EN RUTA : PUSKAR LA CIUTAT SANTA , JAIPUR LA CIUTAT ROSA, I AGRA EL TAJ MAHAL

amics deixem Udaipur, amb el seu llac i els seus ghats (escales que serveixen als Indis per a purificarse....i deixem enrera el seu llac, l,hotel de luxe al mig del llac, i la seva gent senzilla i riallera, marxem cap a Pushkar la ciutat santa amb l,únic temple dedicat a Brahma al qual tots els hindus han de venir-hi un cop a la vida.

el camí i la carretera com ja és normal, és ple d,entrebancs de tota mena, però es converteix en normal la presència de vaques, i camells, i algun burro despistat

la Ciutat santa resulta ser un bazar preparat per a que el turista buidi la butxaca, de fet, resulta quasi insuportable no posar mala cara davant la insistent demanda de que t,aturis a les seves botigues.....sembla impossible però ni ens agrada la ciutat ni el temple ni les botiguetes.......lo més interessant tornen a ser els seus personatges que com sortit d,una peli hippy dels anys seixanta, veus homes grans amb rastes i múltiples turbants de colors, els ulls d,aquestst individus expressen les més varietats emocions, a cada rostre hi perceps una història, una vida que tot i que no pots definir amb paraules t,impressiona...potser per una incertesa de com, quan i que han viscuts tots ells......els homes increpen més que altres vegades i esgotades de tanta insistència marxem a l,hotel.......el món dels bacteris ens fa anar amb més compte que de costum, alguna descomposició i la mandra d,haver de fer constants escapades als lavabo ens fan prevenir amb massa paranoia.....no us explico la de vegades que ens netegem les mans...però això és india...

marxem esgotades cap a Jaipur, una ciutat que només té d,interessant un gelosia feta pq les dones del palau veiessin que passava al carrer, i una ciutat decadent tota de color rosa....la varen pintar quan un rei anglès va visitar la ciutat i la van deixar així......el més maco de la zona són les seves botigues de teles, teles meravelloses, amb brodats de tota mena i molts colors....la seva gent amable i més moderna que a d,altres ciutats es nota que es una gran ciutat de mes de 2000000 d,habitants

però decidim anar al cine!!!!!!!!!! si bolliwood, el cine és còmic, cua de dones i homes separades per entrar, i quan entrem és com un himmens pastís de color rosa, si si les parets i els sostre són en format pastís de nata!!!!,,,,i la peli cap desperdici chunari chunari, balla per aquí balla per allà, ells aplaudeixein criden i riuen i tu entre que la peli és en indi i que més ensucrada no pot ser, no saps ni com ni perquè ni d,on ve et cau fins i tot la llagrimeta.....com ens hem de veure!!!!

i marxem cap a Agra.....una ciutat plena de miseria, de slums i de nens amb cara trista i molt bruts, aqui és també la ciutat de les mil i una excuses per timar-te 4 rupies, se les saben totes i busquen de manera abusiva al turista....primer cop que ha de fer algun stop please, son massa insistents....però enmig d,aixo i del cansament del viatge veiem el taj mahal!!!!!!!!!!!!!!!

és meravellos, l,hem vist en mil postals i mil fotos d,amics que hi han estat, pero és igual, imressiona igual, és gran majestuós, net, i ple de magia......s,hi respira la tranquilitat d,un llloc quasi sagrat tot i la marabunta de turistes, però la seva simetria i la seva grandesa fan que no puguis evitar mirar-te i remirar-te'l.......llàstima el temps, que no ens acompanya.....pluges però aigua en aquest país és riquesa per tant no ens quexiem gore en mà i a caminar...

i avui cap a Varanassi, nit al tren, ni us explico la paranoia que duem a sobre....que si roben, que si rates, que si.....pero tothom diu que el tren és lo més autèntic,......us ho explicare aviat....de moment etapa final del viatge......entre búfals, micos i vauqes deixem rajastan i marxem cap a una nova provincia uttar pradesh......

del rajastan ens enduem un munt d'imatges qüotidianes espiades des de la carretera: els nens que jugen a caniques, uns furguen un niu de formigues, la mare que renta al nen pel matí, els homes que juguen a criquet, les dones carregant l,aigua amb els seus saris de colors i els animals que convieun amb tot això de manera natural......bona gent, i moltes tradicions.....encara amb força arrelades

fins ben aviat
petons

UDAIPUR I EL SEU LLAC DECONTE

vie, 14/8/09

Amics
Udaipur és una ciutat que sembla de contes infantils, de maharajas i princeses llunyanes....per sort el llac que la fa tant especial era ple d,aigua, doncs en els ultims anys estant patint molta sequera en aquesta zona, i és que aquesta ciutat sense el llac perd tota la seva bellesa.
Udaipur és na ciutat relativament tranquila i petita, preparada per vendre al turista les mil coses imaginables, entre elles plata, roba, i capricis varis.....la veritat és que al final te n,afartes una mica pq et sents amb cara de dolar...pero india és també això...comprar i regatejar.....regatejar és tot un art, has de mirar als ulls del teu contrincant i saber que serà en aquell moment de repte i comensa el partit.....2000 rupies,....noooooooo 200.........are you crazy men?....no, no , no ok then 500 rupies,.....noooooooooo....ok i mi budgte is this, goodbye........no no no wait!......1500 rupies i did a big discount for you, my friend.......la cosa es posa més facil, has de saber què estas disposat a pagar. el moment més divertit be quan et tornes a aixecar i amb cara de pocs amics li dius, no no my last chance 1000......i siiii, en aquell moment li aguantes la mirada allò és teu, no pots vacil·lar...total, marxes d,allà amb un 0% d,energia, amb la sensació de ser una ratera....però amics aqui les coses funcionen aixi

a udaipur vam agafar un guia per visitar el palau, meravellós, soretot quan el guia ens informava que el princep és solter, exclamacions de SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII, i ell amb cara d,al·lucinat pensant d,on sortien aquelles spanish girls que s,atrevien a pensar en casarse amb el futur maharaja

per la resta udaipur ha set una ciutat de molts riures, i de molts mochileros amb qui et fas un fart de riure explicant les sensacions de cadascú

sortinst d,alla ens dirigim a Pushkar, la ciutat sagrada

petons molt molt molt grans

PERSONATGES I RANAKPUR

Fecha: martes, 11 agosto, 2009 5:12
Amics,
han passat uns quants dies, i jo he anat fent ruta, omplint la motxila de noves experiències en algun raco de l,india.
Un elephant hem vist un elephant!!!!! se que pot resultar infantil però no sabeu la il·lusio que fa apuntar a la llista d,animals la del temut i venerat elephant!!! Per tant us recordo la fauna i flora del pais i de les ciutats.....gossos, vaques, camells, elephants......

Jodphur va resultar ser una ciutat que tot i el kaos tenia un punt de magia....un fort enorme emmarca la ciutat, de fet és el fort més ben conservat de la India pq el maharaja de la ciutat va decidir fer una fundació i conservar el patrimoni i la cultura de la ciutat......els indis n,estan molt orgullosos i la veritat és que la visita va valdre molt la pena, i es que quan volen aquests indis ens donen mil voltes!!!!

Un cop finalitzat el dia, i després de coïncidir amb forces espanyols que viatgen per aqui i de fer 4 riures.....vam seguir en ruta, aquest cop direcció Ranakpur......on hi ha uns temples meravellosos jainisnistes...en plan Ankor a Camboya......el paissatge va començar a canviar muntanyes i verd i és que només a 300 km de distancia del desert India t,ofereix una zona verda quasi tropical i muntanyosa.....ah i MONOS!!!! pero no petits no! de 60 cm per lo menus!!!.....sumem-hi els malcarats monos!!!

el més peculiar de la zona ha set la seva gent.....personatges, cadascú amb la seva individualitat.....el pastor, que pastura les cabres amb el seu fill de 7 anys, un nen espabilat i rialler que et demana que li facis una foto amb la cabra preferida.......l,home de les especies!!! no us ho perdeu , ens va fer una demostració en plan bolliwood en directe: pantalons veix, camisa texana oberta i ens va fer olorar totes les especies de la botiga mentre feia una dissertació de més d,hora i mitja!!!!...mamma mia......quants estornuts....

la dona gran amb la cara tota arrugada i els ulls de color gris per les catarates, que no t,entén però tagafa la mà i no te la deixa, et demana que li facis la foto amb la vaca.......la noia de 20 anys, casada i amnb unes pulseres als brassos des del dia que es va casar........la seva germana, timida, però riallera i amb ganes d,estar a propet.,.....els nens, que entusiasmnats amb els globus de colors que hem portat i les bombolles de sabó....et criden pq vagis a saludar a la seva mare, que té un bibi, un bebe de 5 mesos amb els ulls pintats de negre........i és que India són sensacions, moltes vegades de bruticia, calor, soroll....però la meitat del temps i un cop t,acostumes a això India són PERSONATGES....individus que et somriune, avis, mares, joves, i nens molts nens....que corren a donar-te la ma, o et diuen hallou hallou where are you from.......
de tot plegat només veig ulls, molts ulls que expressen molts i diferents sentiments, però en el fons són felissos amb el que tenen i agraeixen cada vespre el que els hi ha passat aquell dia.....

res més ara ja de cami a la venecia d,orient......Udaipur
petons i mes petons namaste

LA CIUTAT BLAVA: JODHPUR

Fecha: sábado, 8 agosto, 2009 5:19

amics, ja torno a ser aqui, estic enganxada als cybers, però al vespre és tot el que es pot fer, i això és india, el paradís de conectar-te a internet
aprofito doncs per informar-vos de la nostra ubicació actual:
hem arribat a la ciutat blava, Jodhpur, totes les cases estan pintades de blau, això es va fer faanys per tal de diferenciar una de les castes, las dels Brahmes, la més alta, de la resta de la ciutat....per tant hi ha una zona que és tota amb cases pintades de blau
el centre torna a ser un kaos, potser quasi al nivell de Delhi, la veritat és que sortir del desert per anar a petar altra cop al soroll i a la multitud, i als perills de a veure qui t,atropella, és com una galleda d,aigua freda....però com tot a la vida, l,altra cara de la moneda que hem viscut avui ha set fantàstica
ens hem perdut per carrerons i carrers poc transitats, i una mica com a sorpresa han anat sortint nens de tot arreu, tots volien una foto, una altra foto, i que els hi ensenyessim a les mares....des dels terrats ens cridaven els nens, et somriuen, et demanen fotos ....si passes aprop d,ells venen corrents i et toquen......el més fantàstic de tot, ha set quan en arribar a la part més alta de la ciutat la imatge que hem vist a set meravellosa......mil cometes de colors, fetes de paper,...... de papers recollits de terra i de fils blanvs a punt de trencar-se.....els terrats estaven plens de nenes i nens fent volar les seves cometes!!!!!!

una meravella!!!!
tant bonic!!!! enmig de la inmundicia, de la pudor, dels nens bruts i descalsos allò era una imatge molt bella.

això és india amics, contrastos i bellesa i sensacions que et toquen la pell i el cor

ahir a Jaisalmer, al vespre vam estar parlant amb el Papu, el noi que porta la guest house....ens va explicar com viuen, les obligacions que tenen, els casaments pactats de les families.....de sobte ens va mirar i ens va dir: teniu tanta sort, vosaltres si que podeu escollir, sou lliures i podeu decidir els vostres destins.....

i es que al final tot es redueix a això, un tema d,oportunitats...

bona nit, i si tanqueu els ulls imagineu això: kaos, soroll, pitidos, una olor intensa a especies, calor, xafogor, i de sobte casetes de color blau i els terrats plens de cometes de colors, amb nens d,ulls grossos somrients i cridant......

aixi haurem compartit una imatge mes d,aquest viatge en el que d,alguna manera també hi sou
apa petons!

JAISALMER O LES MIL I UNA NITS

Fecha: viernes, 7 agosto, 2009 2:12
amics hem arribat al desert, jaisalmer es la ciutat daurada, una ciutat amb un fort, l'únic del món habitat, plena de comerciants i de guies turistics espontanis.

Aqui sembla que siguis quasi a una altra época i a la fi del món, és com ser dins un conte de les mil i una nits......les cases són fetes de pedra arenisca, i el més impressionant és la llum....imagineu una llum daurada pel sol que taca la ciutat tot el dia, i que a part d'escalfar l'ambient li dona un matís de magia perenne....a la nit, una lluna plena amb un cel estrella i el fort il·luminat converteixen aquest lloc en un miratge de contes infantils.....de fet sembla que alibaba viqui magat per algun d'aquestst racons....

Per arribar aquí ha set comlicat, carretera, vaques i camells, com ja sabeu i pitidos per un tubo, és la seva manera de posar l'intermitent.....jejejeje.......abans d'arribar a Jaisalmer, i recomenades pels mil blogs que hem mirat a internet, vam decidir aturarnos a Khuri, el que havia de ser un contacte vital amb natius del desert es va convertir en una ardua tarea de negociacion amb un tio que semblava més un moro que un indio.....per rematar la jugada i una mica sense saber ben bé perque vam acabar sobre un carro tirades per un camell i amb un atac de riure de cal deu....més que res perquè la situació era del més turística de poca monta que ens podiem imaginar.......a mig camí un nen, com aquell que ho fa espontaniament, es va posar un turbant ondeando al viento, cosa que va disparar les nostres càmeres fotogràfiques i seguidament la nostra butxaca....aqui totes les negociacions o les improvitzacions acaben amb un feix de diners...que hi farem

en acabat vam arribar mortes i amb care de timades a Jaisalmer, sort que una bona cerveseta i una guest house amb vistes al fort, ens van reanimar

la ciutat sen's descubreix, amb cada moment del dia, un munt de gent que passejant pels carrers ens demanen fotos, i d'on som...la frase estrella es me llamo antonio banderas, bueno bonito y barato, mejor que en el mercadona o be hola anna rosa quintana....per flipar, no? el turisme, internet o la globalitzacio

india segueix sent sens cap dubte el viatge de les sensacions, a poc a poc, i com qui no se n'adona ens anem intergrant en la seva manera de fer......a poc a poc, passen els dies i les hores i ja ens hem acostumat a la calor, al soroll, a les vaques i a l'entorn.....

res més doncs desde la ciutat d'or us envio una petó ben fort

HAVELIS I TEMPLES AMB RATES

Asunto: India 2
Amics!!!
sortim de Delhi direccio Mandawa una petita ciutat de comerciants i un munt de havelis, antigues cases de maharajas, enmig del no res...la ciutat es quasi com si fossis a un pais arab, el cami per arribar-hi és una carretera plena de cotxes i camions, i vaques i tot el que us pugueu imaginar.....de fet més que una passejada sembla quasi l'intent de suïcidi pq ni us explico la de vegades que tanco els ulls i rebufo davant de cada cotxe que ens passa pel costat.....ara canvia el paissatge s'apunten al carro camells amb collars de colors.....us he de dir que fora del zoo no n'havia vist mai cap i son d'una elegancia i orgull suprem...fan riure...pero compte que mosseguen i no us explico les fugides a corre cuita quan sens creuen per davant.....aqui salvese quien puedaaaaaaaaaaa....camell, vaca moto, rickshaz...tot pot ser un perill....això si divertit
A Mandawa s'apropen un munt de nens demanant fern-os de guia, són pesadets però en el fons me'ls miro i penso...i ells? podràn algu dia viatjar? aqui arriben italians, francesos, espanyols, ells s,espavilen per parlar amb tu amb la teva llengua (fins i tot et diuen Hola maca com estàs!!!!)

res...tot plegat un cumul de sensacions que entre la calor els riures i l'ambient em traslladen quasi a un altre món.
Avui cap a Bikaner, primera parada el temple de les rates....no us puc exlicar gaire més que la quantitat de crits salts i cares de fàstic que he hagut de fer quan finalment m'he aterevit a entrar-hi.....si és fastigós però ho havia de fer quasi com a repte personal....i ho he aconseguit!!!! jajajajaja...us asseguro que val la pena només per poder-ho explicar.....ells creuen que si una rata et passa per sobre el peu segur que tens molta sort... no he tingut tanta sort...bufffffff

Bikaner es una ciutat kaotica una ciutat plena de nens que et somriuen i es volen fotografiar amb tu, de dones amb saris que t,intenten posar mil pulseres posant a prova la laxitud dels teus ossos i de gurus que t'aturen per pintar-te la front de color taronja.....tot plegat una experiència pels sentits de nou!

res més amics, que espero si més no que us pugui traslladar part d'aquesta experiència, si més no per compartir-la tot i la distancia que ens separa!

quina sort, quina sort, quina sort, no em paro de repetir a mi mateixa quina sort que tinc
apa reis, passeu-ho bé i disfruteu del que estigueu fent, el món és meravellos!!!!
muak

DELHI I EL DESPERTAR DELS SENTITS

Fecha: martes, 4 agosto, 2009 3:16
amics això és la bomba
Delhi es una ciutat on regna el caos i la diversitat...cada racó és una petita experiècia pels sentits...ara entenc perque ningú ha sabut explicar-me què hi havia a l'India....l'india és una acumulació de gent oberta a despertar els sentits....india és de moment una bomba de rellotgeria...saris, vaques, cotxes, richsaws, i gent molta gent....la calor envaexi els sentits i els somriures et cubreixen l,esperit

tot i el kaos estar enmig d'aquesta ciutat et fa de sobte sentir-te viu en una altra part del planeta, adonar-te que en el fons cada dia és un nou pas per cada persona que s'atreveix a viure l'aventura....no és el mateix viure aqui que a Barcelona, però ells van fent, caminen, tiren endavant cubreixen les seves espectatives amb la necessitat de passar avui i dema ja es veura

avui tot i el cansament la vida aqui tot just comensa a explotar
i jo em sento immersa en un munt de colors i olors i penso india en el fons és una experiencia pels sentits, una oportunitat per veure i viure quelcom d'irrealitat

petons i fins aviat

PASSEN ELS DIES.....

amics, torna el fred, encara no s'atreveix però comença timidament a entrar per tot arreu....avui i ahir ja he dormit amb les portes tancades! i amb manta i tot! s'acava l'estiu, un any més!!!

Demà marxo cap a Italia, la Ylenia, que és com una cinquena germana, es casa........ahir revisant fotos d'aquests més de 10 anys que fa que ens coneixem mirava les fotos i ens veia a les dues arrisades i pelrojes......recordava les mil una trastades planejades, tots els homes que passaven per les nostres vides, les mil i una converses, els mil·lions de 'carcajades' compartides, també plors i decepcions, y preguntes sobre el futur....trucades a totes hores per saber com et va la vida, reconeixer amb el to de veu que alguna cosa no marxa, alegrar-nos de saber que siiiiiiiiiiiiiii que finalment l'altre ha trobat feina o algú a qui estimar..............moments de felicitat compartida en la distancia, moments d'angoixa silenciada, .......han set molts anys, i molta vida compartida, molts avions amunt i avall, i ara vist tot en la distanci,a penso que de vegades hi ha gent que te la trobes una mica per casualitat i esdevenen un puntal de la teva vida.......

una mica com el que m'ha passat també amb els homes, trobats una mica per casualitat i de sobte són més aprop del que mai haguéssis esperat.......

m'encanta caminar descalça, punxar-me, i esgarrinxar-me si cal, m'agrada compartir al 100% el moment que visc, i ara m'agrada recorrer amb en p. el cami que ens anem atrevint a definir....m'agrada sentir que un per l'altre més boig i atrevit....i és així, la vida són dos dies, els anys passen, els dies també, els estius i les tardors quasi s'ajunten i al final......el que et queda és la capacitat de dir SI jo vull, jo tinc ganes de tirar-me al mar i nedar fins a la costa, tinc ganes d'agafar avions, de fer volar coloms, d'aprofitar cada segon, de respirar tot l'aire possible, de gastar tots els somriures, d'agafar-te de la mà i fotre el camp!...cap a on? no ho sé,...... cap a la fi del món!

apa amics, després de la filosofada......la calma..........

avui ha caigut aquest text a les meves mans....

Existe un lugar intermedio entre esperar a que llegue el momento adecuado
y hacer que llegue: atrapar el momento
Has de estar atento a lo que te sucede en el presente,
pues tus sueños no siempre se manifiestan como los has imaginado.
Muchas veces la realidad supera la ficción,
porque lo que se manifiesta es la esencia de lo que has pensado y creado.

Así que no te ciñas a tu guión de cómo crees que han de ser las cosas
y aprovecha las oportunidades que te brinda tu presente.
Quizás llegues a donde querías por el camino menos pensado.
Vive el presente, vive consciente,
y no dejes que se te escape la Vida.

2 dies i cap allà

Queden dos dies, el d'avui no el contem....demà divendres i dissabte i marxem cap a la india!

Sensacions?

Ganes, moltes ganes d'aterrar, i començar a deixar que aflori el festival pels sentits, ...provo d'imaginar-m'ho, tothom et parla de la calor, de les olors, de la bruticia,...i no sé si és perquè som tots plegats una colla de negatius, o perquè en el fons la intensitat d'aquestes emocions et marca profundament.



El que si he vist es que tohtom, més o menys, quan parla de la india et diu t'agradarà molt, però és molt dur!



Doncs cap allà hi anem. a veureu-ho i viure-ho per nosaltres mateixes.....aquest any alguna cosa m'hi ha portat...jo sempre he pensat que els viatges et criden, no és per casualitat que l'any passat anés a laos, sincerament necessitava un viatge com el de laos, on l'armonia, la tranquilitat, el silenci i la soledat...em va acompanyar.....aquest any? es veurà! espero explicar-vos d'aquí a molt poc les primeres impressions.



Res més, doncs, Bon estiu! i bon viatge a qui marxi!

I una foto més del que se suposa m'espera.....allà....una foto feta per la meva estimada amiga marie pierre durand...artsita, fotografa, viatgera i nòmada de la vida, sàbia i forta, i plena de vida i experiències.

PREPARATIUS PER LA INDIA

(c)marie pierre durand

queden tan sols 19 dies i marxem cap a la India, la veritat és que tothom et diu coses ben diferents... però hi ha un parell de coses en què tothom coïncideix:

1. que hi has d'anar un cop a la vida
2. que és enorme i no t'estressis tot no es pot veure
3. que les olors i els colors impressionen
4. que et preparis per més d'una descomposició
5. que hi ha escenes que et trenquen el cor
6. que els homes són uns pesats!

però més enllà del que diu tothom, més enllà del que imaginem, hi ha alguna cosa que em diu que és un país meravellós, per la seva gent, per la seva varietat, i probablement perquè hi ha barrejat el més c bó , el més dolent i el més essencial de cada ésser humà.

Ho veurem.
de moment preparem el viatge.....l'itinerari previst és el següent:
Delhi
Bikaner
Jaislamer
Jodhpur
Ranakpur
Udaipur
Pushkar
Jaipur
Agra
Varanasi
Vrindavan
Delhi
els primers preparatius ens fan moure tema visats (és un tema lent que cal preveure amb força temps, has d'omplir una fitxa que tens per Internet (oju pq corre per internet una versió antiga), enviar-la per postal express a Madrid a l'Ambaixada India i previament haver fet el pagament de 50€.)
Ambaixada India a Madrid
Telf. 913098870
Av. Pío XII 30-32. 28016
Horari: 9-13:30h
Dill-Div
Cal fer el tema de vacunes (només ens han posat la Poleo, i la renovació del Tifus). La Malaria en principi et diuen que previnguis posan-te molt relect al matí que és quan pica.
Vacunes: Costa 35 € has de demanar hora amb 2 mesos d'antel·lació i pots anar al clínic o a drassanes.
A part d'això els bitllets els hem tret un per Finnair (Bcn-Delhi) i el bitllet intern Varanassi-Delhi el més econòmic l'hem trobat per spicijet (33e!!! )

Per la resta hem pensat fer mitja ruta amb xofer (estem encara gestionant-ho) i mitja amb tren . Seguim en la búsqueda de Guest House per dormir i acabant de concretar kilometratge perquè les distàncies s'apropin el màxim a la realitat!

Res més doncs, això ja quasi ho tenim!

VINICIO CAPOSSELA i els mitjons perduts

Ole Vinicio Ole!

ahir vaig descubrir un cantant fenomenal, jove rebel, creatiu, una mica punki, i molt molt molt prodigi! m'agraden els artistes que s'atreveixen, que barregen els estils, que creuen i traspassen les fronteres, que no es defineixen només com a músics, que fan intervencions rebels i pugnen contra els polítics, m'agraden els qui són irònics, que no són perfectes, que jugeun com nens i que al final ens donen una visió més del món!

Dues cançons que penso són bonissimes i que si sou capaços d'entendre la lletra són encara més genials:

UNA GIORNATA PERFETTA

http://www.youtube.com/watch?v=cmmu2yHumHg

i

IL PARADISO DEI CALZINI

http://www.youtube.com/watch?v=gTBisUYfF-E&feature=related

perquè

ON VAN A PARAR ELS MITJONS PERDUTS?

avui...si em punxes....no em surt sang

m'he passat 4 anys lluitant, esperant una reacció, somiant el que semblava impossible, confiant, accionant i visquen senzillament per tirar endavant una rel·lació.....avui, tot i el final d'aquesta, sóc feliç perquè veig que finalment ell se'n surt sol.....està feliç, està madur, està lluitant, ....si el miro m'emociono, és la sensació d'haver confiat a cegues que al més intern d'aquella persona hi havia tanta bellesa en potencia.......avui me l'estimo molt més que mai, molt més que ahir .......de sobte veus la flor que ha florit....avui si em punxen no em surt sang, avui tot i la tristesa que em remou l'estómag.....el passat ha quedat enrera, amb totes les coses belles i dures que ens han acompanyat....el present, apunta amb força i em distreu de l'enyorança, tot i la incertesa tot i les ganes de saber fins a on m'acompanya.....avui si em punxes no em surt sang

la vida és meravellosa, com diu una cançó dels Macaco...somos una marea de gente todos diferentes......de vegades te n'adones de quant has estimat i de com t'han estimat només amb el pas del temps.....de vegades enyores el que tenies i suspires pel que no tens......però segueixo pensant que en aquestst moments en que seus davant del teu ex, prens un cafè, plores i somrius, i de sobte te n'adones que tots aquells petits moments quotidians han fet un lligam tan profund, que sempre més quedarà allà establert....llavors es quan et dius que si, que ha valgut la pena, ...que si, que tenies raó en estar-ne ben enamorada perquè és algú meravellós, i que sí, que tu també t'has equivocat, però que de les coses dolentes ja ni t'enrecordes....em deia ell.....aquell dia que em vaig enfadar....li deia jo....no ho recordo, ...i entre llàgrimes reiem adontant-nos que una de les coses més meravelloses que ens ha acompanyat és que darrera cada enfado, hi havia només 10 minuts i un esclat de riure, que darrera cada desavinença, hi havia una abraçada i un sac ple de complicitat......avui, tinc un nus a la gola, tot i sentir-me feliç....i avui si em punxes....no em surt sang....

DANCING LIFE

Amics, aquesta setmana ha set directament com pujar al DRAGON CAN i estar sempre a punt de la pitjor baixada (de fet en ma vida he pujat al Dragon Can).......si, si, setmana d'emocions fortes, de decepcions, d'un munt de feina, de mil amics, de xerrades fins a es tantes de la matinada, de trobades inesperades pel carrer, .....mamma mia.....

i que en trec d'aquesta setmana?
doncs que ahir, després de tenir una tarda taquicàrdica, vaig decidir que no penso deixar que les coses m'afectin més. No fotem, la vida són dos dies i hem vingut a celebrar-ho!!! jejejeje....si, si, dos dies, i em nego a passar-me ni mig dia pre-ocupada per res.

A la feina....calma, deus dirá....respirar, observar, pensar i accionar....i el que no es pugui fer avui vol dir que es fará demà i sinó ja improvitzarem
Amb els amics, seleccionar....no s'arriba a tot....d'amics en fem tants pel camí, que es clar arriba un moment que no pots estar per a tothom....per tant visualitzar qui et necessita més i a qui et ve més de gust veure......disposar un ordre i piano piano si va lontano....i si aquesta setmana no t'he vist la propera ja arribarà!

Amb els homes......tranquilitat....els homes són un especimen ben extrany, de fet pobrets els tenim ben atemorits.....no deu ser fàcil ser home, no....jejejej.....però la meva decisió d'ahir amb els homes és que s'han de disfrutar, i diferenciar....n'hi per fer una bona amistad, n'hi ha per compartir alguna activitat, n'hi ha per tan sols mossegar.....però el més imp que he après en els últims anys.....és deixa rolar.......deixa que el vent bufi, la mar et porti, i el cami s'aniràn obrint.....ni és tan macu com penses ni és tant tonto com creus......així que el més important és saber què vols, a on l'ubiques i la resta deixar-te balancejar......per aquest dancing life......

MESTRE D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa't besar -sacrifici fervent-com més roent,

més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Déixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada...

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

A MI M'AGRADA SER COM SÓC

amics, entre ahir i avui és com si m'haguéssin tirat un cubell dels grans ple d'aigua gelada del pol nord.......i és que aquest estat té un punt de còmic i tot....et sents com un pollet remollat.....el cor se't gela, però et surt un riure absurd del fons de la panxa, ple de complicitat amb tu mateixa.....i això em fa pensar que JO SÍ, jo si que estic oberta a la vida, a les emocions, als riscos, a pujar una muntanya i baixar-la de cul si cal........m'arrisco, i m'encanta arriscar-me, trepitjo amb tot el peu i miro endavant, buscant de trobar-hi gent que tingui les mateixes ganes de ser sincer amb la vida i amb els altres......m'encanta ser així i no ho penso canviar......

Mai res és tan complicat com complicar-se la vida, mai res és tan sincer com dir el que sents i el que penses......jo ja no tinc por a fer-ho, sóc tal qual m'agrada emocionar-me quan viatjo i plorar quan veig un nen que no té les mateixes oportunitats, m'agrada dir-li a un tio que me'l menjaria a mossegades i a petons, m'agrada dir-li al meu jefe que no estic d'acord amb ell i que com tot a la vida, les feines també són transitories, m'agrada dir-li al meu ex que me l'estimo més avui, que no pas ahir quan encara estavem junts, m'agrada dir-li a la de telefonica que no s'oblidi que la clienta sóc jo, m'agrada dir-li al meu pare que sóc diferent a ell, però que inclús així me l'estimo amb bogeria, m'agrada comprar-li flors a la veïna de 90 anys que no pot ja pujar i baixar l'escala i em parla de la seva juventud, m'agrada ser tal qual sóc........i això sí que no ho penso canviar..........

AVUI.....LA PRIMAVERA JA ÉS AQUÍ!

en tenia tantes ganes.....de solet, de taronja, de rosa fucsia, de verd....d'una mica d'alèrgia, de sentir-me més a prop de mi mateixa, i de l'estiu!!!!!.....em llevo amb més força, em somric al migdia quan passenajnt vaig cap a casa a dinar...i escolto músiques que em fan sentir feliç!

Avui he descobert aquest xic, i m'ENKANTA en tots els sentits...un tros d'home...a mi m'agraden els homes amb guitarra...no ho puc evitar! La guitarra em fa admirar-los!

http://www.youtube.com/watch?v=irSklXqsXBo&feature=related

Amics del blog, avui només us vull desitjar una bona primavera, plena de colors, i de flors, i de somriures i de bona sort....i perquè no, de molts amors!

LA VIDA ES DE LOS QUE ARRIESGAN

De los que entran en la selva sin un guía
los que arrojan su tristeza a las palomas
los que bajan asombrados la pendiente
y los que bailan bajo el sol y sin camisa.

De los que suben sin descanso la escalera
los que prueban los licores más espesos
de los que saltan las fronteras sin licencias
y los que se aman en las noches de tormenta.

La vida es de los que arriesgan
de los que muerden sin prejuicios la manzana
la vida es de los que arriesgan
de los que apuestan todo a doble o nada.

De los que abren el sendero con machete
los que miran sin miedos al horizonte
de los que ya han despistado hasta su sombra
y los que olvidan las heridas que conocen.

De los que escapan sin mapas en la maleta
los que encienden hogueras bajo la lluvia
de los que huyen de cualquier sala de espera
de los que no se castigan con preguntas.

Autores: Gabriel Sopeña, Juan Mari Montes
Intérprete: José Mª Sanz "Loquillo"
Disco: Balmoral 2008

TORNANT.....JA EN TINC 3+4

fa 4 anys que en fèia 30, els celebrava tot i ser l'hivern, a Brasil, entre caipirinhes, samberos i capoeira......aquell any sabia que iniciava una nova era!......i passen els anys....ara en tinc 34.....han passat 4 anys des d'aquell dia, i els 31 van ser per començar una nova vida a Barcelona, hi va haver molta alegria, i moltes aventrues per la vida!......els 32....van ser de molt lluita interna, de moltes ganes de canviar....els 33 han set un any d'introspecció, de silenci, d'observar què si i què no,.....i acabar-los em fa fer un bon respir....bufffff......he acabat els 33 amb molta alegría rodejada de tot el que de moment és important per a mi......l'he acabat enmig d'una ciutat meravellosa, ROMA, passejant amb bicicleta, rient molt, i sobretot envoltada d'amics......ben diversos, per cada una de les facetes que em caracteritzen......els 34 es presenten forts, contundents, lliures de complexes, amb plenitud per trobar en algun indret del món els somnis que em queden per construïr.
Aquest any serà un any de vida, molta vida, i molta joia de viure-la.

Ja estàn fets, ara només cal CAMINAR.......

ABANS DEL CAP DE SETMANA....

ME’N VAIG!!!! BÉ, MARXEM!!!!!
DEIXO ENRERA ELS MEUS 33 I MARXO A FER-NE 34 A .............ROMA MON AMOUR....STIC NERVI...CREC QUE AQUEST ANY LES COSES HAN DE CANVIAR, I SI NO CANVIEN SOLES JO LES FARÉ CANVIAR
ELS 32 I 33 HAN SET DOS ANYS DE DESCONCERT, D’INSTROSPECCIÓ, DE PENSAR MOLT, DE DUBTAR ENCARA MÉS, I DE DESITJAR UN FUTUR DIFERENT
ELS 34 SERÁN UN ANY PER VOLAR, VULL SER LLIURE, VOLAR LLUNY I RETORNAR, VULL DECIDIR QUÈ VULL I QUE NO VULL, VOLDRIA RETROBAR-ME AMB MI I SOBRETOT GASTAR EL TEMPS AMB AMICS, SAMBA, CAPOEIRA, SOPARS, BICICLETADES, VIATGES, FAMILIA, NEBODES, ..........AQUEST ANY NO EM PERMETO NI UN DIA DE COLOR GRIS

OLE OLE I OLÉ!

quan els estels sembla que caiguin....

No heu tingut mai la sensació que queien els estels?

I quan mires al cel de nou, tot és foscor?

Avui és un dia de caiguada d'estels, cauen com si el món fos solsament un decorat i darrera la cortina blava hi hagués el camí.....

Avui és un dia d'aturada, de obligar-se a NO pensar en què hem fet de profitós l'any anterior, ni com volem arribar al proper.....

Cal dir però, que en el fons fons, sort en tinc de tenir la veueta positiva que xiscla riallera i cridanera:

No, NO, aquest 2009 és un any per renovarse, es un any per viure'l amb plè ENTUSIASME....acollint les bondats i les desgràcies, somrient al futur ple d'esperança i trobant 4 somnis per convertir-lo en un any ple, on el rumb del camí va marcar la resta de la teva vida.....

Doncs, anem-ho, descalços, però contents, a poc a poc, però amb bon ritme i sense més espectatives que continuar creixent.