munt de trastos, el pobre Pep fa de patje, majordom, infermer, i negociador....està amb les piles a tope, i jo vaig fent el que puc entre crostes que comencen a curar-se....però no defallim arribem a poblets que ni ens entenen ni els entenem....entre moments d,estress es barregen escenes boniques amb els autòctons que no paren de dir-te coses en Vietnamita......
i avui,per fi.....després d,un munt de dies sortim de Son La, i tornem a fer ruta amb bicis cap a Yen Chau.......la ruta meravellosa, amb energia i ganes arribem al poblat, els hotels són justets per no dir molt justets, però amb en Pep ens apanyem, trobem algun lloc per menjar i a dormir que demà seguim amb la ruta.....ara sentim per primer cop que si,que això de venir amb bici val la pena, després d'esperar, ens trobem amb mil moments que d,altra banda serien impossible viure....avui mateix un munt de nens vietnamites amb les seves bicis i les seves motxiles ens han rodejat i entre hellou hellou ens han acompanyat un bon tros....preciós sentir-te rodejat per tantes cares somrients i tantes ganes de coneixet!
Vietnam és un país de gent bona, de gent que tot i el patiment de guerres i colonitazions encara tenen ganes de dir-te un helou i convidar-te a entrar a a casa seva si cal......són bonissimes les converses que pots arribar a tenir sense entendre un pijo de les llengües ....però this is real vietnam amics, i descobrir-ho tot i que és dur per la precarietat de tot plegat, és una aventura que promet deixar una forta petjada al cor.
des d,aquest poblet remot us envio molts petons i l,aventura continua!
Marta
No hay comentarios:
Publicar un comentario