FI DE RUTA: BAHIA DE HALONG I HONG KONG

29 D'AGOST 2010

Amics
el viatge ha continuat, no deixant de sorprendren's entre tantes aventures.....

després de 2 dies més de ruta arribem a Mai Chau, per a bona sort nostre, el poblat ha fet una adaptació dels habitatges tradicionals per als turistes, així que dormim entre camps d'arrossos en una cabana tota per nosaltres. L,entorn al mati és iMmillorable, camps d'arrossos i moltes escenes quotidianes al seu entorn, des de gent treballant, nens corrent, bous pasturant......

d,allà marxem cap a a la que representa ha de ser l,etapa final de la bici, molts kilòmetres, un munt de puja i baixes, i encara que sembli mentida força pendents de grans desnivells,.....aconseguir arribar a port entre cames cansades, i pluja, molta pluja, no resulta pas fàcil, però per sort finalment bruts i plens de fang arribem a l,etapa final on ja de nit un autobus ens porta a Hanoi

l,arribada a Hanoi, és 'más aventura todavia', enmig d,un kaos increible pedala que pedala, endinsar-se entre cotxes, bicis, busos, i mil·lions de motos, no és tasca gens fàcil ....de fet en més d,una ocasió he de fer el cor fort per no aturar-me allà mateix i fotre un crit D'INCIVICS!!!...tampoc estic segura que donés cap mena de resultat.......

no sé com, potser gràcies a l'orientació del mòbil del Pep arribem a port!!! un bon hotel, i uns noodles d,ultima hora al carrer!!!! si senyor!

l,endemà marxem cap a la Bahia de Halong, ens recullen a l'Hotel i marxem cap al que ens han dit és la turistada de l'any però va la pena.....la veritat és que l'autobus on anem és d'allò més inversemblant, una familia de japos, una colla de francesos, un americà amb un vietnamita adoptat, dos belgues repintades i amb minifalda, la familia trap ( 3 nens, dos bessons) i uns pares de Londres i d'Australia.....i una colla de jubilats francesos.......entre ells en Pep i jo, amb cara de siusplau volem pau i tranquilitat!!!

enmig d,aquesta fauna, el guia, en Tom, ens ensenya el camarot i si senyor!! el vaixell és com d'una peli de pirates i el camarot és la repera! a mi se,m dibuixa un somriure de galta a galta, ja ni m,enrecordo de les pujades i baixades, jo vull les meves vacaciones en el mar!!!!!!!

després de fer una mica de kayak, sopem i amb en Pep decidim que és hora de relaxar-nos i ens demanem un gintoniquet i pugem a coberta ....el vent, la lluna plena i la tranquilitat del mar ens donen un respir....però no per massa temps......en Tom el nostre capità, ens diu que vol parlar amb nosaltres (som els seus clients preferits ja que anem recomenats per un amic d,en Pepe)....i de sobte, notición....aim so solly, so solly (diu casi plorant)....jo que miro al pep i penso que el capitan va borracho, i va i em diu.....a taifon is coming, i,m so solly you a mai best claients, an mai flends, i,m so solly tomollow we have to come back................en Pep que ha agafat el rol de ante todo tranquilidad, es mira al tio i li diu: contra el tiempo no hay nada que hacer! casum l,'olllaaaaaaa....jo em començo a imaginar unes onades gengants i no em surt res més que un somriure ....en Tom, que em veu, m'abraça i em fa dos petons!.....com compendreu entre tantes atencions retornem a la taula i em foto el gintonic de cop i em demano directamnet l,ampolla......un tifó?????? Pepe que és un tifó? una tempesta tropical????i això què vol dir? i si arriba abans? tu creus que aquest vent és normal????

total retorn a Hanoi, i decidim agafar un avió abans per tal d'arribar a Hong Kong.......en arribar a HK i per rematar l,aventura que ens persegueix, hem reservat un hotelasso per internet, i en arribar em diu que hi ha una reserva de 6 habitacions al meu nom, i que no es pot cancelar sense penalització (600 euros!!!).....cagu'm l'ou......sort que després de moltes gestions aconseguim que no hi hagi penalització, però entre el tifó i la tifa de l'hotel, jo ja m,he aprimat 3 kilets!

HK però resulta ser un encert de ciutat, tot i la passió consumista i preus ben cars, aconseguim veure un munt de coses interessants, un mercat d,antiguitats, un wet market de peix al carrer, un temple increíble, unes vistes acollonants, un ladies markets sense massa interès, un museu d'història on cantem opera cantonesa, ....i rematem abans de marxar cap a l'aeorport amb un sopar als territoris exteriors, a una illa on una madamme japonesa ens serveix un tè entre sayonaras, y somriures......però no som a la Xina????

finalment retorn cap a casa, això ha set una cursa a fons, molt divertida i plena de moments surrealistes, també d'esforç i de carrera de fons....jo m'he sentit com els participants d'un Pekin express.....però qui diu que els viatges són bufar i fer ampolles? qui diu que Xina o Vietnam és fàcil? hem trobat de tot:
gent maca
gent amable
molts nens i nenes i un munt de hellous
gossos a punt de ser cuinats
vellets traballant al camp
edificis elegants
cases cochambrosas
arròs, dolços, rollitos de primavera, i un munt de menjar per deleitar el paladar
hem fet dos cursos de cuina i ens hem aventurat en un vaixell de pirates
hem aconseguit no pagar un duro per l,embarque de les bicis
i sobretot ens hem adonat que tornar a casa i explicar tantes anècdotes, i que patir una mica també val la pena

avui cansats però contents som a Barna esperant doncs fer un cafetó i acabar de compartir amb vosaltres les vostres aventures rebeu molt petons!
marta

DE RUTA PER VIETNAM

dijous 19 d'agost 2010


amics, l,aventura continua, després de dies de pluja i de mal temps, a Sapa vam aparcar les bicis i una motoreta ens va portar per petits poblets de camps d,arrossos......
va ser macu descobrir la vida dels autoctons, entre dones vestides de diferents tribus i amb el sentiment que una part és veritat i l,altra és pura turistada

d,allà carretera i manta, passem per la part més interior de Vietnam, la que tots els turistes eviten, recorrem mig país entre autobusos locals i alguna furgo.....veus un país entre la pobresai l,evolució....contrastos entre camps preciosos d,arrós,búfals, nenes corrent descalços, i mil·lions d,escenes qüotidianes......a l,altra banda però un país en evolució, internet, mòbils, música tecno, i pantalons i camises de marca.......

és difícil moure's amb una coja i dos bicis i un munt de trastos, el pobre Pep fa de patje, majordom, infermer, i negociador....està amb les piles a tope, i jo vaig fent el que puc entre crostes que comencen a curar-se....però no defallim arribem a poblets que ni ens entenen ni els entenem....entre moments d,estress es barregen escenes boniques amb els autòctons que no paren de dir-te coses en Vietnamita......

i avui,per fi.....després d,un munt de dies sortim de Son La, i tornem a fer ruta amb bicis cap a Yen Chau.......la ruta meravellosa, amb energia i ganes arribem al poblat, els hotels són justets per no dir molt justets, però amb en Pep ens apanyem, trobem algun lloc per menjar i a dormir que demà seguim amb la ruta.....ara sentim per primer cop que si,que això de venir amb bici val la pena, després d'esperar, ens trobem amb mil moments que d,altra banda serien impossible viure....avui mateix un munt de nens vietnamites amb les seves bicis i les seves motxiles ens han rodejat i entre hellou hellou ens han acompanyat un bon tros....preciós sentir-te rodejat per tantes cares somrients i tantes ganes de coneixet!

Vietnam és un país de gent bona, de gent que tot i el patiment de guerres i colonitazions encara tenen ganes de dir-te un helou i convidar-te a entrar a a casa seva si cal......són bonissimes les converses que pots arribar a tenir sense entendre un pijo de les llengües ....però this is real vietnam amics, i descobrir-ho tot i que és dur per la precarietat de tot plegat, és una aventura que promet deixar una forta petjada al cor.

des d,aquest poblet remot us envio molts petons i l,aventura continua!
Marta

GOOD BYE XINA GOOD MOORNING VIETNAM

16 d'AGOST 2010

bon dia amics bon dia
quantes coses han passat.....recorrer món és aventurar-se a que et passi de TOT

a Yangsuo després de fer un esplèndid curs de cuina, i menjar-nos tot allò cuinat davant d'un paissatge i muntanyes increíbles......vam marxar de ruta cap a Xinping.....una ruta fantàstica que va acabar amb una turistada al vespre on fotuts en una barca vam anar a conèixer com treballen els cormorans.....uns ocellots lletjos que es dediquen a caçar peixos i els pescadors els hi escanyen el coll [per treure els peixos més grans....mal explicat el Pepe ja us ho explicarà millor,....a mi la veritat és que els animalots aquestst no van ser santo de mi devoción....

l,endemà de bon matí vam remprendre la ruta, sota uns generosos 40 graus, no us podeu imaginar què vol dir anar amb bici a 40 graus, i fer veure que estàs ben conveçuda de la decisió que has pres......en aquell moment penses en tos els turistes de pulserita que recorren el món, i pagaries per un gintonic amb una piscina y 4 animadors ballant un ball hortera....però sembla que alguns hem nascut per patir......i emmig d,un poble perdut en una baixada de sorra, on semblava que per fi corria l,aire.....kataplamplimplum.... aterriza omo puedas.....vaig fotre'm una llet, que els xinos que ho van veure per primer cop vam posar uns ulls com taronges....xanga xanga.......i jo plorant deia xungo xungo amigo......el pepe va córrer a comprar aigues, deme todas las que tenga!!! li deia a la xina amb els ulls com taronges......i jo plena de pols, sang, i plors feia l,espectacle de la meva vida a xina.......però no patiu les ferides van ser superficials (ejem ejem), i amb 3 dies de cura i força blaus a les cames torno a ser jo......(buenu jo magullada!)

d,allà vam sortir com vam poder cap a Guilin on vam arribar a l,aeroport corrent per anar cap a Kunming.....els xinos ni t,entenen ni ho intenten i et desesperes.sort que a l'aeroport vam trobar una noia que ens va ajudar a empaquetar les bicis i ens va acompanyar fins a l,avió on tothom ens esperava.a...ens despediem d,ella jo plorant (tenia dia fleuma) i n Pepe flipant......em vaig emocionar!!! que voleu que hi faci...a més havia caigut, tot em feia mal, i la xina em va caure bé....

d,allà arribada a Kunming ciutat enorme, i l,endemà agafant un bus fins a la frontera amb vietnam....al vespre arribàvem a la frontera cansats però contents i no us ho creureu però novament una TV china i un fotògraf van demanar-me que posés per a ells, em van dir you look so beautifull....culleres, primer piropo xino!!!! (oeeeeeoeeeeeee) ....jo evidentment vaig com riure i vaig tornar a dir, oh yes i,m an actress......total que torno a ser actriu fora de casa però......

finalment hem deixat xina, i us diré que és un país molt potent on la gent no t,entén i t'hi has de posar tranquil, descobreixes que són molt mot timids i que per això et fan aquest posat......

ara som a Vietnam al nord, plou però s,està fresquet i hem arribat a SAPA un lloc de muntanyes i etnies que enamora, i que fa que per fi després de 3 dies, ens relaxem.

petons i fins aviat!
Marta

HONG KONG, GUILIN I YANGSUO

12 AGOST 2010
amics ja hi tornem a ser!
un nou vitage, una nova experiència, un nou món
vam aterrar a Hong Kong el dia 8, després d,un viatge esgotador, ....la primera etapa cap a Moscú, al costat d,un moscovita que va entrar a l,avió amb una galleda, com si vingués de pescar i d,alà en va sortir: gots, gel, i molt de whiskie.......l,home em questió ens va oferir whiskie i conversa, en rus, per una bona estona.....en Pep, que no vol ser maleducat li va mantenir la conversa surrealista una bona estona, fins que de tanta pudor i borrachera, va claudicar i va fer veure que dormia (ara t'escolto!!! jajajajaja).....en aquell estat era el millor que podiem fer.

l,avió rus va arribar a un aeroport de Moscú ple de cendres pels incendis, semblava ben bé la 3era guerra mundial,....per rematar-ho l,aeroport bullint sense aire acondicionat només va fer que encara suessim més, .....llargues hores d,espera, entre moscovites i un cel gris, .....decadent

moltes hores més tard arribavem a HK....una ciutat plena de llum, oberta al món amb tot el seu esplendor......vam anar a parar, com no, a una chunking mansion, que pel nom us semblara un hotel de luxe, però en realtat es com unes galeries de xinos decadent, que en els seus 18 pisos amaga mil pensions amb noms inversemblants: carlton guest house, luxury hotel, o new brilliant room......

l,habittació amb llençols verds d,hospital ens va acollir per aquella primera nit, que estavem realment rebentats.....

encabat, iniciem el viatge, amb energia i amb ganes de descobrir, ens endinsem pels carrers de HK, amb la il·lusió de ser uns grans aventurers.....la ciutat és una barreja entre orient i occident, calor sofocant, i molts espais per consumir....la seva gent, cosmopolites a l,asiàtica

en acabar el dia comença una odissea per arribar a l,aeroport de Shenzen, un aeroport a la frontera.....incapassos d,entendren's amb ningú ens veiem obligats a pujar en un bus ple d,homes, metre comença a caure la nit, i no sabem cap a on ens porten.......per fi en arribats a la forntera, després de passar mil controls els xinos ens deixen entrar....a en Pep li revisen el pasaport com si d,un traficant es tractés, amb lupa i tot,.....sortint d,allà la mala sort ens acompanya no hi ha autobusos cap a l,aeroport i agafem un taxi on ens hi deixem literalment el sou....però és l,aventura......correm amunt i avall, amb les alforges enganxades a l,esquena...les bicis encara no han arribat......i per fi quan arribem a l,aeroport......el nostre vol porta un retard de m'es de 2 hores.......grrrrrrrrr

Vooem cap a Guilin, la primera ciutat xina, dormim com podem en un alberg que es diu Happy Hotel, pero que de happy en té ben poca cosa. ....jo porto un jet lag, que quan probo de dormir se,m posen els ulls com taronges i allà no hi ha qui dormi....finalment pero aconsegueixo adormirme sense saber ben bé ni on sóc ni quin idioma se suposa que he de parlar

després de poques hores de son i de molts anades i vingudes trucades per recuperar les bicis finalment arribem a Yangsuo, aquesta ciutat china, que en d,altres anys segur que tenia el seu encant resulta ser un Lloret mde Mar a la china....és divertit veure com els xinos, es banyen al riu, com surten de festa o quins records s,enduen a casa......sort que en Pepe que té bones idees em porta a menjar crancs a un mercat lluny del centre, on ens posem literalment les botes de crancs, peix i el que calgui....

l,endemà per tal d,aprofitar el dia, lloguem unes bicis i vinga carretera amunt a veure tot aquest munt de muntanyes que enmurallen la ciutat ...ja cap a la tarda, curs de cuina china...entre occidentals de tota mena recorrem el mercat i descobrim tot cuinant uns plats exquisits que caldrà recordar en arribar a casa........

Yangsuos ha set una experiència correcte, però avui comensa la ruta...ja amb les bicis, i amb l,ànim de fer camí, enfilem la carretera i deixem que la calor, els pedals i les ganes ens portin cap algun racó més autèntic....el trobem....Xinping...un bell racó de món, on per camins de sorra anem descobrint com viuen els chinos d,aquesta zona....estem rebentats després del primer dia de ruta que hem acabat pujant a una barca de bamboo i deixantnos portar per la corrent.......

per avui aquest és un petit resum d,aquest racó de món
petons
marta

L'ALT EMPORDÀ

aquestst dies marxo de tant en tant cap a Roses els caps de setmana....els voltants de Roses són espectaculars i els desconeixia totalment....i ara amb la primavera el paissatge és un esclat de color i olors que contrastat amb el blau del mar et deixa realment bocabadat.....Cap Norfeu, Cap de Creus, Cadaqués,......

fa un parell de caps de setmana que el P. em va portar de ruta en bici per allí, el que havia de ser una passejada es va convertir en 60 kilòmetres en un dia.....vam sortir de Roses, vam marxar cap a Cadaqués i dallà vam enfilar cap a Cap de Creus ....a Cap de Creus la nostre merescuda cerveseta i cocacola, i una roda punxada van fer que ens aturéssim a reposar.....encara quedava camí...d'allí vam marxar per un camí preciós cap a Port de la Selva, on arribàvem exhausts però contents just amb la posta de sol.......després de buscar un lloc per dormir i sopar com dos senyors a l'únic xino del poble, una bona dormida i l'endemà cap a Llançà a esmorzar.....i tot el dia per retornar cap a Roses.....amb la seguretat de que cada pedalada era una mica menys per arribar a casa....en arribar em vaig haver de ficar al llit...de cansament....i en P. va córrer a buscar-me unes gambetes i fer-me un caldo calent! No hi ha res com un bon jalar després d'una ruta tant intensa que es va convertir en 90 km en mountan bike......

DESCOBRINT PAISSATGES INÈDITS

amics, he estat a Chamonix, la natura de les muntanyes, amb el Montblanc al darrera no et deixen mai indiferent, l'impacte d'una immersió a la muntanya ha set tan gran que m'ha deixat extasiada.....és com si hagués descobert alguna cosa que desconeixia, com si de sobte hagués fet l'amor amb la natura,.....la Vallé Blanche ha resultat ser una excursió maquissima entre glaciars, muntanyes i seracs.....la neu, arribava fins a la cintura, i el dia era tant assoleiat que el contrast de colors tant purs i diferents extasiava només de mirar....

ara el record queda encara retingut a la retina i en algun indret de la panxa......touché....si, si ,m'ha tocat, alguna cosa m'ha enganxat, quan hi era la barreja de por i felicitat era gran, el silenci quasi ensordidor, i la resta tot immensitat.....

MENJAR DÀTILS UN PLAER DESTINAT A PERSONES QUE SABEN NO TENIR PRESSA

Menjar dàtils es un plaer destinat a persones que saben no tenir pressa.
El dàtil es el fruit dolç i empalagós del desert, l'energia concentrada, la píndola natural dels berebers.
El dàtil s'ha de menjar amb calma i assegut sota l'ombra d'una palmera, per després aixecar-se
i aprofitar l'energia que ens aporta.
El dàtil es la injecció que de vegades ens fa falta.
Deu ser per això que els dos camells tòtils sovint s'asseien a la fresca i assaborien els seus fruits edulcorats.
En silènci, recolzats l'un sobre l'altre mastegaven amb els ulls tancats i es comunicaven telpàticamnet, o el que es el mateix, s'etenien sense parlar.
De tant en quant, obrien els ulls, es miràven i esclatàven a riure.
Eren temps de glòria i alegria que calia aprofitar.
Era habitual que un d'ells, com il·luminat per un raig de llum celestial, comencés a explicar
la darrera idea que pel cap li habia passat.
I es així com planejàven i preparàven els nous projectes. Un darrera l'altre, sense fre ni control. Donant absoluta llibertat a la seva imaginació.
Passa que tan iperactives ments aportaven a aquella petita societat de tòtils una quantitat tant gran de propostes , que sovint es trovàven no tenien temps de dur a terme
El dia es tant curt, pensaven...
En una d'aquestes aturades, sota la palmera, mentre feien honor al seu sobrenom oferint a tots als que passàven aquella cara de rumiador embadalit, van veure que un home gran s'apropava.
-Puc seure?, va preguntar.
-Si , es clar, vingui i faci-ho sobre aquesta pedra. Es el lloc mes còmode.
I tant còmode que va resultar...
El vellet va romandre quiet assegut, com qui recupera l'alè, durant ben be 20 minuts.
Passat aquest temps treié de la butxaca un paquet que poc a poc es dedicà a desembolicar.
En treié tabac i seguidament, amb habilitat però sense preses tornà a desar l'emboltori.
D'una altre buxaca, com qui treu un conill d'un barret, va pendre delicadament un petit i arrugat paper de fumar.
Va aixecar el cap i somrigué als dos camells tòtils.
Relament eren com espectadors d'un truc de magia.
Les seves mans tremoloses enrotllaren amb lentitud i serenor la materia i el paper.
L'home demanà foc.
- No , no en tenim.
-Vaja...
Es va apoltronar i va deixar passarel temps com qui espera que es posi a ploure.
En la llunania del camí es va veure aparèixer un altre personatge caminant.
El vell somrrigué.
Uns minuts mes tard ja havia arribat ben aprop d'ells , però evidentment seguia el seu camí.
Obrint els ulls en una acció prou indicativa el vellet va fer entendre a un dels dos camells
el que volia.
Un dels tòtils es va posar ràpidament en peu i s'atença d'una corredissa al personatge aparegut.
-Te foc?
-Si , esperi.
En questió de segons el vellet assegut tornava a somriure, aquest cop en senyal d'agraiement, doncs ja
tenia el que buscava.
L'extrany va desaparèixer i tots plegats romagueren en silenci mentre el cigarret es consumia mes pel pas del temps que no per les calades que el seu propietari li donava.
Encabat, l'apagà, respirà fons i es gratà la barba blanca i ben retallada.
Passaren vint minuts mes i finalment l'home s'aixecà, es va col·locar be la xilaba i després de somriure
reprengué de nou el camí.
A poc metres de distància, es girà per última vegada i els digué als dos tòtils.
- No es important la quantitat de vegades que pareu a descansar. Es important que cada vegada que ho feu
aconseguiu recupereu l'ale que us faltava.
I marxà caminat a un pas que només els homes de la seva edat i sabiesa saben portar amb dignitat.

Els dos tòtils agafàren els darrer dàtil de la bossa, el dividíren i en possar-lo dins la boca , tancaren els ulls
i assaboriren el moment com qui arriba al cel i domina la terra.

PEP