anem de bòlit, aquesta és la reflexió d'avui, anem de bòlit....però ens agrada....he de reconèixer que prefereixo l'activitat a la inactivitat, i és més, em senta inclús millor,.....però CAL? vaig pel carrer i miro tot el que som, i fa por, tot va molt de pressa, la feina, els mails, les trucades, les cerveses i cafes amb els amics, els viatges, els caps de setmana, .....i ens hem oblidat de RESPIRAR. Algú podria crear un centre de respiració, així com hi ha els de risoterapia, doncs un centre on s'hi vagi a respirar: RESPIROTERAPIA, 'vuelve a aprender a respirar! ' Unes bombolles d'oxígen i que la gent hi entrés a respirar aire pur.......no dec ser ni la primera ni la última en pensar això....segur....de fet segur, que inventaran el dia de la respiració, i llavors tots anirem amb bombones d'oxigen i ens dedicarem el dia a respirar....així com hi ha el dia de les bicis i el dia sense cotxes doncs hi haurà el dia de la respiració.
Començo a pensar que de què em compensa viure així? quan viatges és magnífic perquè de sobte entres en contacte amb una realitat neutre, ...i llavors tens molt de temps, quan dic viatges em refereixo a quan marxes un temps a viure fora.....com que no coneixes a ningú, ningú et truca.....estàs tu amb tu mateix, i tens temps, i RESPIRES.....i de sobte tot canvia, ets una persona diferent, més conectada amb la realitat de tu mateix, estàs obert a que tot pot passar, i observes l'entorn des d'un altre prisma......aqui a Barcelona, jo ja no observo, m'he mecanitzat, sóc com un robot: em llevo, em dutxo, em vesteixo, esmorzo, surto corrents, arribo a la feina obro l'ordenador, i truquen i contesto i envio mails, i truco i em contesten.....i així dia rere dia......NO PUC MÉS, vull una altra cosa, però encara no sé a on l'he de trobar!
Us heu fixat a com mengeu? realment us adoneu del gust de les coses? o mengeu rapidissim engollint? recepta per avui:
respirar
fer el sopar tranquil·lament
parar taula respirant
seure a taula mooooooooooooolt lentament
agafar la forquilla, respirar, i tallar minuciosament el peix
punxar, acompanyar a la boca, i deixar la peça sota el paladar
sentir el gust
respirar
Començo a pensar que de què em compensa viure així? quan viatges és magnífic perquè de sobte entres en contacte amb una realitat neutre, ...i llavors tens molt de temps, quan dic viatges em refereixo a quan marxes un temps a viure fora.....com que no coneixes a ningú, ningú et truca.....estàs tu amb tu mateix, i tens temps, i RESPIRES.....i de sobte tot canvia, ets una persona diferent, més conectada amb la realitat de tu mateix, estàs obert a que tot pot passar, i observes l'entorn des d'un altre prisma......aqui a Barcelona, jo ja no observo, m'he mecanitzat, sóc com un robot: em llevo, em dutxo, em vesteixo, esmorzo, surto corrents, arribo a la feina obro l'ordenador, i truquen i contesto i envio mails, i truco i em contesten.....i així dia rere dia......NO PUC MÉS, vull una altra cosa, però encara no sé a on l'he de trobar!
Us heu fixat a com mengeu? realment us adoneu del gust de les coses? o mengeu rapidissim engollint? recepta per avui:
respirar
fer el sopar tranquil·lament
parar taula respirant
seure a taula mooooooooooooolt lentament
agafar la forquilla, respirar, i tallar minuciosament el peix
punxar, acompanyar a la boca, i deixar la peça sota el paladar
sentir el gust
respirar
No hay comentarios:
Publicar un comentario