bon dia amics bon dia
quantes coses han passat.....recorrer món és aventurar-se a que et passi de TOT
a Yangsuo després de fer un esplèndid curs de cuina, i menjar-nos tot allò cuinat davant d'un paissatge i muntanyes increíbles......vam marxar de ruta cap a Xinping.....una ruta fantàstica que va acabar amb una turistada al vespre on fotuts en una barca vam anar a conèixer com treballen els cormorans.....uns ocellots lletjos que es dediquen a caçar peixos i els pescadors els hi escanyen el coll [per treure els peixos més grans....mal explicat el Pepe ja us ho explicarà millor,....a mi la veritat és que els animalots aquestst no van ser santo de mi devoción....
l,endemà de bon matí vam remprendre la ruta, sota uns generosos 40 graus, no us podeu imaginar què vol dir anar amb bici a 40 graus, i fer veure que estàs ben conveçuda de la decisió que has pres......en aquell moment penses en tos els turistes de pulserita que recorren el món, i pagaries per un gintonic amb una piscina y 4 animadors ballant un ball hortera....però sembla que alguns hem nascut per patir......i emmig d,un poble perdut en una baixada de sorra, on semblava que per fi corria l,aire.....kataplamplimplum.... aterriza omo puedas.....vaig fotre'm una llet, que els xinos que ho van veure per primer cop vam posar uns ulls com taronges....xanga xanga.......i jo plorant deia xungo xungo amigo......el pepe va córrer a comprar aigues, deme todas las que tenga!!! li deia a la xina amb els ulls com taronges......i jo plena de pols, sang, i plors feia l,espectacle de la meva vida a xina.......però no patiu les ferides van ser superficials (ejem ejem), i amb 3 dies de cura i força blaus a les cames torno a ser jo......(buenu jo magullada!)
d,allà vam sortir com vam poder cap a Guilin on vam arribar a l,aeroport corrent per anar cap a Kunming.....els xinos ni t,entenen ni ho intenten i et desesperes.sort que a l'aeroport vam trobar una noia que ens va ajudar a empaquetar les bicis i ens va acompanyar fins a l,avió on tothom ens esperava.a...ens despediem d,ella jo plorant (tenia dia fleuma) i n Pepe flipant......em vaig emocionar!!! que voleu que hi faci...a més havia caigut, tot em feia mal, i la xina em va caure bé....
d,allà arribada a Kunming ciutat enorme, i l,endemà agafant un bus fins a la frontera amb vietnam....al vespre arribàvem a la frontera cansats però contents i no us ho creureu però novament una TV china i un fotògraf van demanar-me que posés per a ells, em van dir you look so beautifull....culleres, primer piropo xino!!!! (oeeeeeoeeeeeee) ....jo evidentment vaig com riure i vaig tornar a dir, oh yes i,m an actress......total que torno a ser actriu fora de casa però......
finalment hem deixat xina, i us diré que és un país molt potent on la gent no t,entén i t'hi has de posar tranquil, descobreixes que són molt mot timids i que per això et fan aquest posat......
ara som a Vietnam al nord, plou però s,està fresquet i hem arribat a SAPA un lloc de muntanyes i etnies que enamora, i que fa que per fi després de 3 dies, ens relaxem.
petons i fins aviat!
Marta
No hay comentarios:
Publicar un comentario