Que la nostra autoestima ha sobreviscut! Des que teniem 3 anys fins avui ens hem empassat més de mig milió de spots de televisió on ens han volgut convèncer que mai no podriem fer prou per arribar a ser dones lliures, atractives, estimades i mentalment sanes. Doncs mira, pel que fa als tres primers punts han fracassat. Som lliures, atractives i ens sentim molt estimades!
Que tenir marit és una opció. Perquè, per fi, als trenta, te’n adones que viure consisteix a equivocar-se, i que això ja ho pots fer tu soleta. Malaguanyar la vida és una ciència molt sacrificada i no és questió de compartir els mèrits.
Que tenir fills és una opció. Quan sentis la crida de l’instint maternal... deixa’l que cridi fins que es quedi afònic! “Ara no em va bé, xato; ja et truco jo, vale?”
Que tenir èxit és una opció! Als vint eres ambiciosa, volies triomfar i et passaves dia i nit buscant el dimoni per vendre-l’hi l’ànima. I cada cop que trobaves el seu número, una secretària li filtrava la trucada. Sí, volies volar alt com un àliga, però un dia descobreixes que el mirall de la vida et torna el reflexe d’una gallina. Si arribem a saber que la vida era això, potser li hauriem encarregat la banda sonora al Georgie Dan. Però malgrat tot, malgrat que les nostres mares tenien rao, no ens penedim de res... (bé, gairebé de res).
Que passats els trenta és hora de fer allò que és important. I què és important? Doncs qualsevol cosa que als vint no hauries inclòs ni boja en el teu currículum d’aspirant a superstar. I si encara no saps què vols, com a mínim ja saps què no vols.
Que passats els trenta, toca fer les paus amb els teus pits i el teu cul. I si mai dubtes si aquell xicot t’està buscant la piga o la data de caducitat, remet-et a l’evidència científica: que estàs per sucar-hi pa!
Que la vida és meravellosa i bla, bla, bla.
(escrit per Sergio Arteaga, i representat el passat 2 de febrer del 2007)
No hay comentarios:
Publicar un comentario