jueves, 31 de enero de 2008

33...tres vegades tres? o 3x3?



18:00h la meva mare era ala Clínica de la Sagrada Família, tenia una nena d'any i mitg i una d'un anyet que la nit anterior la miraren amb recel, pq alguna cosa no anava com havia d'anar.....la meva mare, la Loli, duia una panxa immensa, i només dos mesos abans el metge li havia fet una ecografia perquè per fí havia arribat la màquina a l'hospital, orgullós de tenir tots els mitjans tecnològics a la seva disposició, el metge li digué: Sra...en porta DOS! un nen i una nena!....d'això en feia dos mesos, però ara estirada al llit pensava que tant li feia si era un nen o dos o dos nenes.....part excepcional, 5 minuts i pim pam fora, les dues criatures....estaven bé....i eren dos nenes!!!! Corrents van trucar a l'àvia, hem tingut dos nenes!....2 nenes? però si ja en teniu 2?????



Avui és el dia del meu aniversari, i del de la meva germana bessona, ....m'encanta ser bessona, jo crec que en el meu cas ha set una mesura contra l'excés d'ego, que com tothom sap els actors n'anem ben carregadets!


La meva germana la Cristina sempre ha set per mi un bastó, quan era petita li demanava la mà per dormir, sempre hem compartit habitació i ens han passat les coses més o menys al mateix temps. La conexió que tinc amb ella va més enllà de les paraules, i els fets.....és una conexió astrològica....ho dic de veritat tenir una germana bessona et fa aprendre moltes coses, i et fa sentir-te més universal i una mica menys individual....des de sempre, has format un equip, de fet al moment de nèixer que tothom està sol i que és un moment importantíssim (de fet per això ho celebrem!!), jo ho feia amb la Cris, i això et marca per tota la vida, d'una manera que no és material i que és força difícil de descriure.



Bé doncs avui us dono les gràcies als que m'acompanyeu en el camí, pq sense vosaltres celebrar l'aniversari no tindria sentit, dono les gràcies a la meva mare per haver-nos parit i al meu pare per haver-me aguantat! (que ha set 'ardua tarea'!)....a les meves 'sisters' pel cami infantil recorregut una època meravellosa de les nostres vides, innolvidable i única, a la Cris per ser la meva meitat espiritual, i una font de protecció, i als amics per la companyia, la diversió, la comprensió....pels moments tristos i els feliços i ...... sobretot dono gràcies a la vida perquè m'ha donat tantes OPORTUNITATS que em considero plena fins a les orelles, d'experiències, il·lusions, records, somnis, i vida!


Bon dia tingueu!!! avui acaba un moment i en comença un de nou, i aquest 3+3 serà l'any d'assentament i troballes!

miércoles, 30 de enero de 2008

RULETA D'ESPECTATIVES...A PUNT DE FER-NE 33!



avui no he pogut dormir, m'he despertat 3 vegades i tot i que somiava eren somnis tan lleugers que em semblava estar desperta....total que avui sóc un ñap de son, ....això em fa pensar en la crisis dels 30 i tants....la veritat és que vivim en un món ple d'espectatives, tant de les que ens generem nosaltres mateixos com les que ens generen els altres, però les pitjors espectatives són les que ens vénen donades.....pregunto: que s'espera d'una dóna de quasi 33 anys?....responc: socialment s'espera que tinguis una bona feina, que tinguis parella i fills (a poder ser! que sinó ja fem tard!), que tinguis un pis, viatgis prou, i que tinguis una vida social prou suculenta...ah! i m'ho deixava que estiguis fent un màster o a punt de fer-lo!


.....i sortir d'aquesta ruleta dèspectatives és força difícil.....em sento com una ovella.....s'espera de mi que tingui i em comporti com la resta d'ovelles, ah! i si per casualitat no ets així llavors ets: una alternativa, una budista, o una anada d'olla.


i jo vull fer un crit al NO! som el que som i ho som AVUI, demà´com diuen a Brasil 'Déus dirá'...


el meu repte per aquest nou any de la meva vida és deixar de generar espectatives mentals sobre el que se suposa que he de ser i/o fer, perdre la por als canvis i acceptar-los com un 'recoveco en el camino' i aprofitar i organitzar el meu espai i el meu temps d'acord amb el que realment vull fer (no el que s'espera que faci!)
i si avui plou....demà ja sortirà el sol!
Vigilia del meu 33 aniversari, he de reconeixer que em fa por fer-me gran, perquè des de petita he vist la gent gran sempre molt preocupada! i entrar en aquesta etapa adulta (o haver-hi entrat des de fa uns anys) em provoca vertígen.....suposo que és el mateix que deuen sentir les que han de ser mares, ....................però amb bons fonaments tothom surt endavant!


lunes, 28 de enero de 2008

MÉS FILOSOFIA




Fa un munt de dies que no escric.....ha set una barreja entre anar de bòlit, i tenir poc temps per escriure el que realment vull dir....

Estic a punt d'acabar l'any, avui encara puc dir que en tinc 32, la veritat és que fent una reflexió sobre aquest any diria que l'he pensat i analitzat molt, però ha estat tranquil i passatger.....l'altre dia pensava que de vegades vivim situacions o moments que només amb el pas del temps sen's fan molt especials......al moment que els estem vivint ens semblen normals.....perquè és normal passar-s'ho bé, tenir salut, amics i familia (és normal???? o és un rpivilegi???)... de sobte un dia te n'adones que han passat anys i panys d'aquell dia, i que el context que t'envolta ara és ben diferent i de sobte penses: com és que no me n'adonava i observava més aquell meravellós moment?

És per això que des de fa un parell d'anys estic prioritzant la meva familia, per davant de tot, penso que vivim anys meravellosos junts i que no seràn eterns i que per tant cal disfrutar-los......

L'altre dia recordava quan estudiava teatre, tot i que vaig començar quan ja en tenia 25, ara penso que repetiria totes aquelles escenes inventades on tan i tan bé m'ho vaig passar! Per exemple! La Frontera: d'una setmana per l'altre t'havies d'inventar un personatge que en l'època de la guerra civil espanyola havia de passar la frontera, quan arribaves a classe hi havia un grup de persones que feien de policies i un altre que erem personatges....era increíble veure només en arribar tot una serie de persones (personatges) desconeguts, poc a poc, a mesura que avançava l'acció anaves descobrint què li passava a cada un per dins.....era molt macu! El més divertit era quan creaves un personatge que 'anava disfraçat d'un altre personatge' per tal de no ser descobert...per exemple una nena filla de republicans, disfraçada de nena pija que estudiava en un internat a Anglaterra......llavors tot era molt intrigant! i de sobte aquell personatge que t'havies cregut era d'una altra manera .....el joc irrealitat realitat....

Doncs aquells meravellosos anys van passar i de vegades voldria tornar-los a viure.....com molts d'altres: de nena jugant a fireta amb les germanes, el primer dia de la universitat, el meu erasmus, edimburgh, estudiant teatre i inventant personatges, treballant al Malic de Barcelona, corrent amunt i avall pel forum, brasil......

i tants d'altres moments, per això crec que són importants varies premises:

1. valorar cada segón com si fos l'únic
2. no tenir por al canvi
3. aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats
4.dir a les persones que estimes lo importants que són per tu
5 demanar perdó abans que passi massa temps
6. construïr somnis per dirigir el vaixell on navegues


deuen ser aquests 33 que 'se avecinan' els que em fan estar philosophical....ahir però llegia un llibre que deia: primer filosofia i després decideix......

lunes, 7 de enero de 2008

ELS REIS MAGS


M'agrada tant la història dels reis.....un amic m'explicava l'altre dia que eren tres científics, un buscava aigua i tenia tots els estris per fer-ho, l'altre mirava les estrelles i es coneixia el firmament, i l'altre buscava l'elixir de la vida, un alquimista envoltat de tubs....i tots tres eren els 'mags' de l'època......un de ros, un de roig i un de ben negre......quan era petita me'ls imaginava arribant a casa, i us asseguro que els veia entrar per la finestra......els reis mags a casa meva són moments de 'deliri', estem tots junts, obrim regals, cridem riem, ballem, ens abracem.....i ara que hi ha nebots, encara és més emocionant....llegir a les seves cares la il·lusió, la sorpresa, l'emoció.....perquè els nens el dia de reis estan molt emocionats, i tant se val si el regla és per ells o per tu, ells només veure un paquet embolicat ja s'emocionen....busquen noms, i si no saben llegir et pregunten què hi posa,......t'ajuden a estripar papers, organitzen la festa i fan que els més grans ens emmirallem mirant-los!


M'encanten els Reis, m'encantaria una tarda de xerrades amb ells, i m'encantaria que aquesta tradició no es perdi mai, perquè és ben nostra, de casa, de festa i d'il·lusió!

miércoles, 2 de enero de 2008

BON ANY 2008



DESITJOS I PROPÒSITS

El 2007 va ser un any de molta feina, i de molta energia....si l'hagués de resumir amb dues paraules diria que ha set un any on hi ha hagut el millor i el pitjor de mi mateixa. Però també ha set un any de descobriments personals, d'un viatge meravellós a Cuba, de pelis basura, de festes organitzades en un ex-puticlub, de riures i amics, de molt d'esport, de poca lectura però molta observació, de calçots i calçotades, de familia, molta familia, naixements i batejos, i de moltes bodes.......i amics, i viatges petits i bones converses.

Desitjos pel 2008
tolerancia, comprensió, menys materialismes, més autocrítica, salud i esperança i molta empatia

Propòsits pel 2008
més calma, menys reacció i més dulzura, continuar el camí, fent camí....llegir i escriure, fer un curt de cine mut, un viatge, aprofitar la familia, cuidar als amics, menys malhumor i més paciència, i sobretot més respirar i saber dir NO!

I en resum, crec que aquest 2008 anirà carregat de novetats, de processos interns, de moltíssimes creacions i d'una sopresa especial! Apa doncs, SOM-HI!!