MANIFEST DELS TRENTA I TANTS....

Que la nostra autoestima ha sobreviscut! Des que teniem 3 anys fins avui ens hem empassat més de mig milió de spots de televisió on ens han volgut convèncer que mai no podriem fer prou per arribar a ser dones lliures, atractives, estimades i mentalment sanes. Doncs mira, pel que fa als tres primers punts han fracassat. Som lliures, atractives i ens sentim molt estimades!

Que tenir marit és una opció. Perquè, per fi, als trenta, te’n adones que viure consisteix a equivocar-se, i que això ja ho pots fer tu soleta. Malaguanyar la vida és una ciència molt sacrificada i no és questió de compartir els mèrits.

Que tenir fills és una opció. Quan sentis la crida de l’instint maternal... deixa’l que cridi fins que es quedi afònic! “Ara no em va bé, xato; ja et truco jo, vale?”

Que tenir èxit és una opció! Als vint eres ambiciosa, volies triomfar i et passaves dia i nit buscant el dimoni per vendre-l’hi l’ànima. I cada cop que trobaves el seu número, una secretària li filtrava la trucada. Sí, volies volar alt com un àliga, però un dia descobreixes que el mirall de la vida et torna el reflexe d’una gallina. Si arribem a saber que la vida era això, potser li hauriem encarregat la banda sonora al Georgie Dan. Però malgrat tot, malgrat que les nostres mares tenien rao, no ens penedim de res... (bé, gairebé de res).

Que passats els trenta és hora de fer allò que és important. I què és important? Doncs qualsevol cosa que als vint no hauries inclòs ni boja en el teu currículum d’aspirant a superstar. I si encara no saps què vols, com a mínim ja saps què no vols.

Que passats els trenta, toca fer les paus amb els teus pits i el teu cul. I si mai dubtes si aquell xicot t’està buscant la piga o la data de caducitat, remet-et a l’evidència científica: que estàs per sucar-hi pa!

Que la vida és meravellosa i bla, bla, bla.

(escrit per Sergio Arteaga, i representat el passat 2 de febrer del 2007)

SENTIT COMÚ O TOSSUDERIA?

Els ciutadans de Barcelona n’estem farts de tanta tossuderia i tanta falta de sentit comú, quins polítics tenim? Perquè semblen sortits directament de Polònia (i no al revés) són TITELLES, en majúscula, titelles de partits que només fan que una política comparatista (al meu parè d’un infantilisme i falta de responsabilitat total) i de campanya, estan més al servei del partit que no pas del ciutadà.Hem d’aguantar tanta estupidesa amb el tema del AVE? S’infravalora la opinió dels ciutadans, la opinió dels tècnics de la ciutat i de tot el món (només semblen tenir valor els de les administracions, ves a saber pagats per a què) i a més a més se’ns demana que confiem en la tècnica!. Tecni què???? Però que no heu vist el Carmel? I els ‘socavons’? i les esquerdes de Lleida i del Prat?
Segons un article d’avui l’alcalde diu que ‘només desconfien de la tècnica qui no creu en la racionalitat!’ Racionalitat de què? I de qui? Perquè al meu parè tots vostès no en tenen ni un gram de racionalitat. Una bona organització racional és aquella que abans d’acceptar un projecte l’estudia detingudament, tenint en compte pros i contres i posant per davant de tot la seguretat com a guia. Una bona organització racional és aquella que demana opinions a tècnics d’aquí i de fora, d’una ideologia i d’una altra. Una bona organització racional és la que abans d’aprovar un projecte fa un bon projecte d’estudi amb cates ben fetes i amb valoracions geòlogues contrastades. Una bona organització racional és la que accepta que s’ha equivocat i rectifica a temps.Estimats Polítics, Alcalde i Administracions, perquè no ens deixeu viure tranquils?Barcelona s’ha convertit en un aparador, en un maniquí vestit de Dior i maquillat per L’Oreal, però sense cap mena de sentit, les coses aquí no tenen ‘ni cap ni peus’, ens quedem sense llum i els polítics ens diuen que estan: ‘INDIGNATS’ Indignats de què de cobrar molts calers?Jo si que estic Indignada, indignada de ja no saber a qui votar perquè ningú et dóna solucions, indignada de veure els preus dels lloguers, els sous baixos i les mil hores que treballem, indignada de sortir de Catalunya i haver de defensar una imatge que els ‘nostres' polítics destrossen amb cada patositat que fan o diuen.

CAPOEIRA

Aquest que veieu aquí a la foto és en MESTRE BIMBA, tot un Mestre de la Capoeira! La Capoeira és una barreja de lluita, dança, i art marcial. És molt interessant de practicar perquè es treballen molts aspectes de la persona: la concentració, l'elasticitat, la confiança, l'equilibri, ......quan vaig començar va ser més per una iniciativa de conèixer una cultura (doncs estava vivint a Brasil) que no pas per un interès molt gran per fer esport. Però poc a poc em va anar enganxant.
És molt complerta i social, combina la música: cançons amb llengua portuguesa, i l'instrument: el 'berimbau' i la pandereta!
La veritat és que ho recomano a tothom, feia molts anys que no sentia aquella complicitat de formar part d'un equip (durant molts anys vaig jugar a Basquet) i al mateix temps és un repte. Poc a poc veus com el teu cos de 30 i tants respón a la constància i els estímuls, i això fa que cada vegada l'esforç valgui la pena.....el meu cos (pensava jo) ja no està per fer tonteries....doncs us he de dir que el meu cos està en perfecte estat d'equilibri, faig la u batido, la roda pa lante pa tras con y sin maos! i els dies que estic inspirada fins i tot em surt el makako! (traducció literal: mono!)us he de dir que des que practico Capoeira el meu cervell esta més tranquil i els meus indexs d'ansietat han baixat en picat, per tant animo a panxuts, ansiosos, i a tots els que us agradin els esports en grup......és també un bona opció per aprendre un idioma i conèixer una cultura.....curiós el meu mestre es diu Cabeludo però no té ni un pèl, i el monitor es diu Pinguim però ve de Brasil....el meu nom de Capoeira és Strel*nha

no tinc temps.....ni de respirar...

anem de bòlit, aquesta és la reflexió d'avui, anem de bòlit....però ens agrada....he de reconèixer que prefereixo l'activitat a la inactivitat, i és més, em senta inclús millor,.....però CAL? vaig pel carrer i miro tot el que som, i fa por, tot va molt de pressa, la feina, els mails, les trucades, les cerveses i cafes amb els amics, els viatges, els caps de setmana, .....i ens hem oblidat de RESPIRAR. Algú podria crear un centre de respiració, així com hi ha els de risoterapia, doncs un centre on s'hi vagi a respirar: RESPIROTERAPIA, 'vuelve a aprender a respirar! ' Unes bombolles d'oxígen i que la gent hi entrés a respirar aire pur.......no dec ser ni la primera ni la última en pensar això....segur....de fet segur, que inventaran el dia de la respiració, i llavors tots anirem amb bombones d'oxigen i ens dedicarem el dia a respirar....així com hi ha el dia de les bicis i el dia sense cotxes doncs hi haurà el dia de la respiració.
Començo a pensar que de què em compensa viure així? quan viatges és magnífic perquè de sobte entres en contacte amb una realitat neutre, ...i llavors tens molt de temps, quan dic viatges em refereixo a quan marxes un temps a viure fora.....com que no coneixes a ningú, ningú et truca.....estàs tu amb tu mateix, i tens temps, i RESPIRES.....i de sobte tot canvia, ets una persona diferent, més conectada amb la realitat de tu mateix, estàs obert a que tot pot passar, i observes l'entorn des d'un altre prisma......aqui a Barcelona, jo ja no observo, m'he mecanitzat, sóc com un robot: em llevo, em dutxo, em vesteixo, esmorzo, surto corrents, arribo a la feina obro l'ordenador, i truquen i contesto i envio mails, i truco i em contesten.....i així dia rere dia......NO PUC MÉS, vull una altra cosa, però encara no sé a on l'he de trobar!
Us heu fixat a com mengeu? realment us adoneu del gust de les coses? o mengeu rapidissim engollint? recepta per avui:
respirar
fer el sopar tranquil·lament
parar taula respirant
seure a taula mooooooooooooolt lentament
agafar la forquilla, respirar, i tallar minuciosament el peix
punxar, acompanyar a la boca, i deixar la peça sota el paladar
sentir el gust
respirar

1001 DIES. EL VIATGE.

Te propongo un viaje. Un viaje de 1000 y 1 días. Un viaje para despegar y despegarnos. Un viaje en que sólo quepa el yo para uno mismo. Puede ser un viaje mental o geográfico, puede tu existencia dar vueltas y más vueltas permaneciendo tus pies inalterables, o pueden tus patucos salir a hallar. Espacios, gentes, rincones, silencios, oscuridades, formaciones...experiencia (vida). Tienes 1001 díaspara ti, y yo los tengo para mí. No gana quien llegue primero, sino quien llegue tras darse más a sí mismo. No pierdas demasiado tiempo pensando en mí porque te sacaré ventaja, no me busques, yo ya te encontraré si sé que me necesitas; no te zancadilles porque me estarás frenando a mí. Viaja lejos, tienes muchos días, pero recuerda que el tiempo es breve, mucho más cuando empiezas a andar y te comes la vida a dentelladas, y sin darte cuenta te quedarás sin días ni noches (1001). Entonces frenamos y nos buscamos, seguro que estamos cerca. Y nos tomamos un café. Pausado. Ya diremos entonces qué queremos de la vida, quizá estemos solos, quizás no, pero estaremos el uno frente al otro y recuerda que somos transparentes para el otro. Pero no lo olvides, son 1001 días ....



P.D